Viquipèdia

Pomo

Els pomo (també kulanapa) són un grup de tribus ameríndies englobades en el grup hoka, que componen també un grup de llengües força diferenciades les unes de les altres:

Infotaula de grup humàPomo

Xica pomo fotografiada per Edward S. Curtis en 1924
TipusAmerindis de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
Població total7.874 (2000)[1]
10.308 (2010)
LlenguaPomo, anglès
ReligióKuksu, religió tradicional
Grups relacionatsYukis, karuks, maidus.
Geografia
Originari deCalifòrnia (EUA) Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
EUA (California Califòrnia)
Mapa de les llengües pomo
Bandera de la Rancheria Robinson
A. pomo occidental
1. pomo septentrional (†)
I. subgrup meridional
2. pomo central
3. pomo meridional
4. kashaya (també Southwestern Pomo, Kashia)
5. pomo del nord-est (†)
6. pomo oriental
7. pomo del sud-oest (†)

Localització modifica

 
Distribució dels pomo

Vivien a la vall del Russian, entre 50 i 100 milles al N. de San Francisco (Califòrnia), i cobria els comtats de Marin, Sonoma, Napa, Solano, Yolo i Lake. Per grups es repartien:

  • Els pomo septentrional, ocupaven el territori entre el riu Noyo, Tomski Creek, la vall del Potter i els rius Big i Nord del Russian. Se sotsdivideixen en costaners, de la vall del Russian i del llac Upper.
  • Els pomo central, ocupaven la desembocadura del riu Navarro, el riu García i part del Russian. Se sotsdivideixen en costaners (Point Arena) i de la vall del Russian.
  • Els pomo orientals, ocupaven els marges nord i sud del llac Clear, i limiten amb els yuki, wintun i miwok.
  • Els pomo del sud-est ocupaven l'extrem oriental del llac Clear, Long Valley, Bartlet Creek i l'extrem sud del Llac Lower.
  • Els pomo meridionals ocupaven el territori entre els rius Russian i Gualala, amb Rock Pile Creek i Dry Creek, als comtats de Mendocino i Sonama.
  • Els pomo del sud-oest a les boques del Gualala i del Dry, les canyades de Fuller Hooper i Austin, fins a les fronteres dels miwok costaners.
  • Els pomo del nord-oest, separats del territori pomo, eren situats enmig de territori wintun, ocupen la vall dels rius Sacramento i Eel, Stony Creek i les muntanyes de Coast Range (Sheet Iron i Saint John).

Avui dia ocupen les ranxeries de Big Valley, Coyote Valley, Elem, Hopland, Scotts Valley, Upper Lake, Kashia, Middletown, Manchester/Point Arena, Pinolville, Robinson i Sherwood Valley, als comtats de Calusa, Glenn, Sonoma i Mendocino.

Tribus reconegudes i reserves modifica

Les "tribus reconegudes federalment" reben un estatut de "nacions dependents domèstiques" sota la jurisdicció del govern federal però autònomes de l'estat de Califòrnia. Hi ha grups, però, no reconeguts.

Els grups pomo reconeguts actualment pels Estats Units es troben als comtats de Sonoma, Lake, i Mendocino. Inclouen les següents tribus:[2]

Grups històrics modifica

La següent llista de viles i tribus pomo és presa de John Wesley Powell, 1891:[3]

Demografia modifica

Es creu que el 1770 hi havia uns 8.000 individus, però foren reduïts a uns 1.200 el 1910. El 1960 hi havia 1.143 individus (d'ells 860 a Sonama), i cap al 1980 només 100 d'ells parlaven la llengua pròpia. Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia censats 7.874 pomo. Segons dades de la BIA del 1995, hi havia 3.990 apuntats al rol tribal de les 17 ranxeries on vivien.

