Plantilla:Octubre article de Català
El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes i, per extensió, segle d'or de la literatura catalana clàssica, correspon a un període històric que abasta pràcticament tot el segle xv i que aporta les millors obres literàries en català fins a la Renaixença. La immensa majoria de grans escriptors d'aquesta època són valencians o escriuen a València.
Aquest segle d'or parteix d'una situació en la qual la literatura en llengües romàniques era fonamentalment trobadoresca i medieval, i on la prosa no havia encara maurat en cap llengua romànica. Al final d'aquest segle d'or, la llengua catalana aconsegueix la seua maduresa literària, deslligant la poesia de provençalismes i la prosa de llatinismes (exceptuant-ne allò que s'anomenaria la prosa valenciana), i que a la fi va constituir la base de la literatura catalana, no sols dels segles posteriors sinó també del procés de recuperació literària de la Renaixença i de l'estàndard de la llengua (gramàtica i lèxic) adoptat al segle XX.