Campionat Nacional d'Escala i Corda

El Campionat Nacional d'Escala i Corda fou la primera competició per a jugadors professionals d'Escala i corda de la pilota valenciana. L'organitzava la Federació de Pilota Valenciana i es disputà entre els anys 1952 i 1993 (amb un recés entre els 1953 i 1963), i va ser substituïda pel Circuit Bancaixa.

Campionat Nacional d'Escala i Corda

Tipus	competició esportiva
Esport	pilota valenciana
Lloc  i  dates
Interval de temps	1952 – 1993

Els equips eren formats per dos o tres pilotaris (depenent de llur qualitat) i eren patrocinats pels ajuntaments i, els jugadors per empreses. El sistema de competició era una lliga d'anada i tornada entre els equips, amb una partida final d'exhibició entre campió i subcampió (amb l'excepció del 1974), així va ser fins a l'any 1983, en què es passà al format eliminatori, jugant una partida final els guanyadors de les semifinals.

Historial

Any	Campió	Subcampió	Resultat	Trinquet
1993	Oltra, Grau, i Vicentico
1992	Sarasol I i Sarasol II
1991	Fredi, Xatet II i Ribes	Puchol, Grau i Tino	60-50	El Zurdo (Gandia)
1990	Oltra i José María	Sarasol I i Sarasol II	60-50	El Zurdo (Gandia)
1989	Genovés I i Pepet	Pigat II i José María		Tavernes de la Valldigna
1988	Fredi, Edi i Pasqual II	Genovés I i Sanchis	60-30	Pelayo (València)
1987	Pigat II, Perele i Sarasol II	Fredi, Sanchis i Pepet	60-30	Sagunt
1986	Fredi, Xatet II i Ribes	Genovés I i Pepet	60-35	Alberic
1985	Pigat II, José María i Presencia	Puchol i Genovés I		El Zurdo (Gandia)
1984	Puchol i Genovés I	Fredi, José María i Vicente		Alginet
1983	Genovés I i Pepet	Fredi, Vinyes i Vicente	60-35	Pelayo (València)
1982	Eusebio, Xatet II i Machí	Fredi, Vicente i Gat I	-	-
1981	Genovés I i Pepet	Eusebio, Vinyes i García	-	-
1980	Fredi, Vicente i Gat I	Genovés I i Pepet	-	-
1979	Genovés I i Pepet	Eusebio, Vinyes i Gómez	-	-
1978	Genovés I i Pepet	Eusebio i Roget	-	-
1977	Llopis, Xatet II i Machí	Genovés I i García	-	-
1976	Genovés I i García		-	-
1975	Genovés I i García	Ricardet, Gat I, i Locheta	-	-
1974	Llopis, Machí i García	José Luis, Gat I i Locheta	60-55	El Zurdo (Gandia)
1973	Antoniet, Gat I i Carboneret II	Llopis, Natàlio i Micó	-	-
1972	Suret I, Ruiz i Xatet II		-	-
1971	Llopis, Machí i Micó	Eusebio i Xato de Museros	-	-
1970	Rovellet i Pasqual I	Llopis, Machí i García	-	-
1969	Suret I, Xatet i Ribes	Eusebio i Gat II	-	-
1968	Eusebio i Ribes	Soro I, Peris i García	-	-
1967	No n'hi hagué
1966	Ferreret i Gat I		-	-
1965	Soro I i Xato de Museros	Ferrer II, Deval i Gómez	-	-
1964	Ferrer II i Ruiz	Ferreret i Xatet	-	-
1953-1963	No n'hi hagué
1952	Roget i Patet de Carlet	Enrique II, Cervera i Roget de Rafelbunyol	-	-

Campionats

1952

L'any 1952 el president de la Federació, José Marín, decideix organitzar una lliga amb quasi tots els pilotaris professionals i afeccionats, resultant un total de 18 equips, no tots ells equilibrats en qualitat, motiu pel qual moltes partides s'ajornaren o no es jugaren, amb alguns equips que es retiraren. El campionat estava patrocinat pel setmanari "Deportes", quasi l'únic que feia esment aleshores a la Pilota valenciana.

