Port de Llançà

port marítim de Llançà

El Port de Llançà és un port marítim del municipi de Llançà (Alt Empordà), situat a l'extrem meridional de la badia de Llançà, integrat al poble, a recer de l'antic illot de Castellar, que es va unir a terra per a la construcció del port. Disposa d'una dàrsena pesquera i d'una esportiva.[1]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Port de Llançà
Imatge
Dades
TipusPort esportiu i port pesquer Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaLlançà (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 22′ 21″ N, 3° 09′ 46″ E / 42.37246°N,3.16271°E / 42.37246; 3.16271

Història modifica

 
Dic exterior amb el mural de Carles Bros

Es va inaugurar el 1991. Abans de la seva construcció, la flota pesquera utilitzava de recer l'illot de Castellar, avarant les embarcacions a la platja del Port, o fondejant-les davant d'ella, i quan hi havia temporal anaven al proper port del Port de la Selva. El Club Nàutic Llançà, poc després de la seva fundació, el 1966, va construir un petit escar per a les embarcacions esportives, que poc a poc es va anar ampliant, fins a convertir-se en l'actual port esportiu i pesquer.[2]

Una forta llevantada el desembre del 2008 va produir grans destrosses al port i va destruir l'edifici de la llotja. Per a protegit el port es va construir el 2011 un dic exterior, de 116 m de llarg, a 120 m del dic de recer, perquè les onades li arribin amb menys força.[3] El 2013, l'artista Carles Bros va pintar en aquest dic exterior el mural 'Banc de peix', en defensa del món pesquer, utilitzant els colors blanc i negre per simular peixos de totes les dimensions. L'obra, de 3.100 metres quadrats de superfície, és el mural marítim més gran del món.[4]

Port pesquer modifica

 
Dàrsena pesquera i llotja

A la dàrsena pesquera, al costat de la bocana, protegida pel dic de recer, o espigó de la Pelandriu,[5] hi atraca la flota pesquera, composta de 14 embarcacions: 7 embarcacions d'arrossegament, 6 arts menors i 1 palangre de fons. La Confraria de Pescadors del Port de Llançà té la llotja en aquest espigó, on realitza una subhasta diària, de dilluns a divendres, on es venen les captures de la flota pesquera.[6]

La Confraria de Pescadors de Llançà fa visites guiades al port i a la subhasta del peix a l'estiu. També celebren festivitats com la del Carme, el 16 de juliol, fent la processó marinera i altres activitats.[6]

Port esportiu modifica

La dàrsena esportiva, gestionada pel Club Nàutic Llançà, té una capacitat de 550 amarradors per a naus de fins a dotze metres d’eslora.[7] Té, a més, moll d’espera, escar, una zona per a feines de manteniment i carenat (neteja i pintura), abastiment de combustibles, una grua de dotze tones, una rampa per a vela lleugera de cinc metres, wi-fi, servei d'informació meteorològica, recollida de deixalles i bombeig de residus. Les instal·lacions disposen també de sanitaris i dutxes, una infermeria, servei de bugaderia, un pàrquing annex de 212 places, servei de marineria i vigilància les 24 hores del dia. Hi ha també una Escola de Vela i el Club de Vela.[8]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Port de Llançà
  1. «Llançà». Gran Enciclopèdia Catalana.
  2. «Història». Club Nàutic Llançà.
  3. «Adjudiquen la construcció del nou dic exterior del port de Llançà per 4 milions». El Punt Avui, 20-10-2009.
  4. «S'inaugura al port de Llançà el 'Banc de peix', el mural marítim més gran del món». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 22-06-2013.
  5. «Mapa topogràfic de Catalunya». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
  6. 6,0 6,1 «Confraria de Pescadors del Port de Llançà». Grup d'Acció Local Pesquer Costa Brava.
  7. «Port de Llançà». Ports de la Generalitat. Generalitat de Catalunya.
  8. «Port de Llançà». Catalunya.com.