Policlàdides
Els policlàdides (Polycladida) representen un clade molt divers i nombrós de turbel·laris marins de vida lliure, se'n coneixen 1.021 espècies.[1] Es poden trobar des de les zones litorals fins a les sublitorals, i moltes espècies són comunes als esculls de corall. Unes poques espècies es troben en hàbitats d'aigua dolça. La majoria dels policlàdides fugen de la llum directa. Són de distribució cosmopolita.[2]
Polycladida  | |
|---|---|
 Pseudobiceros hancockanus | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Platyhelminthes |
| Ordre | Polycladida Arnold Lang, 1884 |
| Subordres | |
.svg){kind=icon}
Característiques
modifica
_02.jpeg)
.jpg)
Els policlàdides fan entre 3 mm i 8 cm de longitud, i tenen el cos molt aplanat, més o menys ovalat i foliaci; sovint són de colors molt vistosos. Tenen nombrosos ulls i amb freqüència tentacles anteriors. Tenen un intestí allargat que està situat centralment, amb moltes ramificacions. Els ous són endolecítics, i el desenvolupament és directe, o indirecte a través de formes larvals.[3][4]
Els membres del subordre dels acotilis (Acotylea) no tenen òrgan adhesiu a la regió medioventral, la faringe està situada al mig del cos, i l'aparell copulador a la regió posterior. Els cotilis (Cotylea) es caracteritzen per la posseir un òrgan adhesiu en posició medioventral, i perquè tant la faringe i com l’òrgan copulador se situen a la regió anterior del cos; les ramificacions de l’intestí poden anastomosar-se a la perifèria formant una xarxa.[3]
Policlàdides dels Països Catalans
modificaAls Països Catalans s'han trobat diversos gèneres, per exemple: Discocelis, Hoploplana, Notoplana, Planocera, Stylochoplana, Stylochus (acotilis) i Eurylepta, Prostheceraeus, Prosthiostomum, Pseudoceros, Thysanozoon, Yungia (cotilis).[3]
Filogènia
modificaPosició filogenètica dels policlàdides respecte altres grups de platihelmints segons el treball de Laumer i col·laboradors publicat l'any 2015:[5]
| Platyhelminthes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Taxonomia
modificaL'ordre Polycladida es divideix en dos subordres que engloben 42 famílies:[1]
- Subordre Acotylea
- Famílies basals
- Família Anocellidae Quiroga, Bolaños & Litvaitis, 2006
- Família Apidioplanidae Bock, 1926
- Família Didangiidae Faubel, 1983
- Família Enantiidae Graff, 1889
- Família Euplanidae Marcus & Marcus, 1966
- Família Limnostylochidae Faubel, 1983
- Família Stylochocestidae Bock, 1913
- Superfamília Cryptoceloidea Bahia, Padula & Schrödl, 2017
- Família Cryptocelidae Laidlaw, 1903
- Família Discocelididae Laidlaw, 1903
- Família Ilyplanidae Faubel, 1983
- Família Plehniidae Bock, 1913
- Família Polyposthiidae Bergendal, 1893
- Superfamília Leptoplanoidea Faubel, 1984
- Família Candimboididae Faubel, 1983
- Família Faubelidae Özdikmen, 2010
- Família Gnesiocerotidae Marcus & Marcus, 1966
- Família Leptoplanidae Stimpson, 1857
- Família Mucroplanidae Faubel, 1983
- Família Notocomplanidae Litvaitis, Bolaños & Quiroga, 2019
- Família Notoplanidae Marcus & Marcus, 1966
- Família Palauidae Faubel, 1983
- Família Pleioplanidae Faubel, 1983
- Família Stylochoplanidae Faubel, 1983
- Superfamília Stylochoidea Poche, 1926
- Família Callioplanidae Hyman, 1953
- Família Discoprosthididae Faubel, 1983
- Família Hoploplanidae Stummer-Traunfels, 1933
- Família Latocestidae Laidlaw, 1903
- Família Planoceridae Lang, 1884
- Família Pseudostylochidae Faubel, 1983
- Família Stylochidae Stimpson, 1857
- Subordre Cotylea
- Família Amyellidae Faubel, 1984
- Família Boniniidae Bock, 1923
- Família Cestoplanidae Lang, 1884
- Família Chromoplanidae Bock, 1922
- Família Dicteroidae Faubel, 1984
- Família Diposthidae Woodworth, 1898
- Família Ditremageniidae Palombi, 1928
- Família Euryleptidae Lang, 1884
- Família Opisthogeniidae Palombi, 1928
- Família Pericelididae Laidlaw, 1902
- Família Prosthiostomidae Lang, 1884
- Família Pseudocerotidae Lang, 1884
- Família Theamatidae Marcus, 1949
Referències
modifica
- ↑ 1,0 1,1 «WoRMS - World Register of Marine Species - Taxonomic tree». [Consulta: 22 gener 2021].
- ↑ Hickman, C. P., Ober, W. C. & Garrison, C. W., 2006. Principios integrales de zoología, 13ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XVIII+1022 pp. ISBN 84-481-4528-3.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Baguñá, J. 1991. Els turbel·laris. Història Natural dels Països Catalans, vol. 8». [Consulta: 23 gener 2021].
- ↑ Barnes, Robert D.. Invertebrate Zoology. Philadelphia, PA: Holt-Saunders International, 1982, p. 229. ISBN 0-03-056747-5.
- ↑ Christopher E Laumer, Andreas Hejnol, Gonzalo Giribet, 2015. Nuclear genomic signals of the 'microturbellarian' roots of platyhelminth evolutionary innovation. eLife 2015;10.7554/eLife.05503.