Pluralisme polític
La teoria pluralista de l'estat (o pluralisme polític) estipula que en la participació representativa existeixen diverses elits competint per obtenir el poder polític. El seu principal ideòleg és Robert Dahl.[1]
A diferència de la teoria elitista, el pluralisme reconeix la participació de diversos grups que no necessàriament formen part de l'aristocràcia. Les parts que competeixen en el pluralisme es caracteritzen per l'heterogeneïtat ideològica i social, independentment dels recursos econòmics que tinguin.[2]
Segons la definició aportada per Philippe C. Schmitter, el pluralisme es pot definir com un «sistema de representació d'interessos en què les unitats constitutives estan organitzades en un nombre no especificat de categories múltiples, voluntàries, competitives, no jeràrquicament ordenades i autodeterminades, que no estan especialment autoritzades, reconegudes, subsidiades, creades o d'alguna manera controlades per l'Estat en la selecció de dirigents o l'articulació dels seus interessos, i que no exerceixen un monopoli de l'activitat representativa dins de les seves respectives categories».[3]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Ramón Máiz. «Democracia y poliarquía en Robert A. Dahl» (pdf) (en castellà). Arxivat de l'original el 2011-03-04. [Consulta: 6 novembre 2011].
- ↑ José Rubio Carracedo. «Democracia mínima» (pdf) (en castellà), 1994. [Consulta: 6 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ Jorge Mario Audelo Cruz. «Sobre el concepto de corporativismo» (pdf) (en castellà) p. 4. [Consulta: 6 novembre 2011].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pluralisme polític |
- Ferran Requejo. Federalisme, Descentralització i Pluralisme Nacional. Teoria política i anàlisi comparat
PDF - Mònica Terribas: "On és el pluralisme polític de l'Espanya plural?" Arxivat 2011-11-16 a Wayback Machine.
- «Pel pluralisme polític i l'esquerra nacional. Una nova etapa i una nova política per a Catalunya» Arxivat 2006-11-22 a Wayback Machine.
