Pròcul

cognomen romà
No s'ha de confondre amb Pròcul (prenom).

Pròcul (llatí: Proculus) fou un cognom romà utilitzat per nombroses gens.[1] Té el seu origen en el praenomen Pròcul, nom que durant la prehistòria romana es posava als infants nascuts en absència de son pare. Amb el temps, el mot s'erosionà i per caiguda de la posttònica esdevingué Procle (llatí: Proclus),[2] usat sobretot a partir del Baix Imperi també en entorns grecs (grec antic: Πρόκλος).

Entre els personatges que portaren aquest cognom hi ha els següents:

ReferènciesModifica

  1. Gaffiot, Félix. «Proculus». Dictionnaire Latin-Français. [Consulta: 13 setembre 2020].
  2. Gaffiot, Félix. «Proclus». Dictionnaire Latin-Français. [Consulta: 13 setembre 2020].