Política d'Aragó

Aragó és una comunitat autònoma espanyola composta per tres províncies constituïda d'acord amb la Constitució Espanyola i la norma bàsica de la qual és l'Estatut d'Autonomia segons l'article 81 de la primera.

Òrgans de Govern modifica

Els òrgans de govern de la comunitat autònoma són: la Diputació General d'Aragó, presidida per un President i Les Corts.

Divisió administrativa modifica

Segons el seu estatut d'autonomia Aragó s'articula en tres províncies dividides en 33 comarques que a la vegada se subdivideixen en 730 municipis. A més, hi existeixen mancomunitats (agrupacions voluntàries de municipis per aconseguir unes finalitats comunes).

Partits polítics modifica

Els partits polítics que actualment hi ha a l'Aragó s'articulen tant en l'eix esquerra-dreta tradicional com en el grau d'aragonesisme polític.

Partit dels Socialistes d'Aragó (PSOE-Aragó): federació aragonesa del PSOE, és el principal partit de centreesquerra de la Comunitat. Des de les eleccions autonòmiques de 2015 hi està al Govern al costat de la Chunta Aragonesista, sent-ne el President d'Aragó Javier Lambán. En àmbit municipal, és la primera força en ajuntaments importants com Osca, Utebo o Jaca.
Partit Popular d'Aragó (PP d'Aragó): organització aragonesa del PP. Ha governat en diverses legislatures i disputa l'espectre polític de centredreta amb Ciutadans. El seu líder és Luis María Beamonte. En àmbit municipal, l'alcaldessa d'una de les capitals de província, Teruel, és d'aquest partit.
Chunta Aragonesista (CHA, Unió Aragonesista en català): partit originàriament de la Comunitat. S'articula com el referent del nacionalisme aragonès i forma part del Govern al costat del PSOE-Aragó. La seva organització juvenil, Choventut Aragonesista, s'inclina a l'independentisme. Defensa el concepte d'Aragó com a nació i impulsa la promoció de les llengües autòctones (aragonès i català). El seu líder és José Luis Soro, actual conseller de Vertebració del Territori, Mobilitat i Habitatge.
Partit Aragonés (PAR): partit autòcton de centredreta. Ha format part en anteriors legislatures del Govern al costat del PP i segueix fent-ho en una gran quantitat d'ajuntaments. Defensa un nacionalisme moderat i el seu líder és Arturo Aliaga López.
Esquerra Unida d'Aragó (IUA): federació aragonesa d'Esquerra Unida. Durant diverses dècades ha estat el referent de l'esquerra en la Comunitat, consideració que comparteix en els últims anys amb Podem Aragó. En la legislatura 2015-2019 compta amb un escó, assignat a Patricia Luquin.
Podem Aragó (Podemos): federació aragonesa de Podemos. Al costat de IUA articula l'esquerra no autòctona a Aragó, sent la tercera força en les Corts d'Aragó actualment. El seu líder és Nacho Escartín. En àmbit municipal, forma part d'organitzacions satèl·lit municipalistes com Saragossa en Comú (que forma el Govern municipal de la capital aragonesa, Saragossa).
Ciutadans d'Aragó (C's): organització aragonesa de Ciutadans. S'emmarca en la centredreta al costat del PP i compta amb 5 escons en les Corts d'Aragó, liderat per Susana Gaspar.

Repartiment de diputats en la IX Legislatura (2015-2019) modifica

Grups parlamentaris en les Corts d'Aragó durant la IX Legislatura
Nom del grup parlamentari	Partit	Líder	Escons
Grup Parlamentari Popular	PP	Luis María Beamonte	21
Grup Parlamentari Socialista	PSOE	Javier Lambán	18
Grup Parlamentari de PODEM Aragó	PODEMOS	Nacho Escartín	14
Grup Parlamentari del Partit Aragonés	PAR	Arturo Aliaga	6
Grup Parlamentari de Ciutadans d'Aragó	C's	Susana Gaspar	5
Grup Parlamentari Mixt	CHA	José Luis Soro	2
Grup Parlamentari Mixt	IU	Ana Patricia Luquín	1

Eleccions municipals modifica

Província d'Osca modifica

Nombre de regidors en municipis de la província d'Osca (2015-2019)
Partit polític	Regidors	Percentatge de vots
PSOE-Aragó	616	35,42 %
PP-Aragó	363	28,18 %
PAR	226	13,4 %
CHA	32	4,26 %
IU (organitzacions municipals)	23	7,57 %
C's	7	4,19 %

Província de Saragossa modifica

Nombre de regidors en municipis de la província de Saragossa (2015-2019)
Partit polític	Regidors	Percentatge de vots
PSOE-Aragó	733	24,03 %
PP-Aragó	533	27,59 %
PAR	338	6,11 %
CHA	99	6,93 %
C's	29	9,55 %
IU-Els Verds	16	0,65 %
Podemos (Saragossa en Comú/diverses organitzacions)	9	16,72 %

Província de Terol modifica

Nombre de regidors en municipis de la província de Terol (2015-2019)
Partit polític	Regidors	Percentatge de vots
PSOE-Aragó	358	28,41 %
PAR	352	19,62 %
PP-Aragó	336	29,61 %
IU-Els Verds	33	9,12 %
CHA	32	5,32 %

Principals ajuntaments modifica

Saragossa modifica

Eleccions municipals^[1]
Partit	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015
PÀG	8	5	7	15	15	11	12	15	10
Saragossa en Comú	9
PSOE	11	18	13	15	6	10	12	13	10	6
C's	4
CHA	-	-	2	4	6	3	3	2
IU	2	3	4	-	-	1	3
PAR	7	4	8	6	4	2	2	2	-	-
CDS	-	3	-	-
PCE	4	1
UCD	7
PTA	2	-	-
Total	31	31	31	31	31	31	31	31	31	31

Osca modifica

Eleccions municipals^[2]
Partit	2003	2007	2011	2015
PP	6	7	11	9
PSOE	12	9	9	8
Canviar Osca	4
C's	2
Aragó Sí Pot	2
PAR	1	2	2	-
CHA	2	2	2	-
EB	-
UPyD	-	-
IU	1	1
IU-LV/CV-GV/Ecolo Verds	-	-	-
AE	-
UCE	-
PFyV	-	-
IA	-
Total	21	21	25	25

Terol modifica

Eleccions municipals^[3]
Partit	2003	2007	2011	2015
PÀG	8	8	12	8
PSOE	8	7	5	5
Guanyar Terol	3
PAR	4	4	1	2
C's	2
CHA	1	2	2	1
IU	-	-	1
CA	-	-
EB	-
FIA	-
UPyD	-
pCUA	-
PFyV	-	-
PH	-
INAR	-
Total	21	21	21	21

Vegeu també modifica

Referències modifica

↑ «Ministerio del Interior de España: Consulta de resultados electorales». [Consulta: 25 juny 2015].
↑ Gobierno de Aragón. «Archivo Electoral de Aragón». [Consulta: 13 agost 2012].
↑ Gobierno de Aragón. «Archivo Electoral de Aragón». [Consulta: 31 gener 2015].

[1] «Ministerio del Interior de España: Consulta de resultados electorales». [Consulta: 25 juny 2015].

[2] Gobierno de Aragón. «Archivo Electoral de Aragón». [Consulta: 13 agost 2012].

[3] Gobierno de Aragón. «Archivo Electoral de Aragón». [Consulta: 31 gener 2015].

[1]

[2]

[3]