Pons Aemilius
El Pons Aemilius (Pont Emilio ) o Ponte Rotto (lit. 'Pont Trencat') va ser el primer pont de maçoneria de Roma, Itàlia. Creuava el Tíber una mica al nord de l'antic Ponte Sublicio.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Pont d'arcs inferiors, pont de pedra i pont romà  | |||
| Característiques | ||||
| Material | pedra | |||
| Travessa | Tíber | |||
| Hi passa | Via Aurèlia | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Roma Capitale (Itàlia) | |||
| ||||
| Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
El pont en l'època romana modifica
Generalment s'atribueix als censors Marco Emilio Lepido i Marco Fulvio Nobiliore, en el 179 a. C., que haurien construït els pilones, però, basant-nos en passatges de Plutarc i de Tito Livio i en una representació en una moneda, es deuria atribuir a Manlio Emilio Lepido, en connexió amb la construcció de la Via Aurelia, entorn del 241 a. C. En el 179 a. C. es va reconstruir en ocasió de la renovació del port fluvial proper.
En el 142 a. C. els censors Publio Cornelio Escipión Emiliano i Lucio Mummio van substituir l'originària passarel·la de fusta amb arcs de maçoneria. El pont va ser restaurat sota Augusto en el 12 a. C.[1]
Edat mitjana i Edat Moderna modifica
En l'Edat Mitjana estan testificats també els noms de Ponte digues Lepido (Pons Lepidi) o Ponte Lapideo (Pons Lapideus), des de mitjan segle VIII Ponte Maggiore (Pons Maior) i en 1144 Ponte dei Senatori (Pons Senatorum). En la guia de Roma de 1763 de Giuseppe Vasi (Itinerari istruttivo per ritrovare li antiche i moderne magnificenze vaig donar Roma) apareix citat com Ponte digues s. Maria, anomenat Rotto i s'informen les denominacions precedents de Ponte Senatorio i Ponte Janiculense.
Va sofrir danys en diverses ocasions en les crescudes del riu (1230, 1422) i en 1552, sota el Papa/Papa Julio III, Nanni di Baccio Bigio va reconstruir totalment els arcs. En 1557 una altra inundació ho va destruir de nou.
En 1573 va començar l'enèsima reconstrucció, sota el Papa/Papa Gregorio XIII, per obra de l'arquitecte Matteo di Castello i es va acabar en 1575, com es demostra en la inscripció sobre l'únic arc que sobreviu en l'actualitat. La gran inundació de 1598 va fer desaparèixer tres dels sis arcs i el pont mai més es reconstruiria, assumint la denominació de Ponte Rotto ('Pont Trencat').
Entre 1853 i 1887 les restes del pont van estar units amb passarel·les metàl·liques subjectes per cables a la riba esquerra del riu (segons el projecte de l'enginyer Pietro Lanciani).[2] Posteriorment aquesta passarel·la es va eliminar i els dos arcs més propers a la riba es van destruir per a la construcció dels dics moderns del riu. Actualment només es conserva un dels tres arcs del segle xvi, que es recolza en pilones originals del segle II a.C.[3]
Un altre Ponte Rotto modifica
La denominació de Ponte Rotto (Pons fractus o Pons ruptus) es donava anteriorment també a les restes del pont romà conegut com a Ponte di Agrippa, posteriorment Ponte Antonino o Ponte Aurelio, després Ponte di Valentiniano, fins a la reconstrucció del Ponte Sisto al segle xv.
Galeria modifica
-
Vista nocturna del Ponte Rotto -
El Ponte Rotto -
El pont entorn de 1875, amb la passarel·la metàl·lica del segle xix. -
El Ponte Emilio en un quadre de 1880 de Ettore Roesler Franz.
.jpg)
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Error en el títol o la url.«».
- ↑ Error en el títol o la url.«».
- ↑ [1]. Oxford University Press.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pons Aemilius |