Obre el menú principal

Els Preludis per a piano sol compostos per Frédéric Chopin són un conjunt de 24 preludis que conformen l'op. 28 del compositor polonès. Tots ells són peces bastant breus, d'entre trenta segons i cinc minuts de durada; i cada un està escrit en una tonalitat diferent. Chopin té dos preludis més, dels quals un és pòstum i l'altre pertany a l'op. 45.

Infotaula de composicióPreludis
Forma musical grup d'obres
Compositor Frédéric Chopin
Part de Llista de composicions de Chopin
Format per 24 Preludis op. 28, Prelude [No. 25] in C-sharp minor, Op. 45 Tradueix, Prelude [No. 26] "Presto con leggierezza" in A-flat major Tradueix i Prelude [No. 27] in E-flat minor "Devil's Trill" Tradueix
Instrumentació piano
Modifica les dades a Wikidata
Primera pàgina de la partitura autògrafa del "Preludi op. 28, núm. 15" de de Chopin.

Chopin va compondre els Preludis de la mateixa manera que Johann Sebastian Bach va estructurar el Clavecí ben temperat. També, Claude Debussy va escriure vint Preludis en dos llibres i Aleksandr Skriabin va compondre els Preludis op. 11.

La composició dels PreludisModifica

 
Valldemosa, poble de la Serra de Tramuntana, a Mallorca.

Chopin va compondre els seus preludis entre 1835 i 1839, bastants d'ells en la localitat mallorquina de Valldemossa, on va passar l'hivern de 1838-1839, amb George Sand i els seus fills, per evitar el clima plujós de París. No obstant això, aquest mètode per millorar la seva malaltia no va anar massa bé perquè aquell hivern va ser molt dur a l'illa. A més, van trigar molt a portar-li el seu piano des de França i va haver de conformar-se amb un que li van deixar, que actualment es pot veure a la Cartoixa de Valldemossa, on estaven les seves habitacions.[1] Els Preludis op. 28 van ser publicats per primera vegada l'any 1839.

Encara que el terme preludi s'utilitza generalment per referir a un peça introductòria, els Preludis de Chopin són ja peces completes per si mateixes, fetes totes i cadascuna d'elles per comunicar una idea o un sentiment. Els Preludis de Chopin han estat comparats amb els preludis del Clavecí ben temperat de Bach. No obstant, tots els preludis de Bach precedeixen una fuga en la mateixa tonalitat i estan ordenats cromàticament, mentre que els de Chopin estan ordenats per quintes.[2] Aquesta seqüència de tonalitats segueix la pràctica harmònica habitual; per aquest motiu, es pensa que Chopin podria haver concebut el cicle dels Preludis com una sola obra per a interpretar com un recital, tots seguits.[3] També hi ha experts que pensen ben bé el contrari, i creuen que els preludis són peces individuals i potser concebuts com a possibles introduccions per a altres obres.[4] El mateix Chopin mai va tocar més de quatre dels preludis en els seus concerts públics.[5]

La crítica de l'èpocaModifica

A causa de la seva aparent falta d'estructura formal i a la seva brevetat, els Preludis van provocar consternació entre els crítics de l'època quan aparegueren publicats.[6] Cap dels preludis dura més de noranta compassos –que són els que té el "Preludi núm 17"–, i el més curt, el núm. 9, només dura 12 compassos. Robert Schumann va dir d'ells que «són esbossos, començaments d'estudis o, per dir-ho, ruïnes, ales individuals d'àguila, tot desordre i confusions salvatges».[7] D'altra banda, l'opinió del seu amic Franz Liszt pot qualificar-se de positiva: «Els Preludis de Chopin són composicions d'un calibre totalment diferent».[7]

En el segle XX, diversos grans intèrprets han enregistrat tot el conjunt; el primer fou Alfred Cortot el 1926.

