Estructura en gelosia de 3,5 m de cantell, composta per perfils reblonats i peces en "L". El paviment és fet amb taulons de fusta per a evitar l'efecte negatiu del rovell en el ferro. El pont presenta una sola llum de 41,5 m, suficient per a salvar l'amplada del riu. L'amplada del paviment és de 2,62 m. Actualment hi ha taulons de fusta al sòl. L'alçada del paviment respecte del llit del riu és d'uns 7 m. Els estreps són de fàbrica de carreus.[1]
La construcció es féu l'any 1877, amb una valoració de 22.500 PTA. El contractista fou la companyia Gustave Eiffel de París, que en aquells temps també construïa altres ponts per a la RENFE. A la subhasta pública celebrada el 6 de gener de 1877, també hi acudiren Ignasi Serrallach i La Maquinista Terrestre i Marítima, tots dos de Barcelona. Sembla que les obres es retardaren i la companyia Eiffel no acabà fins al juliol de 1877, data en què es féu la prova de càrrega. S'hi instal·laren uns fanals obsequi de la constructora. L'any 1959 s'hi col·locà un paviment d'asfalt sobre el forjat convencional, que en deteriorà l'estructura. Per això l'any 1979 es restaurà: s'hi substituí el paviment per un de roure i es reforçà l'estructura malmesa per la humitat.[1]
- ↑ 1,0 1,1 «Pont Palanques Vermelles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 febrer 2015].
