Obre el menú principal

Polisporangiòfit

(S'ha redirigit des de: Polysporangiophyta)

Els polisporangiòfits (Polysporangiophyta) són les plantes que van aparèixer a l'Ordovicià final i que encara existeixen actualment. Dos dels més coneguts dels polysporangiophytes són Cooksonia i Aglaophyton. Aquestes plantes es caracteritzen pels esporangis posats dalt de tiges ramificades que contenen les espores. Són plantes vasculars. Per exemple Cooksonia està datada de fa 425 milions d'anys i vivia al període Silurià.

Infotaula d'ésser viuPolisporangiòfit
Polysporangiophyta
Aglaophyton reconstruction.jpg
Reconstrucció d'un Aglaophyton
Període
Ordovicià Tardà - Recent
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
Sense valorPolysporangiophyta
Kenrick & Crane (1997)
Divisions
Modifica les dades a Wikidata

Les primeres polysporangiophyta no duien ni fulles ni flors i les arrels eren uns filaments molt fins. Totes les poliesporangiòfites actuals són traqueòfits, criptògames i plantes vasculars.

CaracterístiquesModifica

ReproduccióModifica

Aquestes plantes es caracteritzen fonamentalment pels seus esporangis a la part de dalt de les tiges dels esporòfits ramificats, tant en diversos clades els esporangis es desenvolupen sobre les tiges (en el cas dels Psilophytes), en la cara abaxial de les fulles (en el cas dels Filicinats), o bé sobre tiges especials, els anomenats esporangiòfors (cas dels Equisetínids). Aquesta estructura de forma arrodonida conté les espores. En elss polysporangiophytes, contràriament al que passa en els briòfits, Anthocerots i Marchantiòfits, la fase esporofítica diploide domina sobre la fase gametòfita haploide. L'esporòfit esdevé independent del gametòfit i ramificat.

Via vegetativaModifica

Aquestes plantes estan vascularitzades (tenen vasos conductors) i van ser lesprimeres a existir sobre la terra ferma: el seu desenvolupament va alentir l'erosió i afavorí la formació de sediment i la pedogènesi (formació de sòl).[1] També tenen a través de la sinapomorfia traqueides (cèl·lules rígides mortes) i la lignina. Els cloroplasts són generalment nombrosos per cada cèl·lula i els flagels dels anterozoides són nombrosos en el cas dels Psilophytes) o només dos en els Lycopodiales i Selaginellales). L'esporòfit té tiges fulles i rels excepte en el case dels Psilophytints (els més basals) que no tenen rels. Hi ha un sistema conductor en tots els Polysporangiophytes actuals, amb floema i xilema.

FòssilsModifica

Dos dels polysporangiophytes més coneguts del Silurià són Cooksonia i Aglaophyton. Els Rhyniophytes de més de de 400 milions d'anys són els grups més antics de plantes conegudes i els primers fòssils de plantes vasculars coneguts. ls primers polysporangiophytes no tenien ni fulles ni flors. cap fòssil trobat presenta rels. La planta s'unia al sòl per filaments radicals molt fins.

 
Reconstrucció de lesporòfit de Cooksonia pertoni.

Filogènia i evolucióModifica

Els Polysporangiophytes subiquen en les filogènies actuals dins el grup-germà dels Bryophyta dins dels Stomatophyta. Es divideixen en dos grups: Els Lycpphyta, amb el licopodi o el gran Lepidodendron, i els Megafilòfits, que contenen les falgueres, les gimnospermes i les angiospermes.

FilogèniaModifica

polisporangiopfites

Plantilla:Clade polysporangiophyte


Notes i referènciesModifica

  1. De Boeck Supérieur. Comprendre l'évolution : 150 ans après Darwin, 2009. 

FontsModifica