La competició començà el 20 d'octubre de 1952, i estava prevista d'acabar el 20 de desembre, però es donà per acabada quan la parella de Carlet (Roget i Patet) es proclamaren matemàticament vencedors.

El gran absent fou Juliet d'Alginet, qui no hi participà per estar en desacord amb el company assignat, Pelets, i fou castigat amb no poder jugar en cap dels 9 trinquets on es disputava el Campionat durant 3 mesos. La seua revenja, però, arribà quan, després de l'exili forçat, exigí cobrar 4.000 pessetes per jugar la primera partida en cada trinquet, rescabalant-se així econòmicament de les pèrdues sofertes el temps que romangué inactiu.

Equips

Gasent, Xatet de Carlet i Navarro Xiquet de Gata, Rodríguez i Grimalt Ferreret, Xato de Museros i Alcover Ibáñez, Danielet i Aureliet Enrique I, Xato de Pedreguer i el Blau d'Alginet Losa, Miguel i Xurret Villareal, Mora i Peiró Ferrer I i Deval Royo, Albalat i Coll

Enrique II, Cervera i Roget de Rafelbunyol (subcamp.) Rovellet i Miliet Enriquito, Balaguer i Canyeta El Rullo, Sebastià i Cachorro El Morquero, Crespo i Moreta Gorrea, Gómez i Micó El Grauero de Gandia, Ruiz i Pelets Darás, Alberto i Xiquet de Borriol Roget de Carlet i Patet de Carlet (camp.)

De 1953 a 1963

La mala organització i l'absència de la figura del moment en la primera edició provocaren la renúncia a més temporades del Campionat durant 12 anys.

1964

José Marín de bell nou organitzà un nou Campionat d'Espanya de Pilota Valenciana, "en conmemoración de los 25 años de Paz Española", amb només 5 equips, el qual fou un èxit. Ferrer II resultà ser-ne el campió malgrat haver entrat com a substitut d'Eusebio. Per altra banda, però, la figura del moment, Rovellet es retirà abans d'acabar la competició.

Equips

Borriana: Ferreret i Xatet de Carlet (subcamp.) Gandia: Soro I i Gat I

Sueca: Llopis i Xato de Museros Tavernes de la Valldigna: Ferrer II i Ruiz (camp.) València: Rovellet i Machí

1965

La parella campiona de l'any passat, Ferrer II i Ruiz, es trencà amb la lesió de Ruiz en la primera partida, motiu pel qual fou substituït per Deval i Gómez (de Benissanó).

Per primera vegada s'organitzà també el campionat de segona categoria.

Equips

Algemesí: Llopis i Xatet de Carlet Alzira: Ferreret i Gat I Llíria: Ferrer II, Deval i Gómez (subcamp.)

Massamagrell: Soro I i Xato de Museros (camp.) València: Eusebio i Ribes Vila-real: Rovellet i Machí

1966

En la partida de Ferreret i Gat I contra Soro I i Ruiz al trinquet d'Alberic els primers anaven perdent, ja que Gat I estava neguitós per la seua dona, qui estava de part en aquells mateixos moments. Va ser quan ja perdien 15-40 que li varen informar que sa dona havia donat a llum un xiquet, i llavors s'animà i acabaren guanyant la partida.

Equips

Alberic: Soro I i Ruiz Benissa: Ferreret i Gat I (camp.) Borriana: Rovellet i Machí

Gandia: Llopis i Xato de Museros Sueca: Ferrer II i Natàlio Tavernes de la Valldigna: Suret I, Xatet de Carlet i Ribes València: Eusebio i Gómez

1967

El 1967 no n'hi hagué, o no consta enlloc que es jugara, potser perquè José Marín deixà la presidència de la Federació.