Llista dels PreludisModifica


Núm. Tempo Tonalitat Descripció (Notes) Sobrenoms/epítets[n 1]
1 Agitato do major Aquest petit preludi d'obertura està escrit de dalt a baix en tresets de semicorxera. AC: "Anticipació febril dels seus éssers estimats"

HvB: "Reunió"

2 Lento la menor El segon preludi presenta un contrast immediat, amb una melodia lenta sobre un acompanyament d'acords de quatre notes amb dues corxeres simultànies. AC: "Meditació dolorosa; l'allunyat, solitari mar..."

HvB: "Pressentiment de la mort"

3 Vivace sol major Tot ell amb una part de baix en semicorxeres que corren. AC: "El cant del corrent"

HvB: "Aquest art és com una flor"

4 Largo mi menor Aquest preludi es va interpretar en el funeral de Chopin. Consisteix en una senzilla melodia molt lenta a la mà dreta, que perllonga magistralment la resolució de la tònica. Mentre, a la mà esquerra, hi ha blocs d'acords repetits, que descendeixen cromàticament. AC: Per sobre d'una tomba

HvB: Asfíxia

5 Molto allegro re major Conté ostinati exuberants. AC: "Arbre ple de cançons"

HvB: "Incertesa"

6 Lento assai si menor Aquest preludi també es va interpretar al funeral de Chopin. La seva melodia malenconiosa apareix principalment a la mà esquerra. AC: "Enyorança"

HvB: "Campanes sonant"

7 Andantino la major Escrit en l'estil d'una masurca, en compàs de 3/4. (Utilitzat per Frederic Mompou en les seves Variacions sobre un tema de Chopin) AC: "Records memorables que floten com un perfum a través de la ment ..."

HvB: "El ballarí polonès"

8 Molto agitato fa sostingut menor Considerat un dels més difícils, amb un ritme continu de fuses en la mà dreta, i tresets de semicorxera (alternant amb corxeres) a la mà esquerra. Tota la peça empra una polirítmia incessant. AC: "La neu cau, els vent brama, i la tempesta enfureix; però dins el meu trist cor, la tempesta és el pitjor a contemplar"

HvB: "Desesperació"

9 Largo mi major Una peça harmònicament densa amb una "perseverant" línia del baix; amb només 12 compassos, és el més curt dels preludis. AC: veus profètiques

HvB: Visió

10 Molto allegro do sostingut menor Curt i lluminós, amb l'alternança de tresets i no tresets de semicorxeres a la mà dreta, sobre acords arpegiats en l'esquerra. AC: Coets que cauen cap avall a la terra

HvB: L'arna nocturna

11 Vivace si major En compàs de 6/8, és una altra peça que s'executa a pas lleuger, tota ella amb corxeres. AC: El desig d'una joveneta

HvB: La libèl·lula

12 Presto sol sostingut menor Presenta un desafiament tècnic amb el seves ràpides corxeres (amb retenció i alliberament) en contrast amb negres a la mà dreta, en un entorn cromàtic. AC: Passeig nocturn.

HvB: El duel.

13 Lento fa sostingut major Un dels preludis més llargs. Té una estructura ABA amb un moviment continu d'una sola nota trinada a la mà esquerra i els acords i la melodia a la dreta. AC: En sòl estranger, sota una nit d'estrelles, pensant en la meva estimada, ara lluny.

HvB: Pèrdua.

14 Allegro mi bemoll menor Recorda el número 1 per la seva brevetat i la uniformitat de textura. S'interpreta en menys de 30 segons, el més breu de la sèrie. AC: Por

HvB: Mar tempestuós

15 Sostenuto do sostingut major El més llarg i, potser, el més famós dels preludis. La melodia principal es repeteix tres vegades; la melodia central, però, és molt més fosca i dramàtica. La tonalitat alterna entre re bemoll major i do sostingut menor. AC: Però la mort és aquí, a les ombres

HvB: Gota d'aigua

16 Presto con fuoco si bemoll menor Comença amb sis acords fortament accentuats abans de donar lloc a una mena d'impromptu a la mà dreta. La mà esquerra bàsicament dóna suport la mà dreta i va repetint la mateixa melodia. Hi ha consens en considerar aquest preludi com el més difícil de la sèrie. AC: Descens a l'abisme

HvB: Hades

17 Allegretto La bemoll major Un dels preludis més llargs. Era el favorit de Clara Schumann. (Mendelssohn va escriure d'ell: "M'encanta i no et puc dir el molt que m'agrada o el perquè, excepte potser que és una peça que, en absolut, mai podria haver escrit!".[8] AC: Ella em va dir: "T'estimo"

HvB: Escena a la plaça de Notre-Dame de París.

