Turbel·laris

(S'ha redirigit des de: Turbel·lari)

Els turbel·laris (Turbellaria) constitueixen una de les subdivisions tradicionals de l'embrancament dels platihelmints (cucs plans), i inclouen tot els subgrups que no són exclusivament paràsits. Se'n coneixen unes 4.500 espècies.

Infotaula d'ésser viuTurbel·laris
Turbellaria Modifica el valor a Wikidata
Pseudobiceros hancockanus.jpg
Pseudobiceros hancockanus
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumPlatyhelminthes
ClasseTurbellaria Modifica el valor a Wikidata
Ehrenberg, 1831
Ordres

CaracterístiquesModifica

La majoria mesuren entre 1 mm i 600 mm de longitud i presenten el cos aplanat i amb forma de cinta o fulla. No tenen sistema respiratori i circulatori i per tant depenen de la difusió pel transport intern. Tanmateix, moltes de les formes més petites són rodones en secció.

Història naturalModifica

La majoria de turbel·laris són depredadors, i tots viuen a l'aigua o a ambients terrestres humits. La majoria de les espècies es reprodueixen sexualment i, amb poques excepcions, són hermafrodites simultànies.

ClassificacióModifica

Les classificacions tradicionals divideixen els platihelmints en quatre grups: els turbel·laris (de vida lliure) trematodes, monogenis i cestodes (aquests tres exclusivament paràsits). Els acelomorfs i el gènere Xenoturbella en un principi es van incloure dins el grup dels turbel·laris, però ja no es consideren ni platihelmints. Tots els platihelmints exclusivament paràsits formen un grup monofilètic, els neodermats, i hi ha consens en què descendeixen d'un petit subgrup de turbel·laris de vida lliure. És per això que els turbel·laris són considerats com a un grup parafilètic i està en desús.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turbel·laris
  1. Hinde, R.T.,. «The Platyhelminthes». A: Anderson, D.T.,. Invertebrate Zoology. Oxford University Press, 2001, p. 58–80. ISBN 0195513681.