1968

Jacinto Quincoces comença la seua presidència de la Federació renovellant la competició, que resultà més igualada que mai, amb empat a punts entre la parella de Eusebio i Ribes i el trio de Soro I, Peris i García, amb només un joc de diferència a favor dels primers.

Equips

Benaguasil: Eusebio i Ribes (camp.) Borriol: Soro I, Peris i García (subcamp.)

Montcada: Rovellet i Xato de Museros Vilallonga: Llopis, Deval i Gómez

1969

De bell nou empat a punts trencat per la diferència en el tanteig particular.

Equips

• ?
  • Eusebio i Gat II (subcamp.)
• Tavernes de la Valldigna:
  • Suret I, Xatet de Carlet i Ribes (camp.)

1970

Jacinto Quincoces, per a fomentar l'aparició de nous jugadors, obliga a les empreses a presentar abans de cada partida de professionals una altra de juvenils.

Equips

Benissa: Ferreret, Oñate I i Gómez Bétera: Alberto, Gat I i Gat II Gandia: Llopis, Machí i García (subcamp.) Massamagrell: Soro I, Alfonso i Xato de Museros

Sueca: Eusebio i Micó Tavernes de la Valldigna: Suret I, Xatet de Carlet i Ribes València: Rovellet i Pascual (camp.) Vila-real: Ferrer II, Ruiz i Ramonet

1971

Equips

Benissa: Enrique II, Natàlio i Ribes Borriana: Alberto, Gat I i Ramonet Gandia: Llopis, Machí i García (camp.) Massamagrell: Soro I, Oñate I i García

La Pobla de Vallbona: Ricardet, Gat II i Carboneret II Sueca: Eusebio i Xato de Museros (subcamp.) Tavernes de la Valldigna: Suret I, Xatet de Carlet i Gómez

1972

L'equip campió tingué dos personatges destacats: Ruiz, que tornà als trinquets 2 anys després, havent superat un càncer que li delmà les cordes vocals, i el debutant amb només 16 anys, Xatet II.

Equips

Almassora: Suret I, Ruiz i Xatet II (camp.) Benissa: Enrique II, Natàlio i Carboneret II Gandia: Llopis i Machí Massamagrell: Soro I, Oñate I i Pascual

La Pobla de Vallbona: Alberto, Gat II i Ribes Sueca: Ferrer II, Peris i Gómez Tavernes de la Valldigna: Manolete, Gat I i Micó València: Eusebio i Xato de Museros

1973

Antoniet d'Almassora debuta amb triomf.

Equips

Alzira: Ferrer II, Machí i Ribes Benissa: Eusebio i García Gandia: Llopis, Natàlio i Micó (subcamp.) Massamagrell: Soro I, Oñate I i Xato de Museros

La Pobla de Vallbona: Ricardet, Peris i Pascual Tavernes de la Valldigna: Enrique II, Gat II i Gómez València: Suret I, Ruiz i Xatet II Vila-real: Antoniet, Gat I i Carboneret II (camp.)

1974

Es prova un nou sistema de competició: En lloc d'una lligueta per punts amb una partida d'exhibició final entre campió i subcampió, només per aquest any es divideixen els equips entre nord i sud, amb dos lligues paral·leles i una final entre els campions d'ambdues lliguetes. L'any 1974 és històric, a més, per ser el debut del mític Genovés I.

Equips

Zona nord: Borriana: Eusebio i Pascual Massamagrell: Soro I, Oñate I i Micó Moncofa: Antoniet, Vicentico i Ramonet La Pobla de Vallbona: José Luis, Gat I i Locheta (subcamp.) València: Suret I, Ruiz i Ribes

Zona sud: Alzira: Ferrer II, Xatet I i Xatet II Benissa: Enrique II, Peris i Xato de Museros Gandia: Llopis, Machí i García (camp.) Sueca: Genovés I i Carboneret II Tavernes de la Valldigna: Manolete, Gat II i Gómez

1975

Comença el regnat de Genovés I. Per altra banda, Eusebio es lesiona i és substituït per Alberto i Natàlio.

