La pregària de Txornòbil
La pregària de Txornòbil és un llibre d'Svetlana Aleksiévitx publicat el 1997 en rus.[2] Aleksiévitx era una periodista establerta a Minsk en el moment de l'accident de Txornòbil. Va entrevistar més de 500 testimonis, entre els quals bombers, liquidadors (membres de l'equip de neteja), polítics, metges, físics i ciutadans del carrer en un període de deu anys. El llibre relata la tragèdia psicològica i personal de l'accident i explora les experiències de les persones i com el desastre va afectar les seves vides.[3] El 2005 va rebre el Premi del Cercle de Crítics Nacional del Llibre de no-ficció.[4] El 2016 es va publicar la traducció en català per Marta Rebón amb Raig Verd.
(ru) Чернобыльская молитва  | |
|---|---|
| Subtítol | Хроника будущего i The Oral History of a Nuclear Disaster |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Svetlana Aleksiévitx |
| Llengua | rus |
| Publicació | Moscou , Belarús, 1997 |
| Editorial | Ostojie |
| Dades i xifres | |
| Tema | accident de Txernòbil |
| Gènere | no-ficció |
| Sèrie | |
| Part de | Veus de la utopia |
| Altres | |
| ISBN | 978-5-86095-088-7 |
| OCLC | 39281739 |
 | |
L'estil barreja l'oralitat pròpia de les entrevistes (les veus són les dels protagonistes) amb interpolacions de l'autora, que actua com a narradora al pròleg i al final del llibre. Hi ha capítols on la veu és única i d'altres, plural. En aquests darrers es considera que els informants actuen com un "cor", seguint les convencions de la tragèdia grega, on el cor sovint encarnava el poble o la veu moral. La progressió dels capítols manté un ordre temàtic, de manera que cada testimoni aporta un nou punt de vista.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La pregària de Txornòbil |
- ↑ Fairewinds Nuclear Energy Education: Voices from Chernobyl
- ↑ Voices from Chernobyl: The Oral History of the Nuclear Disaster (Dalkey Archive Press 2005; ISBN 1-56478-401-0)
- ↑ Journal of Nuclear Medicine Vol. 47 No. 8 1389-1390
- ↑ Voices from Chernobyl