Plastilina

La plastilina és un material de plàstic,[1] de colors variats, compost de sals de calci, vaselina i d'altres composts alifàtics, principalment àcid esteàric. El 1880, Franz Kolb, el propietari d'una farmàcia a Munic, Alemanya, va inventar la plastilina. En aquella època, Munic era un centre d'arts, i entre els amics de Kolb hi havia també escultors. Aquests es queixaven que l'argila que usaven per modelar les seves escultures s'assequés de seguida i sobretot a l'hivern, fos molt difícil treballar amb ella. Per comercialitzar la seva invenció, la va publicar l'any 1889 en Faber-Castell.

Objecte de plastilina
Gromit personatge de plastilina

ComposicióModifica

La plastilina té aproximadament un 65% d'additius (principalment guix), un 10% de vaselina, un 5% de calç, un 10% de lanolina i un 10% d'àcid esteàric.[2] No es pot endurir per cocció, es fon quan s'exposa a la calor i és inflamable a temperatures més altes.[3]

ReciclatgeModifica

Malgrat ser un plàstic termoestable, reuneix diverses característiques especials com la flexibilitat i la baixa resistència a altes temperatures. Com plàstic, el seu reciclatge, unit a la resta de plàstics i envasos lleugers tant de metall com briks, ha de ser realitzat mitjançant el contenidor de color groc.[4][5]

UtilitzacióModifica

  • S'utilitza comunament per nens per jugar, s'usa també per a la realització de maquetes.
  • La plastilina troba també un lloc destacat en animació. Nick Park és un promotor del seu ús,[6] que va guanyar dos Oscars amb els curtmetratges de "Wallace i Gromit":[7] The Wrong Trousers (1992)[8] i A Close Shave (1995).[8] Aquesta tècnica de modelatge s'anomena Claymation, derivat de la paraula anglesa "clay" que significa argila.
  • Apareix també en alguns jocs de societat, com Cranium i Rapidough.
  • Utilitzada per artistes plàstics, com escultors per fer els seus esbossos.

Altres nomsModifica

Plasticina (coneguda marca de plastilina, aquest nom sovint és usat per error).

Clay (plastilina industrial) utilitzat en modelisme per crear cotxes.

ReferènciesModifica

  1. «plastilina». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-06-1988. [Consulta: 25 desembre 2021].
  2. Rafli, R.; Diyona, F.; Ilyas, M.; Kanie, M. A. «Dosimetry verification of chest wall radiotherapy planning using virtual bolus compared to plasticine bolus for 3DCRT and IMRT». AIP Conference Proceedings, 2346, 1, 29-03-2021, pàg. 050003. DOI: 10.1063/5.0047820. ISSN: 0094-243X.
  3. Zulauf, Janet; Zulauf, Gernold «Rheology of plasticine used as rock analogue: the impact of temperature, composition and strain» (en anglès). Journal of Structural Geology, 26, 4, 01-04-2004, pàg. 725–737. DOI: 10.1016/j.jsg.2003.07.005. ISSN: 0191-8141.
  4. Cox, Sue; Watts, Robert. Teaching Art and Design 3-11 (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2016-08-25, p. 60. ISBN 978-1-350-02523-3. 
  5. Meng, Fan Bo; Hu, Yi Zhang; Yue, Hong Ya «Mix Proportion and Mechanical Properties of Recycled PET-Brick Powder Mixture» (en anglès). Advanced Materials Research, 919-921, 2014, pàg. 1990–1993. DOI: 10.4028/www.scientific.net/AMR.919-921.1990. ISSN: 1662-8985.
  6. Shaw, Susannah. Stop Motion: Craft Skills for Model Animation (en anglès). CRC Press, 2017-01-06, p. 51. ISBN 978-1-317-67517-4. 
  7. Kenny, Tom. Sound for Picture: Film Sound Through the 1990s (en anglès). Hal Leonard Corporation, 2000, p. 67. ISBN 978-0-87288-724-4. 
  8. 8,0 8,1 Shaw, Susannah. Stop Motion: Craft Skills for Model Animation (en anglès). CRC Press, 2012-09-10, p. 162-163. ISBN 978-1-136-13510-1. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plastilina