Equips

Almassora: Antoniet, Peris i Vicentico Carcaixent: Genovés I i García (camp.) Massamagrell: Soro I, Ruiz i Pascual

La Pobla de Vallbona: Ricardet, Gat I i Locheta (subcamp.) Sueca: Suret I, Gat II i Gómez València: Eusebio i Roget

1976

Equips

• • Genovés I i García (camp.)

1977

El nou president de la FPV, Roberto Bonora, palesa el seu desconeixement de la pilota organitzant improvisadament la temporada de 1977 amb només quatre equips.

Atesa la superioritat manifesta de Genovés I, hom li prohibeix de jugar "per alt", per tal de dificultar-li el joc i anivellar les possibilitats dels rivals.

Equips

Alzira: Llopis, Xatet II i Machí (camp.) Massamagrell: Soro I, Natàlio i Gat I

Moncofa: Eusebio i Peris València: Genovés I i García (subcamp.)

1978

Genovés I, una altra volta privat de jugar "per alt", recupera el títol de campió, malgrat l'empat a punts amb el subcampió, només trencat per un joc a favor.

Equips

Borriana: Antoniet, Peris i Vicentico Gandia: Llopis, Vicente i Machí Pedreguer: Juanito, Vinyes i Gat I

La Pobla de Vallbona: Genovés I i Pepet (camp.) Sueca: Eusebio i Roget (subcamp.)

1979

De bell nou, Genovés I només pot jugar "per baix", i de bell nou empata a punts amb Eusebio, resultant campió per un sol joc a favor.

Equips

Gandia: Juanito, Xatet II i Machí Massamagrell: Genovés I i Pepet (camp.) Sueca: Eusebio, Vinyes i Gómez (subcamp.)

València: Fredi, Locheta i Gat I Vila-real: Antoniet, Peris i Vicentico

1980

Genovés I no pot superar el hàndicap d'haver de jugar només "per baix", i dona el relleu als emergents Fredi, Vicente i el veterà Gat I. Per altra banda, la lesió d'Eusebio obliga a ajornar les partides del seu equip, i, finalment, a prescindir de la seua participació per manca de restos que el substituïren amb garanties.

Equips

Borriana: Antoniet, Vinyes i Vicentico Gandia: Ribera I, Xatet II i Machí

Massamagrell: Eusebio, Locheta i Ribes La Pobla de Vallbona: Genovés I i Pepet (+ feridor: García) (subcamp.) València: Fredi, Vicente i Gat I (camp.)

1981

Genovés I fou, una altra volta, privat de jugar "per alt", però les lesions que venia patint li fan plantar cara a l'organització, de manera que es nega a acceptar aqueixa condició i, desfermat, guanya el Campionat invicte.

Equips

Bétera: Genovés I i Pepet (+ feridor: Gómez) (camp.) Gandia: Eusebio, Vinyes i García (subcamp.)

La Pobla de Vallbona: Antoniet, Xatet II i Machí València: Fredi, Vicente i Gat I

1982

La nova etapa de la FPV amb Enrique Menéndez com a president comença amb el patrocini de la Diputació de València.

Equips

Castalla: Genovés I i Pepet (+ feridor: Gómez) Guadassuar: Antoniet, Vinyes i Vicentico

Llíria: Fredi, Vicente i Gat I (subcamp.) Massamagrell: Eusebio, Xatet II i Machí (camp.)

1983

Totes les partides es juguen als trinquets de Pelayo i Guadassuar.

Equips

Antoniet, Vicente i Pepet Eusebio, Xatet II i Gat I

Fredi, Vinyes i Vicentico (subcamp.) Genovés I i Pepet (camp.)

1984

La dimissió d'Enrique Menéndez força a jugar totes les partides al trinquet d'Alginet.

