Martines (n. 1969) és un jugador professional de pilota valenciana, destacant en la modalitat de Llargues com a "banca". És membre i banca titular en Llargues i Joc europeu de la Selecció Valenciana de Pilota des dels Campionats Internacionals de Pilota de 1997. Començà als 14 anys i, malgrat que les Llargues no són un esport professionalitzat, ha aconseguit viure de la pilota mitjançant les contínues exhibicions, tallers i escoles de què s'encarrega, a més del reconeixement social que li ha comportat la carrera esportiva, amb el trinquet del seu poble portant el seu nom, o duent la torxa olímpica de Barcelona'92. L'any 2000, Martines i els altres 4 membres de la Selecció (David, Jan, Màlia i Mengual) foren guardonats amb el premi al Millor Esportista masculí de la Província d'Alacant. Tota la seua carrera esportiva la desenvolupa en l'equip de la seua localitat natal guanyant-ho tot, 9 títols de la lliga de Llargues de primera, però el 2012 canvia d'equip al de Parcent i queda subcampió d'eixa edició i el 2013 guanya la final de llargues amb l'equip de Parcent, la primera de la història per a esta xicoteta població de la Marina Alta. La seua trajectòria ha estat premiada per la federació. En 2015 va ser elegit president del CPV El Campello.
Juliet, 1948
Juliet d'Alginet fon un escalater professional, un dels cinc que té foto penjada en la Galeria d'Honor del Trinquet de Pelayo. Juliet debutà als quinze anys de la mà del trinqueter del seu poble, Batiste Toles, on guanyà quasi totes les partides disputades. Les seues primeres eixides foren als trinquets d'Algemesí, Alzira, Guadassuar i Carcaixent, on va vore augmentat el seu prestigi. Amb vint anys ja era nom destacat en el trinquet, i guanyà Quart després d'una igualada a cinquanta-cinc punts. Va ser un escalater cap de cartell a Pelayo, detacant per la seua col·locació i esperit competitiu, amb els quals suplia un físic esquifit i no massa fort, i una esquerra minsa. D'ell es deia que la pilota sempre li anava a les mans, i era això justament el que ell procurava evitar als rivals, enviant la pilota al rival més dèbil o als raconets. El 1952, l'organització del primer Campionat Nacional d'Escala i Corda li assignà un mitger de poques garanties, motiu pel qual es negà a participar-hi i fou sancionat. El 1960 se li va concedir la medalla al Mèrit Esportiu al trinquet de Pelayo. Es retirà en 1968.
Portal:Pilota/novembre/llistaØ12345678910111213141516171819202122232425262728293031
.jpg)