Pròcul (prenom)
Pròcul (llatí: Proculus)[1] fou un prenom masculí romà utilitzat sobretot en les etapes més antigues de la República Romana, i més tard esdevingut cognomen. El femení és Pròcula i no tenia una forma abreujada regular.[2][3]
| Tipus | praenomen  |
|---|---|
| Llengua | llatí |
| Nom en la llengua original | Proculus |
| Pàgines que comencen per «Pròcul» Persones amb aquest nom (Wikidata) | |
No sembla que fos mai un prenom gaire comú, si més no en els períodes documentats historiogràficament i epigràficament (a partir de la República el segle v aC). Hom el troba, per bé que testimonialment, a les gentes Betúcia, Gegània, Júlia, Sertòria i Virgínia, principalment en el període més reculat de la República, car el segle i aC ja es considerava un prenom extint i marcadament arcaic.[2][4] En canvi, abans de caure en desús va tenir temps de donar nom a dues gentes, la Proculeia i la Procil·la, i també a un cognomen, Pròcul;[5] aquest darrer fou força més fructífer, i més tard prengué la forma Procle, també força estès.
Els gramàtics antics relacionaven el nom amb procul 'lluny' 'a distància'[6] i es referiria a una persona nascuda quan el pare era absent (a diferència de Pòstum, nascut quan el pare era mort) o també a una persona nascuda de pares d'avançada edat.[3][2] En canvi, també sembla possible que sigui un diminutiu de procus.[3][7]
Entre els personatges que portaren aquest nom hi ha els cònsols Pròcul Virgini Tricost Rútil (486 aC) i Pròcul Gegani Macerí (440 aC).
Referències
modifica- ↑ Alberich, Joan; Ros, Montserrat. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. ISBN 8477392250. §160.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 540.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Chase, George Davis «The Origin of Roman Praenomina». Harvard Studies in Classical Philology, VIII, 1897.
- ↑ De Praenominibus, epítome de Juli Paris.
- ↑ Com també passà amb Pòstum i Agripa.
- ↑ Gaffiot, Félix. «Proculus». Dictionnaire Latin-Français. [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ Gaffiot, Félix. «Procus». Dictionnaire Latin-Français. [Consulta: 13 setembre 2020].