Gens Virgínia o Vergínia (en llatí: Virginia o Verginia) va ser una gens romana que en els temps antics va estar dividida en dues branques patrícia i plebea. Al segle VI aC hi va haver cònsols de la branca patrícia d'aquesta família. Els Virginii plebeus són esmentats al segle V aC exercint el càrrec de tribuns de la plebs, sense portar cap cognom. Durant l'imperi també apareixen diversos Virginii. La desgraciada sort d'una noia (Verginia) d'aquesta família va marcar un abans i un després en la política romana.

Pintura de Boticelli representant la dramàtica història de Verginia, que va marcar la fi dels decemvirs el 449 aC.

OrígensModifica

En llatí tant es pot trobar escrita la forma Verginius com Virginius i durant molts anys es va discutir, sense arribar a un acord, quina de les dues formes era l'originària. Actualment es tendeix a fer servir el nom Virginius, per analogia amb la paraula llatina virgo («verge, doonzella»), encara que no s'ha pogut demostrar la procedència. El mateix passa amb el nom Vergilius, que es prefereix substituir per Virgilius.[1]

El que si se sap del cert és que era una gens molt antiga, ja que als inicis de la república hi havia Virginis en alguns càrrecs. L'any 502 aC, en el setè any de la república Romana, el destacat general Òpiter Vergini Tricost va obtenir el càrrec de cònsol.

Praenomina usats per la gens VerginiaModifica

Aquesta gens va mostrar preferència pels praenomina: Opiter, Proculus, Titus, Aulus, Lucius i Spurius.[1][2]

Branques de la gens VerginiaModifica

La branca patrícia era molt antiga i va exercir les altes magistratures de l'estat al començament de la república de manera freqüent. Van portar el cognoms Tricost i després van adquirir diversos agnomen : Caeliomontanus, Esquilinus i Rutilus. Els dos primers indiquen la procedència de la seva llar: el turó del Celi i l'Esquilí respectivament; mentre que Rutilus deriva d'un adjectiu llatí que significa «rogenc», probablement fent referència al color dels cabells d'algun membre de la gens. El general Lucius Verginius Rufus podria haver adquirit l'agnomen Rufus amb el mateix significat que els Rutilus.[1][3]

Membres destacatsModifica

Els següents noms estan escrits en el seu idioma original, el llatí, per informació sobre les abreviacions vegeu: filiació.

Virginii TricostModifica

Vegeu:Tricost

Tricosti CaeliomontaniModifica

Tricosti EsquiliniModifica

Tricosti RutiliModifica

AltresModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 William Smith, D.C.L., LL.D.: "A Dictionary of Greek and Roman Antiquities", ed.John Murray, Londres, 1875 (article:"Verginia gens"), p.1268-1269
  2. T. Robert S. Broughton, "The Magistrates of the Roman Republic", 1952
  3. D.P. Simpson, "Cassell's Latin & English Dictionary", 1963
  4. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", II. 21
  5. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" VI,2
  6. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", II. 28-30
  7. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" VI,34, 42, 69
  8. Quint Asconi Pedià "Orationum Ciceronis quinque enarratio:Pro Cornelio de maiestate", p.76
  9. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", II. 63
  10. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" IX,56
  11. Diodor de Sicília "Biblioteca" IX,70
  12. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", III. 31
  13. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" X,31
  14. Diodor de Sicília "Biblioteca" XII,4
  15. Censorinus "De Die Natali" 17
  16. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", III. 65
  17. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" XI,51
  18. Diodor de Sicília "Biblioteca" XII,27
  19. Esmentat als Fasti Capitolini
  20. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", V. 8-12
  21. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", II. 41
  22. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" VIII,68; IX,51
  23. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", II. 48,49; III. 7
  24. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" IX,14
  25. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", II. 51
  26. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" IX,25
  27. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", II. 29-30
  28. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", III. 11-13
  29. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", V. 29
  30. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", X. 23
  31. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", XXVII. 43
  32. Ciceró,"Brutus" 48
  33. Plutarc "Vides paral·leles:Sul·la" 10
  34. Apià "Història de Roma:Guerres civils" IV, 48
  35. Tàcit, "Historiae",III. 77, IV. 3
  36. Suetoni, De Claris Rhetoribus, "Persius."
  37. Tàcit, "Histoiriae", I, 52
  38. Plini el Jove "Epistulae" VI,21