Poliporàcies
Les poliporàcies (Polyporaceae) són una família de fongs de l'ordre dels poliporals (Polyporales).[1] La carn dels seus esporocarps o cossos fructífers pot ser de tendra a molt dura. La majoria dels membres d'aquesta família tenen un himeni format per tubs verticals acabats en porus a la zona inferior dels seus barrets, però alguns tenen làmines (per exemple, el gènere Panus) o estructures similars (com en el cas del gènere Daedaleopsis, els tubs allargats del qual formen un laberint esponjós). Algunes espècies tenen un peu ben definit, com Polyporus badius.
Polyporaceae  | |
|---|---|
 Polyporus squamosus | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holomycota |
| Regne | Fungi |
| Fílum | Basidiomycota |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Polyporales |
| Família | Polyporaceae |
.svg){kind=icon}
Tot i que la majoria d'aquests fongs produeixen esporada blanca, els membres del gènere Abundisporus produeixen esporades groguenques. No tenen cistidis. Moltes espècies de poliporàcies són bolets de soca.
Sovint es troben en troncs en descomposició,[2] i són resistents a la descomposició fins al punt que duren prou de temps perquè la molsa s'hi dipositi a sobre. La resistència a la descomposició es deu a la capacitat d'aquests fongs de produir compostos amb activitat antipatògena.[3][4][5][6][7]
Géneros
modifica
La família Polyporaceae inclou els següents gèneres:
- Abundisporus
- Amyloporiella
- Aurantiporus
- Australoporus
- Austrolentinus
- Bridgeoporus
- Cerrena
- Cinereomyces
- Coriolopsis
- Cryptomphalina
- Cryptoporus
- Cystidiophorus
- Daedaleopsis
- Datronia
- Dentocorticium
- Dichomitus
- Diplomitoporus
- Earliella
- Echinochaete
- Epithele
- Epithelopsis
- Erastia
- Faerberia
- Favolus
- Flabellophora
- Fuscocerrena
- Fomes
- Globifomes
- Grammothele
- Grammothelopsis
- Hapalopilus
- Haploporus
- Heliocybe
- Hexagonia
- Hapalopilus
- Hymenogramme
- Laccocephalum
- Laetifomes
- Lentinus
- Lenzites
- Leptoporus
- Lignosus
- Lithopolyporales
- Lopharia
- Loweporus
- Macrohyporia
- Megasporoporia
- Microporellus
- Microporus
- Mollicarpus
- Mycelithe
- Navisporus
- Neolentinus
- Nigrofomes
- Nigroporus
- Oligoporus
- Pachykytospora
- Panus
- Perenniporia
- Phaeotrametes
- Piloporia
- Podofomes
- Polyporus
- Poria
- Porogramme
- Poronidulus
- Pseudofavolus
- Pseudopiptoporus
- Pycnoporus
- Pyrofomes
- Royoporus
- Rubroporus
- Ryvardenia
- Skeletocutis
- Sparsitubus
- Spongipellis
- Stiptophyllum
- Thermophymatospora
- Tinctoporellus
- Trametes
- Trametopsis
- Trichaptum
- Tyromyces
- Vanderbylia
- Wolfiporia
- Xerotus
Usos medicinals
modificaLes poliporàcies comestibles són comuns en la natura i, segons el micòleg Steve Brill, no hi ha referències d'espècies verinoses.[2] Algunes es fan servir amb propòsits rituals des de fa molt de temps; el famós home del gel duia dues espècies: Piptoporus betulinus, que és notable per les seves propietats antibacterianes, i Fomes fomentarius que, encara que també és medicinal, es feia servir per a encendre fogueres.[8][9]
Trametes versicolor es una espècie medicinal usada en l'actualitat. Les investigacions actuals el relacionen contra les malalties del sistema immunitari, contra el càncer i les infeccions bacterianes, al·lèrgies, diabetes mellitus i problemes neurològics.[10]
Referències
modifica
- ↑ Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
- ↑ 2,0 2,1 «Polypores». Arxivat de l'original el 2009-04-19. [Consulta: 19 maig 2012].
- ↑ Collins RA, Ng TB «Polysaccharopeptide from Coriolus versicolor has potential for use against human immunodeficiency virus type 1 infection». Life Sci, 60, 25, 1997, p. PL383–7. DOI: 10.1016/S0024-3205(97)00294-4. ISSN: 0024-3205.
- ↑ Moradali MF, Mostafavi H, Hejaroude GA, Tehrani AS, Abbasi M, Ghods S «Investigation of potential antibacterial properties of methanol extracts from fungus Ganoderma applanatum». Chemotherapy, 52, 5, 2006, p. 241–4. DOI: 10.1159/000094866. ISSN: 0009-3157.
- ↑ Li Y, Yang Y, Fang L, Zhang Z, Jin J, Zhang K «Anti-hepatitis activities in the broth of Ganoderma lucidum supplemented with a Chinese herbal medicine». Am J Chin Med, 34, 2, 2006, p. 341–9. DOI: 10.1142/S0192415X06003874. ISSN: 0192-415X.
- ↑ Wang HX, Ng TB «A laccase from the medicinal mushroom Ganoderma lucidum». Appl Microbiol Biotechnol, 72, 3, 2006, p. 508–13. DOI: 10.1007/s00253-006-0314-9. ISSN: 0175-7598.
- ↑ Wang H, Ng TB «Ganodermin, an antifungal protein from fruiting bodies of the medicinal mushroom Ganoderma lucidum». Peptides, 27, 1, 2006, p. 27–30. DOI: 10.1016/j.peptides.2005.06.009. ISSN: 0196-9781.
- ↑ «Els ibèrics del Neolític utilitzaven bolets per encendre foc» (en castellà). Al Dia, 25-04-2018. [Consulta: 5 juny 2022].
- ↑ U. PEINTNER, R. PÖDER and T. PÜMPEL (1998). The iceman's fungi. Mycological Research, 102, pp 1153-1162 doi:10.1017/S0953756298006546
- ↑ eCAM 2005 2(3):285-299; doi:10.1093/ecam/neh107 http://ecam.oxfordjournals.org/cgi/content/full/2/3/285 Arxivat 2009-04-27 a Wayback Machine.