Preise dein Glücke, gesegnetes Sachsen, BWV 215
Preise dein Glücke, gesegnetes Sachsen, BWV 215 (Dóneu gràcies per la teva sort, Saxònia benaurada),[1] és una cantata profana de Johann Sebastian Bach, en honor del príncep elector de Saxònia, Frederic August II, estrenada a Leipzig el 5 d'octubre de 1734.
| Títol original | Preise dein Glücke, gesegnetes Sachsen  |
|---|---|
| Forma musical | Dramma per musica (en)  cantata |
| Tonalitat | re major |
| Compositor | Johann Sebastian Bach |
| Llibretista | Johann Christoph Clauder (en) |
| Llengua | alemany |
| Moviment | música barroca |
| Parts | 9 moviments |
| Catalogació | BWV 215 |
| Estrena | |
| Estrena | 5 octubre 1734 |
| Escenari | Leipzig, Saxònia |
  | |
Origen i context modifica
El llibret és de Johann Christoph Clauder, professor de la Universitat, i fou escrit específicament per a l'ocasió. L'octubre de 1734, amb motiu de la Fira de Sant Miquel, el Príncep elector de Saxònia i Rei de Polònia, Frederic August II visità Leipzig, i la Universitat li oferí una recepció solemne per celebrar l'ascensió al tron polonès i el seu aniversari, que era el 7 d'octubre. Fou interpretada com a serenata a l'aire lliure, davant del palau on s'hostatjava. El text s'aparta de les representacions al·legòriques i dels personatges mitològics, típics d'aquestes circumstàncies; se centra en l'exaltació i glorificació del rei, ple d'al·lusions als fets ocorreguts, i escrit en un estil adulador i confús. L'obra, designada com Drama per musica overo Cantata gratulatoria en la partitura original, fou composta amb molta pressa i Bach emprà material de composicions anteriors; el cor inicial prové d'una cantata, del mateix estil, de l'any 1732 que no s'ha conservat. Les àries dels números 3 i 5 ho fan d'una altra cantata no identificada; en canvi l'ària de soprano del número 7 és original i, posteriorment, fou aprofitada en la cinquena part de l'Oratori de Nadal, BWV 248, confiada ara al baix.
Anàlisi modifica
Obra escrita per a soprano, tenor, baixi doble cor; tres trompetes, timbals, dues flautes travesseres, dos oboès, dos oboè d'amor, corda i baix continu. Consta de nou números
- Cor: Preise dein Glücke, gesegnetes Sachsen (Dóneu gràcies per la teva sort, Saxònia benaurada)
- Recitatiu (tenor): Wie können wir, großmächtigster August (De quina manera, August poderós)
- Ària (tenor): Freilich trotzt Augustus' Name (El nom d'August certament)
- Recitatiu (baix): Was hat dich sonst, Sarmatien, bewogen (Samàrtia, digues per quina raó)
- Ària (baix): Rase nur, verwegner Schwarm (Sollevat, esvalotada caterva,)
- Recitatiu (soprano): Ja, ja! Gott ist uns noch mit seiner Hülfe nah (Sí, sí! A prop tenim Déu amb la seva ajuda)
- Ària (soprano): Durch die von Eifer entflammeten Waffen (Amb les armes d'ardor abrandades)
- Recitatiu (tenor, baix i soprano): Laß doch, o teurer Landesvater, zu, (Vulguis, O monarca estimat,)
- Cor: Stifter der Reiche, Beherrscher der Kronen, (Protector dels regnes, sobirà de les corones)
El poderós cor inicial prové d'una cantata perduda Anh. I, 11, amb text de Picander – que s'havia interpretat el 3 d'agost de 1732, per a l'onomàstica del Príncep elector – i que posteriorment Bach aprofitarà en l'hosanna de la Missa en si menor, BWV 232. Hi ha una participació rellevant dels instruments de vent, molt adequats a una interpretació a l'aire lliure, la part vocal consta de dos cors a quatre veus cadascun. El recitatiu de tenor del segon número va acompanyat pels dos oboès i el continu i, segueix, el mateix tenor en una ària festiva, on la corda i els oboès doblen els violins. A continuació intervé el baix, primer en un recitatiu sense res a destacar i, després, una ària amb una música que reflecteix el caràcter imprecatori, gairebé violent del text, dirigit als enemics del rei. El soprano participa en el recitatiu del número 6 acompanyat de les dues flautes, en un passatge que sembla expressar l'assistència divina al·ludida en el text, i en l'ària següent, la més original de tota l'obra, acompanyat per tres línies instrumentals: la parella de flautes, l'oboè d'amor i violins a l'uníson sense baix continu. L'últim recitatiu aplega les tres veus solistes, entren primer el tenor i el baix, després l'orquestra, quan es parla de la guerra, i, finalment, el soprano abans que tots tres cantin un concertant sobre el continu. Un cor a quatre veus, articulat en períodes de quatre compassos tanca l'obra que té una durada aproximada d'uns trenta-cinc minuts.
Discografia seleccionada modifica
- J.S. Bach: Secular Cantatas BWV 208 & 215. Gustav Leonhardt, Orchestra of the Age of Enlightenment, Monika Frimmer, John Elwes, David Wilson-Johnson. (Philips), 1996.
- J.S. Bach: Secular Cantatas BWV 214 & 215. Helmuth Rilling, Bach-Collegium Stuttgart, Gächinger Kantorei Stuttgart, Sibylla Rubens, Markus Schäfer, Dietrich Henschel. (Hänssler), 1999.
- J.S. Bach: Secular Cantatas, BWV 206 & 215.Vol. VI. Peter Schreier, Kammerorchester Berlin, Edith Mathis, Peter Schreier, Siegfried Lorenz. (Berlin Classics), 1981.
- J.S. Bach: Complete Cantatas Vol. 4. Ton Koopman, Amsterdam Baroque Orchestra & Choir, Els Bongers, Paul Agnew, Klaus Mertens. (Challenge Classics), 2006.
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
- Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
- Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
- Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.
Enllaços externs modifica
- La Ruta Bach de Catalunya Ràdio [2], [3]
- Bach Cantatas Website
- J.S. Bach Home Page Arxivat 2016-03-14 a Wayback Machine.