Obre el menú principal
Pont llevadís
Animació d'un pont llevadís de tipus medieval.

Un pont llevadís[1] o pont basculant és un pont mòbil amb un contrapès que equilibra contínuament un tram, o "fulla", al llarg de la seva oscil·lació ascendent per proporcionar pas per al trànsit de vaixells. Pot ser de fulla simple o doble.

Avui en dia, els ponts llevadissos se solen situar als rius i ports per on passen grans vaixells o velers amb els pals alts. Els contrapesos necessaris per equilibrar la part basculant es poden situar per sobre o per sota de la coberta del pont.

El més famós de tots els ponts llevadissos és el pont de la Torre, a Londres.

Contingut

HistòriaModifica

Els ponts basculants s’utilitzen des de l’antiguitat. En aquella època s'utilitzaven als castells i fortaleses per travessar el seu fossat. S'aixecaven mitjançant politges i cordes o cadenes. Eren d'una sola fulla.

No obstant això, no va ser fins a l’adopció d’energia de vapor durant la dècada de 1850 que va permetre moure ràpidament l'estructura per a una aplicació pràctica.

James Meadows Rendel va dissenyar el 1831 el primer pont basculant amb un mecanisme hidràulic, a l'estuari de Kingsbridge a Anglaterra.[2]

TipusModifica

 
Animació d’un pont de pivot fix Strauss de doble fulla (basat en dibuixos d’enginyeria del pont Henry Ford de Long Beach, Califòrnia)

Hi ha tres tipus de disseny de pont basculant:[3]

Pivot fixModifica

El pont de pivot fix (en anglès: fixed-trunnion; també conegut com bàscula de Chicago) gira al voltant d'un eix gran que eleva la fulla o fulles. El nom de Chicago deriva de la ciutat, on és àmpliament utilitzat i és una evolució del pivot fix dissenyat per Joseph Strauss.[4]

Elevador rodantModifica

 
Animació d'un pont d'elevador rodant (com el pont Pegasus a Normàndia)

El pont d'elevador rodant (en anglès: rolling lift trunnion; també conegut com elevador rodant "Scherzer"), puja la fulla rodant sobre una pista semblant a una base d'un balancí. L'elevador rodant "Scherzer" és un refinament patentat per l'enginyer estatunidenc William Donald Scherzer el 1893.[5]

Tipus RallModifica

El tipus "Rall", poc habitual, combina un elevador rodant amb un moviment longitudinal als pivots quan s'obre.[6] El va patentar Theodor Rall l'any 1901.[4][6][7] Un dels pocs exemples que perviuen és el pont de Broadway (1913) a Portland, Oregon.[6][8]

Pont Porta d'EuropaModifica

 
Pont basculant al port de Barcelona
Article principal: Porta d'Europa

El port basculant del port de Barcelona, conegut com a pont "Porta d'Europa" (inaugurat l'any 2000) és el pont més gran de la seva tipologia. Els 109 metres que mesura la llum del seu tram mòbil, és a dir, la distància entre les ròtules de rotació de cadascuna de les seves fulles, li han atorgat aquest rècord. [9]

El seu disseny es va adjudicar a l'enginyer de camins Juan José Arenas de Pablo, amb l'assistència tècnica de Walter Kaufmann.

Galeria d'imatgesModifica

ReferènciesModifica

  1. «Una empresa espanyola construeix del revés el primer pont llevadís de Xile». 324, 11-01-2014. [Consulta: 27 abril 2014].
  2. Clarke, Mike. «A Brief History of Movable Bridges» (en anglès), 05-01-2009. [Consulta: 9 febrer 2012].
  3. Koglin, Terry L. «4. Bascule Bridges». A: Movable bridge engineering (en anglès). John Wiley and Sons, 2003. ISBN 978-0-471-41960-0 [Consulta: 25 maig 2009]. 
  4. 4,0 4,1 «Landmark Designation Report: Historic Chicago Bridges» (PDF) (en anglès) p. 12, 15 (pdf pages 14, 17). Commission on Chicago Landmarks, setembre 2007. [Consulta: 21 abril 2013].
  5. Scherzer, William, US grant 511713, issued 26 desembre 1893
  6. 6,0 6,1 6,2 Wood Wortman, Sharon; Wortman, Ed. The Portland Bridge Book (3rd Edition). Urban Adventure Press, 2006, p. 32, 35. ISBN 0-9787365-1-6. 
  7. «Patent number 669348: T. Rall movable bridge» (en anglès). United States Patent and Trademark Office (referenced online by Google Patents), 1901. [Consulta: 21 abril 2013].
  8. Historic American Engineering Record. «Broadway Bridge, Spanning Willamette River at Broadway Street [sic], Portland, Multnomah County, OR» (en anglès). Library of Congress. [Consulta: 21 abril 2013].
  9. «Arenas&Asociados» (en castellà). [Consulta: 14 maig 2019].

Vegeu tambéModifica