Preadaptació
La preadaptació en la biologia evolutiva és un terme relacionat amb l'exaptació i descriu una situació on una espècie evoluciona per a fer servir una estructura preexistent o característica fenotípica heretada d'un ancestre per a una funció potencialment no relacionada.[1][2] Un exemple d'una preadaptació és la dels dinosaures que havien fet servir les plomes per aïllament tèrmic i després es varen fer servir per a volar, o les glàndules sudrípares dels mamífers que es van transformar en glàndules mamàries.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/Merge-arrow.svg/220px-Merge-arrow.svg.png)
Un altre exemple és la hipòtesi proposada pel zoòleg Jonathan Kingdon sobre que els primers humans que van passar a ser bípedes perquè tombaven les pedres i les fulles cercant aliments com per exemple els cucs i els cargols i la posició bípeda amb els peus plans era millor per a fer això.
Els artròpodes proporcionene ls primers fòssils indiscutibles d'animals terrestres des de 419 milions d'anys (Silurià tardà).[3] Els artròpodes estaven ben preadaptatsa colonitzar la terra perquè els seus preexistents exoesquelets proporcionaven protecció contra la dessecació, suport contra la gravetat i un mitjà de locomosió que no depenia de l'aigua.[4]
A alguns biòlegs no els agrada el terme pre-adaptació perquè podria implicar un pla teològic intencionat, cosa contrària a l'evolució.[5] Per això s'han proposat termes alternatius que inclouen la coopció (en anglès:"co-option") i exaptació ("exaptation").
Alguns fenòmens poden tenir l'aparença de la preadaptació però són causats per la simple probabilitat. Per exempleelsambients futurs (com uns de més calents o més secs) poden semblar-se a aquells ja experiemntats per una població en un dels seus marges temporals o espacials.[6] Això no és realment una preadapatació, sinó més aviat la sort d'adaptar-se a un clima que més tard seria el predominant. La variació genètica críptica pot haver purgat les mutacons més deletèries, deixant una oportunitat incrementada a les adaptacions útils,[7][8] però això representa que la selecció actua sobre els genomes actuals amb conseqüències per al futur, més que no pas una preadaptació.
Referències
modifica- ↑ Bock, W.J. «Preadaptation and multiple evolutionary pathways». Evolution, 13, 2, 1959, pàg. 194–211. DOI: 10.2307/2405873.
- ↑ Hayden, Eric J.; Evandro Ferrada, Andreas Wagner «Cryptic genetic variation promotes rapid evolutionary adaptation in an RNA enzyme». Nature, 474, 7349, 02-06-2011, pàg. 92–95. DOI: 10.1038/nature10083 [Consulta: 3 juny 2011].
- ↑ Pisani, D., Laura L Poling, L.L., Lyons-Weiler M., and Hedges, S.B. «The colonization of land by animals: molecular phylogeny and divergence times among arthropods». BMC Biology, 2, 2004, pàg. 1. DOI: 10.1186/1741-7007-2-1. PMC: 333434. PMID: 14731304.
- ↑ Cowen, R.. History of Life. 3rd. Blackwell Science, p. 126. ISBN 0632044446.
- ↑ Gould, S.J., Vrba, E.S. «Exaptation - a missing term in the science of form». Paleobiology, 8, 1982, pàg. 4–15.
- ↑ Eshel,I. Matessi, C. «Canalization, genetic assimilation and preadaptation: A quantitative genetic model». Genetics, 4, 1998, pàg. 2119–2133.
- ↑ Masel, Joanna «Cryptic Genetic Variation Is Enriched for Potential Adaptations». Genetics. Genetics Society of America, 172, 3, març 2006, pàg. 1985–1991. DOI: 10.1534/genetics.105.051649. PMC: 1456269. PMID: 16387877.
- ↑ Rajon, E., Masel, J. «Evolution of molecular error rates and the consequences for evolvability». PNAS, 108, 3, 2011, pàg. 1082–1087. DOI: 10.1073/pnas.1012918108.