Platja de San Martín

platja de la costa Oriental Asturiana

La Platja de San Martín és una de les platges de la parròquia de Celorio, en el concejo de Llanes, Astúries. S'emmarca a les platges de la Costa oriental d'Astúries, coneguda com a Costa Verda Asturiana i és considerada paisatge protegit, des del punt de vista mediambiental (per la seva vegetació). Per aquest motiu està integrada, segons informació del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient, en el Paisatge Protegit de la Costa Oriental d'Astúries.[1]

Infotaula de geografia físicaPlatja de San Martín
TipusPlatja Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaCeloriu (província d'Astúries) i Llanes (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 25′ 50″ N, 4° 47′ 32″ O / 43.430453°N,4.792228°O / 43.430453; -4.792228

Descripció

modifica

Es tracta d'una platja de sorra blanca amb afloraments rocosos. Presenta forma de petxina i enfront d'ella se situen dos illots (que formen part dels coneguts com a illes de Póo, a un dels quals s'uneix mitjançant un tómbol).[2] L'entorn pot considerar-se verge, per ser de caràcter totalment natural, la qual cosa suposa no disposar d'equipaments ni serveis. Atès que presenta considerable onatge es fa apta per a la pràctica de surf.[3] Durant la baixamar s'uneix a la platja de Portiello.[4]

Com a dada curiosa a tenir en compte és l'existència d'un fenomen natural únic a la zona: en la baixamar, es pot veure com brolla aigua de la sorra de la platja. es tracta d'aigua dolça subterrània.[5]

Pot també destacar-se l'existència d'unes petites cales. Realment es tracta de dos petits bancs de sorra que no poden considerar-se platges en si, a les quals només es pot accedir per les roques i que es diuen “La Nixón”, que és valorada perquè quan es duu a terme la recollida d'algues (ocle), queden al descobert dues coves conegudes com “els pous de la nixón” on es produïa una gran acumulació de material; i "la Penal", la qual només és accessible, durant unes poques hores, en baixamar, desapareixent en produir-se la pujada de la marea.[6]

Referències

modifica