Prades (la Molsosa)

localitat del municipi de la Molsosa

Prades[1] és una de les tres entitats de població del municipi de La Molsosa (Solsonès). El terme abasta la part nord-oriental del sector de llevant del municipi que està situada entre la Serra del Pal al sud i el terme municipal de Pinós al nord. El poble, una petita vila closa situada dalt d'un turonet que s'enlaira entre els 789 i els 800 m. d'altitud al centre d'una petita cubeta inclinada cap a llevant que conforma la capçalera de la riera d'Otgers.

Plantilla:Infotaula geografia políticaPrades
Imatge
El nucli de Prades vist des del sud.
Tipusentitat singular de població Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 41° 47′ 51″ N, 1° 34′ 46″ E / 41.79753°N,1.57941°E / 41.79753; 1.57941
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaSolsonès
Municipila Molsosa Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població26 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud800 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Festa patronalPrimer diumenge d'octubre
Fira de Sant Ponç
Codi INE25136000300 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2513640003800 Modifica el valor a Wikidata

Demografia

modifica
 
Mapa del municipi amb les seves entitats de població i els municipis limítrofs.
 
Plànol del nucli de Prades
1 - Església de Sant Ponç
2 - Cementiri
3 - Plaça Major
4 - La creu del captaire

El 1685 tenia 5 cases, 11 el 1860 i 7, amb uns 50 habitants, al principi dels anys vuitanta

Evolució demogràfica
Any Nucli urbà Poblament dispers Total
Homes Dones Total Homes Dones Total
200026174300043
200124174100041
200224174100041
200323163900039
200423163900039
200521153600036
200621173800038
200723174000040
200823163900039
Font: INE


Història

modifica

Prades prové del mot llatí prata que significa prats o pastures. La primera referència documentada del lloc que s'ha trobat fins ara correspon a un contracte de compravenda de l'any 987. En aquella època el lloc pertanyia al castell de Castelltallat

L'església, dedicada a Sant Ponç, és del segle xii però dins la tradició de l'arquitectura del segle xi. Es troba documentada des de l'any 1040 entre les possessions de l'església de Sant Vicenç de Cardona constant ja com a pertanyent al terme de la Molsosa.

Consta de dues naus, una de tradició romànica amb algun element pre-romànic – com són les creus dibuixades a les pedres – i l'altra, comunicada per grans arcades, del segle xvii. El campanar porta inscrita la data de 1878. Malgrat les modificacions que ha sofert l'edifici, la façana sud correspon a l'original on s'hi obre la porta d'arc de mig punt adovellat. Al seu interior hi ha tres valuosos altars barrocs, també del segle xvii. El major, dedicat a Sant Ponç, el de Sant Abdó i Sant Senén —molt venerats al lloc—, tots dos amb notables relleus esculpits i valuoses imatges, i el del Roser, d'escultura i taules pintades, que data de 1679

Davant de l'entrada del cementiri vell hi ha la creu del captaire. És una creu de l'any 1953 esculpida en pedra amb una curiosa història. Per aquella època va comparèixer al poble un captaire malalt. Durant uns mesos va estar convalescent en una cabana mentre era cuidat i atès per la gent del poble. Un cop va sentir-se curat, en agraïment a l'acolliment i atencions que generosament li havien donat els veïns, va manifestar que els volia regalar una creu que tenia a Biosca a mig esculpir. Els veïns van ajudar-lo a anar-la a buscar tot pensant-se que es trobarien amb una senzilla creu obra d'un afeccionat però la seva sorpresa va ser gran en veure-la doncs a primer cop d'ull hom s'adonava que aquella escultura no era en absolut una obra d'afeccionat.

Prades al Madoz

modifica

A la pàgina 201 del Volum XIII del Diccionario de Pascual Madoz publicat a Madrid el 1847,[2] s'hi troba el següent text, traduït literalment del castellà i del qual s'han conservat les formes tipogràfiques i la transcripció literal dels topònims i hagiotònims locals que s'hi citen:

« PRADES DE LA MOLSOSA: Lloc agregat al districte municipal de Molsosa (1/2 llegua), a la província de Lleida (12 llegües), partit judicial de Solsona (4 llegües), audiència territorial i capitania general de Barcelona (12 llegües) i diòcesi de Vic (12 llegües). SITUACIÓ: En un petit pla entre dos serrats, anomenats l'un la serra del Pal i l'altre de Valmaña. CLIMA: sa, s’hi pateixen alguns dolors de costat i febres. Hi baten els vents de l'oest denominats en el país ven seré;. Consta de 4 CASES, una placeta on es reuneix l’ajuntament i una església. (San Abdon y Senen), annexa de la parròquia de Molsosa. Té el cementiri a uns 10 passos de distància cap al nord. TERME: Confina pel Nord amb Valmaña; Est amb Molsosa; Sud amb Cocados i Oest amb Castellestat. En ell hi ha bastantes deveses per a pastures; algunes aigües de bassa, i les dues serres del Pal i Valmaña, amb alguns roures i romanins. El TERRENY és de secà, creuat per un camí que es dirigeix a Cardona i a Calaf, des d’on rep la CORRESPONDÈNCIA per exprés. PRODUCCIÓ: tota classe de grans; cria bestiar oví i cabrum i caça de llebres, perdius i conills. POBLACIÓ: 9 caps de família i 35 habitants. RIQUESA IMPOSABLE: 48.717 rals. CONTRIBUCIÓ: el 14,48 per cent d'aquesta riquesa. »

A la pàg. 431 del Volum XIV, en el quadre estadístic que s'hi publica a propòsit del partit judicial de Solsona, s'hi citen, entre altres, les següents dades:

Estadístiques municipals de Prades
POBLACIÓ
  COMP. AJUNTAMENT
EXÈRCIT
Joves allistats a l'edat de
RIQUESA IMPOSABLE
Veïns
9
Alcalde
1
18 anys
-
Territorial (rals / veí)
9.431
Habitants
35
Tinent
-
19 anys
1
Industrial (rals / veí)
38.933
Contribuents
8
Regidors
2
20 anys
1
Consum (rals / veí)
353
Síndics
1
21 anys
-
TOTAL
48.717
Suplents
3
22 anys
-
23 anys
-
24 anys
-

Galeria de fotos

modifica


Prades
 
L'església de Sant Ponç. Façana oest
 
El cementiri nou
 
Detall arcada cementiri
 
Carrer
 
Carrer
 
Carrer
 
Carrer
 
La plaça
 
La plaça
 
La plaça
 
Carrer
 
Campanar i creu del captaire
 
La creu del captaire
 
La part superior de la creu

Referències

modifica
  1. Aquest topònim figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya Arxivat 2009-08-16 a Wayback Machine.
  2. Madoz, Pascual. Diccionario Geográfico-Estadístico-Històrico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). Madrid: La Ilustración, 1845-1849 (Vol. I (ABA-ALICANTE) Vol. II (ALICANTÍ-ARZUELA) Vol. IX (TORO-VILLAVICENCIO) Vol. XI (MADRID - MOSTOLES) Vol. XIII (PHORNACIS-SAZUNS) ). 

Enllaços externs

modifica