Poble siona
Els siona són un poble indígena que habita en les riberes del riu Putumayo entre les desembocadures dels rius Cuhembi i Piñuña Blanca, al Departament de Putumayo a Colòmbia i a la Província de Sucumbíos a l'Equador, especialment a la Reserva de producció de fauna Cuyabeno. Es designen a si mateixos com Gâ'tɨya pâín, el poble del riu de la canya brava. Se'ls ha designat també com Ceona, Quenquecoyo, Encabellado o Bahupâi.
  | |
| Tipus | tribu i Pobles indígenes de l'Equador |
|---|---|
| Població total |  Equador 250 (2000) Colòmbia 300 (1982) |
| Llengua | Siona |
Idioma modifica
Parlen un idioma pertanyent a la branca occidental de la família Tukano, el mateix dels "macaguajes" o Airu pâín (gent de la selva) que viuen en la foia del Mecaya i Sensaya, afluents del riu Caquetá i entre aquest i el riu Putumayo, estretament relacionat amb la llengua dels secoya o piojé de l'Equador i relacionat també amb el dels koreguaje.
Història modifica
Van arribar des de l'orient fa segles al seu territori, pel riu Putumayo, que designen com a riu de la canya brava. Han estat afectats per les successives economies de "bonança", primer la explotació del cautxú, després des de 1963 l'explotació de petroli i finalment la colonització per al cultiu il·legal de coca. El resultat ha estat la reducció del seu territori i de la seva població, la qual és actualment inferior a les 2.600 persones.
Activitat econòmica modifica
La seva economia depèn de la agricultura itinerant. Conreen iuca, blat de moro, arròs, chontaduro, plàtans, pinya i taronja. Complementen la seva alimentació amb la pesca i en menor mesura amb la caça amb sarbatana o escopeta, la cria de gallinas i porcs i la recol·lecció de fruits silvestres.[1] Fan canoes de troncs buidats per transportar-se pels rius. Fabriquen hamacas i canastres de fibres obtingudes de plantes. Les dones practiquen la terrisseria.
Estan organitzats sota l'Organització de la Nacionalitat Indígena Siona de l'Equador (ONISE), membre de la CONAIE.
A Colòmbia, la comunitat ha d’afrontar la violència generada pel conflicte armat i les activitats de la companyia petroliera britànica Amerisur Resources.[2]
Xamans siona modifica
El "curaca" té un paper important en la vida de la comunitat i mitjançant el consum ritual del yajé estableix contacte amb els cinc nivells de l'univers i els seus colors. La salut, la caça, la pesca, el cicle vital humà, el matrimoni i la seguretat de la comunitat depenen de les relacions amb els diferents éssers que habiten aquests nivells.
Cultura tradicional modifica
Donen importància a l'arranjament personal, al pentinat tradicional i a la pintura del cos i elaboren i usen aretes i uns 80 collarets, entre els quals es destaca uns 32 ullals de jaguar. Porten en cada braç o nina, com a polsera, l'herba aromàtica dt.'ja, que els ha valgut el nom sionɨ (perfumats, en llengua witoto). Es caracteritza per ser una nacionalitat molt llunyana dels altres.
Referències modifica
- ↑ Varga, P. (2007) Ecoturismo y Sociedades Amazonicas. Quito: Ediciones Abya-Yala.
- ↑ Reporterre. «En Amazonie colombienne, les terres autochtones pillées par l'extractivisme», 19-06-2019.
Bibliografia modifica
- Calella, Plácido de (1935) "Los indios sionas del Putumayo"; Boletín de Estudios Históricos 7 (73-74): 49-52. Pasto.
- Telban, Blaz (1988) "Siona"; Grupos Étnicos de Colombia. Etnografía y Bibliografía: 417-424. Cayambe: Ediciones Abya-Yala.
- Wheeler, Alva (1978) "Siona"; Aspectos de la Cultura Material de Grupos Étnicos de Colombia I: 161-178. ILV. Lomalinda: Editorial Townsend.
- Langdon, Jean (2013) "La negociación de lo oculto. Chamanismo, medicina y familia entre los siona del bajo Putumayo", Popayán, Editorial Universidad del Cauca