Costums modifica

Els primers viatjants afirmaven que anaven nus. Durant l'hivern els de l'est es cobrien amb una túnica de pell de conill sosber les espatlles i punxada al costat (mohia citc, E). Les dones duien faldilles de pell de dant adobada i amb el pel lligat als costats. A l'estiu només duien la roba interior o un pedaç de pell de gat salvatge, i a l'hivern una túnica o bé les més mudades, una pell de pantera. Homes i dones anaven tatuats (aci, C; maci, N). Empraven un os afilat de cérvol (ya, C) per punxar la pell, i el pigment consistia en carbó i suc de violetes salvatges aixafades en una cloïssa de musclo amb una mica d'aigua fins que es formava una pasta porpra gruixuda. Els homes es podien tatuar a qualsevol edat, i duien el tatuatge al cos i als braços. Les noies joves s'ho feien a cames i braços, i a la cara quan es feien adultes. De velles es tatuaven els genolls perquè creien que això els curaria el reumatisme. Homes i dones es pintaven per a ballar de blanc, vermell i negre. El negre l'obtenien amb carbó de llenya barrejat amb suc d'arrel sabonosa; el vermell amb pols de roca fèrrica barrejat amb suc d'arrel, i el blanc amb argila blava. Els homes es pintaven de negre per a la guerra i les dones pel dol. les cases es feien amb tables d'escorça de sequoia, alineades en forma de con de 10 a 15 de peus de diàmetre, i poc més de la meitat d'alt. No està coberta de terra, i un pal enfonsat serveix com a pal central. Les tables deixen una obertura prou gran en el sostre que permet la sortida del fum- L'obertura de la porta es fa traient tables del costat, i es tanca tornant-les a posar. Poden viure-hi fins a 12 persones. A vegades viuen dues famílies en una casa, però en general només n'hi ha una. A cada llogarret hi ha una estructura petita i semi-soterrània, emprada com a sauna i casa d'homes, anomenada casa de suor (hóli cane, N; hó cane, C). Té un diàmetre de 15 a 20 peus. Els homes hi van de dia i de nit, i després de suor es banyen. Sovint hi sojornen, i durant l'hivern hi passen la major part del temps lliure. Així, la casa és per a les dones i nens, els béns, per a cuinar i per a menjar.

Gairebé tots els habitants de la tribu tenien una professió especialitzada llevat alguns que només jugaven, anomenats gaidagerl (terra dubtosa). Eren impopulars, molt xerraires i vivien a costa de la seva família. També fabricaven balses amb fusta de sequoia lligada amb brots d'avellaner, emprades per pescar musclos, peixos i foques. Totes les famílies pomo posseïen tres cases: una per l'hivern, una a la vora del corrent marí i l'altra a les muntanyes per a recollir aglans. Les causes de guerra comunes eren el desig de venjança després d'un enverinament, ja que creien que la majoria de malalties i morts es devien a l'emmetzinament per estranys, la qual cosa els feia ser molt suspicaços als veïns i generaven represàlies armades. També n'eren causa les disputes frontereres i els drets de pesca. Un grup de joves guerrers podia organitzar una festa guerrera per afany d'aventures i glòria, assetjaven un petit grup de guerrers del llogarret veí i els mataven. Això no engendrava una guerra a gran escala, però provocava que els autors haguessin de pagar una indemnització amb wampums. Els poders dels cabdills eren molts i variats. Eren mitjancers de la pau, baralles i disputes, decidien el valor de les indemnitzacions, donaven discursos a la tribu en tots els afers i problemes quotidians, i feien d'informadors. No tenien poder autoritari, raó per la qual hi ha un de sol. No feien res sense la unanimitat del consell. Gairebé mai caçaven o pescaven al seu propi llogarret, sinó que ho compraven. Fabricaven armes i roba de cacera, però no participaven en empreses actives. Eren una mica més rics que els altres pomo, puix que rebien subsidis i tributs de tota mena, però no sembla que fos un càrrec gaire desitjable. També tenien capitans o gaxalik kudtci, n'hi havia tants com caps i no podien ser-ho fins que no complien 40 anys. Els pomo pensaven que hom no era adult fins als 40 anys, i que fins als 60 hom no era un home de debò. Eren assistents dels caps, contribuïen amb menjar als festes i el distribuïen. Tenien una zona pròpia per a recollir aglans i les distribuïen, així com la carn de la seva cacera. També substituïen els caps durant la seva absència i entretenien als visitants. La successió era per línia paterna, i normalment escollien el fill gran de la germana. L'antic cap proposava a la multitud al seu fill o un dels nebots.

