Porcia Maura
Porcia Maura (Murgi, segle II dC.) Fou una il·lustre matrona romana de la ciutat de Murgi (El Ejido) a la provincia de la Bètica,[1] a la qual foren dedicades làpides, un monument funerari i uns Jocs Circenses.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Segle II dC. Ciutat romana de Murgi (actualment El Ejido) |
| Família | |
| Cònjuge | Lucio Pedanio Venusto |
| Fills | Lucio Pedanio Clarus i Lucio Pedanio Lupus |
La primera notícia de Porcia Maura apareix el 1876 quan fou descobert, a la zona del Cerrillo de Ciavieja, un pedestal funerari amb el següent text escrit en llatí: «A Porcia Maura. El seu marit Lucio Pedanio Venusto i els seus fills Lucio Pedanio Clarus i Lucio Pedanio Lupus emplaçaren aquest monument per a la esposa immillorable i mare piadosíssima i li fou dedicada la celebració d'uns jocs circenses en aquest lloc concedit per la República (Murgitana)». Aquesta làpida és una de les poques inscripcions que mencionen Murgi, ciutat costera d'una certa rellevància en el segle ii dC. amb un circ, termes, bon clima i bones terres de cultiu, al límit de les províncies romanes de la Bètica i la Tarraconense, a prop de les mines de plom i de plata de la Serra de Gàdor.[3][4]
La tomba de Porcia Maura fou trobada a una profunditat d'uns cinc metres, en un sarcòfag metàl·lic on se'n conservava l'esquelet amb les vestidures consumides per la humitat, però cobert de joies que pesaren 54 unces (1,5 kg) i que, després de ser fotografiades, foren traslladades a l'Abadia del Sacro Monte de Granada.[1] Actualment es consideren perdudes.[5]
El pedestal funerari fou venut i finalment romangué més de cent-cinquanta anys dipositat a la finca San José de Màlaga, una hisenda de l'orde de Sant Joan de Déu.
L'any 2017 l'Ajuntament de El Ejido dedicà els actes del Dia Internacional de les Dones a Porcia Maura, primera figura femenina rellevant de l'antiga ciutat de Murgi.[6] El 2020, després de diverses negociacions, fou recuperat el pedestal funerari, que passà a formar part del valuós patrimoni arqueològic de la ciutat.[7] També es decidí homenatjar la il·lustre dama dedicant-li un carrer i una estàtua de bronze de 8 metres, que serà ubicada en una rotonda a l'entrada del jaciment arqueològic de Ciavieja.[8][9]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Ortiz Alarcón, Arturo. «El enigma de Porcia Maura» (en castellà). La Opinión de Almería, 24-07-2020. [Consulta: 10 febrer 2022].
- ↑ Rodríguez López i Bravo Bosch, Rosalia i M.José. [Porcia Maura y la Res Publica Murgitana (Pàg.35-56) Mujeres de la Hispania romana] (en castellà). Madrid: Dykinson,S.L., 2019, p. 364. ISBN 978-841377-391-9.
- ↑ Ciencia, Nova. «La ciudad romana de Murgi pudo contar incluso con termas, según el georadar» (en castellà), 12-06-2014. [Consulta: 11 febrer 2022].
- ↑ «Un poco de Historia (y Arqueología)» (en castellà). Excavaciones arqueológicas en Ciavieja. [Consulta: 11 febrer 2022].
- ↑ Rodríguez López i Bravo Bosch, Rosalía i María José. [Las Joyas de Porcia Maura y otras desapariciones (pàg.55) Mujeres de la Hispania romana, una mirada al patrimonio.] (en castellà). Madrid: Dykinson,S.L., 2019, p. 364. ISBN 978-841377-391-9.
- ↑ «Porcia Maura será parte protagonista de los actos del 8 de marzo» (en castellà). Diario de Almería, 07-03-2017. [Consulta: 12 febrer 2022].
- ↑ «El Ayuntamiento recupera el pedestal de Porcia Maura» (en castellà), 26-07-2020. [Consulta: 12 febrer 2022].
- ↑ Club, Callejero. «Estado del tráfico en Calle Porcía Maura» (en espanyol europeu). [Consulta: 12 febrer 2022].
- ↑ Acién, Inmaculada. «Porcia Maura presidirá la rotonda junto al yacimiento de Ciavieja» (en castellà). Ideal, 09-12-2021. [Consulta: 12 febrer 2022].