Genovés I torna a fer història guanyant el títol, ara en la posició de "mitger" per imposició de l'organització.

Equips

Eusebio, Avenalleda i Presencia Fredi, José María i Vicentico (subcamp.)

Oltra, Xatet II i Pepet Puchol i Genovés I (+feridor: Machí II) (camp.)

1985

El primer campionat organitzat pel nou president de la FPV, Víctor Iñúrria, fou jugat íntegrament al Trinquet El Zurdo de Gandia.

Una altra volta, Genovés I és forçat a jugar en una posició que no li és natural, malgrat les nombroses queixes i lesions que adduïa.

Equips

Fredi i Floreal Oltra i Xatet II Pigat II, José María i Presencia (camp.)

Puchol i Genovés I (subcamp.) Sarasol I i Joaquín

1986

En l'edició del 1986 totes les partides es jugaren al trinquet d'Alzira, excepte la final, a Alberic.

Equips

Fredi, Xatet II i Ribes (camp.) Genovés I i Pepet (subcamp.)

Pigat II, José María i Presencia Sarasol I, Joaquín i Gat I

1987

El 1987 es disputà al trinquet de Sagunt, recent estrenat i cobert, amb el patrocini de l'ajuntament i Caixa Sagunt.

Equips

Eusebio, Xatet II i Pasqual II Fredi, Sanchis i Pepet (subcamp.)

Oltra, José María i Vicentico Pigat II, Perele i Sarasol II (camp.)

1988

La Generalitat Valenciana patrocinà l'edició del 1988 del Campionat, dintre de la programació commemorativa dels "750 anys del naixement del Poble Valencià".

Les partides es jugaren als trinquets de Borriana, Massamagrell i Pelayo (València).

Equips

Fredi, Edi i Pasqual II (camp.) Genovés I i Sanchis (subcamp.)

Pigat II, Xatet II i Vicentico Sarasol I, José María i Pepet

1989

Jugada el novembre de 1989, les partides es disputaren als trinquets de Guadassuar, Massamagrell i Tavernes de la Valldigna.

Equips

Fredi i Xatet II Genovés I i Pepet (camp.)

Pigat II i José María (subcamp.) Sarasol I i Sarasol II

1990

L'any 1990 s'estrena la prohibició d'enviar la pilota a les galeries del trinquet: Galeries prohibides.

A més a més, aquest és el primer any que Canal 9 emet en directe la final des del Trinquet El Zurdo de Gandia. Les altres canxes que n'allotjaren partides foren els trinquets d'Alginet, Castelló, La Pobla de Vallbona i Tavernes de la Valldigna.

La polèmica vingué de la mà del Genovés I, qui no s'avingué a portar la samarreta oficial, amb publicitat de la mútua Mavda, puix no coincidia amb els seus patrocinadors. Finalment, però, sí que jugà quan veié que la Federació convocava en el seu lloc a Núñez i Joaquín.

Equips

Feliu, Edi i Vinyes Fenollosa, Bartual i Vicentico Fredi i Xatet II Genovés I i Pepet

Oltra i José María (camp.) Pigat II, Perele I i Salva Puchol, Grau i Pascualín Sarasol I i Sarasol II (subcamp.)

1991

De bell nou patrocinada per l'asseguradora valenciana Mavda, les partides es jugaren als trinquets d'Alginet, Castelló, El Zurdo de Gandia, Massamagrell, Pelayo de València, La Pobla de Vallbona i Tavernes de la Valldigna.

Equips

Feliu, Pigat III i Vinyes Fenollosa, José María i Sanchis Fredi, Xatet II i Pepet (camp.) Genovés I i Perele I

Mezquita, Edi i Vicentico Paquito, Joaquín i Pascualín Puchol, Grau i Tino (subcamp.) Sarasol I i Sarasol II

1992

Equips

• Sarasol I i Sarasol II (camp.)

1993

Equips

• Oltra, Grau, i Vicentico (camp.)