Història modifica

Cap al segle xvii hi arribaren els franciscans, i en el 1769 Juníper Serra i Gaspar de Portolà fundaren 21 missions arreu de la costa californiana. El 1799 foren invadits per trampers russos, qui el 1812 establiren una base permanent a Fort Ross. Els trampers russos atacaven les viles i raptaven les dones. Però els pomo no constituïren cap unitat política. El 1833 els trampers californians hi introduïren la malària i hi moriren 2.000 pomo a Fort Ross el 1837. El 1848 el territori californià passà a mans dels EUA pel Tractat de Guadalupe Hidalgo, i els trampers russos marxaren. Però el 1850 Shuk i Xasis mataren Charles Stone i Andrew Kelsey, que esclavitzaren molts pomo, i l'exèrcit nord-americà comandat per Nathaniel Lyon va provocar una matança de 188 pomo a Badonnapoti (Clear Lake). I 45 més foren assassinats a Round Valley el 1862. Tot i que durant el 1848 signaren diversos tractats amb els EUA per a formar reserves, els ranxers els arrabassaren les terres. Així els deixaren petites ranxeries per a sobreviure. Altres foren internats a Fort Bragg i Covelo després de fer llargues marxes. El 1871 aparegué el moviment Bole Maru (Esperit dels Morts), copiada dels paiute, i dirigida per Richard Taylor. El 1878 compraren 7 acres a Coyote Valley, i el 1880 uns 100 acres a Ackerman Valley. El 1906 aparegueren en el Senat els tractats signats el 1851, i es crearen 54 ranxeries per a les tribus californianes a Lake, Sonama i Mendocino. El 1907 Ethan Anderson guanyà el dret a votar per als indis que no vivien a la reserva. El 1923 la Californian Indian Brotherhood els va defensar legalment contra la discriminació a les escoles, i el 1948 contra la discriminació en l'ocupació. El govern californià intentà aplicarlos la Termination mitjançant la Rancheria Act del 1958, amb suport de la BIA, i que els suposà grans pèrdues de terra. Fins al 1983 no se’ls va retornar l'estatut federal a les ranxeries William Benson (1860-1930), ancià, cap tribal i historiador, endemés fou un dels millors cistellaires. Frances Jack (1912-1993) també ha recollit històries

Referències modifica

  1. ↑ Taula del cens dels EUA, 2000
  2. ↑ California Indians and Their Reservations. Arxivat 2010-07-26 a Wayback Machine. San Diego State University Library and Information Access. 2009 (retrieved 26 Feb 2009)
  3. ↑ Powell 1891:87-88.

Bibliografia modifica

  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Sturtevant, William C. (Ed.). (1978-present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. (Vols. 1-3, 16, 18-20 not yet published).
  • BARRETT, Samuel A. "The ethnogeography of the Pomo and neighbouring indians" a University of California. Publications of American Archaeology and Ethnology, volum VI, 1903-1906, Berkeley University Press.
  • LOEB, Edwin "Pomo Folkways" a University of California. Publications of American Archaeology and Ethnology, volum XIX, 1924-1926, Berkeley University Press
  • BARRETT, Samuel A. "Pomo ceremonies" a University of California. Publications of American Archaeology and Ethnology, volum XII, 1916-1917, Berkeley University Press
  • BARRETT, Samuel A. "Pomo Bear Doctor" a UCPAAE volum XII, 1916-1917, Berkeley University Press
  • GIFFORD, Edward "Ethnology notes of the SW Pomo" a ANTHROPOLOGICAL RECORDS, volum 25, University of California Press, 1967
  • BARRETT, Samuel A. "Pomo indian basketry" a UCPAAE volum VII, 1907-1916 Berkeley University Press
  • KROEBER, A. L "The languages of the Coast of California North of San Francisco" a UCPAAE volum IX, 1907-1916, Berkeley University Press.
  • KROEBER, A.L "Californian kinshio terminology" a UCPAAE volum XII, 1916-1917, Berkeley University Press
  • GIFFORD, W. W "Clear lake Pomo society" a UCPAAE volum XVIII, 1922-1926, Berkeley University Press
  • BARRETT, Samuel A "Pomo buildings" a Holmes Anuary Volume, Washington, 1916
  • KROEBER, A. L. "Handbook of the Indians of California", Bureau of Ethnology. 1925.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pomo

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pomo&oldid=32904218»