18 Molto allegro fa menor Els desafiaments tècnics es troben principalment en la successió irregular del tempo, cada part més ràpida que l'anterior, executats simultàniament en cada mà, a una octava. Un fortíssim arpegi de cinc octaves ressona en les profunditats dels registres baixos del piano, es desencadena un intens final que culmina amb un acord en doble fortissimo final. AC: Malediccions divines

HvB: Suïcidi

19 Vivace mi bemoll major Consisteix en intervals amplis, un continu moviment tresets de corxera en ambdues mans. Alguns pianistes consideren que tècnicament rivalitza amb el núm. 8 i el núm. 16. AC: Ales, ales, perquè jo pugui venir cap a tu, oh la meva estimada!

HvB: Felicitat molt sentida

20 Largo do menor Breu, amb majestuosos lents acords de negres en la mà dreta, amb el suport de negres en intervals d'octava a l'esquerra. Sovint se l'anomena el preludi "Acord". Va ser escrit originalment en dues seccions de quatre compassos però Chopin, més tard, va afegir una repetició dels últims quatre compassos amb una dinàmica més suau, amb un fragment molt expressiu abans de la cadència final. (Ferruccio Busoni l'utilitzà com a tema per unes variacions. També Serguei Rakhmàninov, deixant els compassos repetits, el va usar com a tema en les seves Variacions sobre un tema de Chopin, un conjunt de 22 variacions en una àmplia gamma de tonalitats, tempos i longituds. AC: Funerals

HvB: Marxa fúnebre

21 Cantabile si bemoll major Mentre que la mà dreta toca una melodia senzilla, l'esquerra executa dobles corxeres en un moviment cromàtic, incloent notes cromàtiques no harmòniques (dissonants),[9] adoptades per la mà dreta també en la segona meitat de la peça. AC: retorn solitari al lloc de la confessió

HvB: Diumenge

22 Molto agitato sol menor En compàs de 6/8, comença amb un ritme característic de figures en puntet (corxeres, corxeres amb punt, semicorxeres) que Scriabin més tard va adoptar en els seus primers preludis. AC: Rebel·lió

HvB: Impaciència

23 Moderato fa major Domini de la mà esquerra, amb una melòdica espaiosa, mentre la mà dreta toca constantment semicorxeres. AC: Interpretant fades de l'aigua

HvB: Una passeig en barca

24 Allegro appassionato do menor Comença amb un patró de cinc notes en la mà esquerra. Al llarg de la peça, la mà esquerra segueix aquest patró mentre la mà dreta toca una poderosa melodia marcada per trinats, escales (incloent un ràpid descens en l'escala cromàtica en terceres) i arpegis. La peça acaba amb tres notes profundes sense acompanyament, el re més greu del piano. (La peça s'utilitza al Museu de l'Aixecament de Varsòvia –Muzeum Powstania Warszawskiego– en la conclusió d'una pel·lícula que reconstrueix l'aixecament de Varsòvia el 1944). AC: De la sang, del plaer terrenal, de la mort

HvB: La tempesta

 
Notes cromàtiques enharmòniques (en vermell) en el Preludi núm. 21, compassos 1–4[9]   Play (pàg.)

AudicióModifica

Exemples d'interpretacions de 5 dels preludis de Chopin.

Preludi op. 28, núm. 4 en mi menor

Preludi op. 28, núm. 15 en re bemoll major
Giorgi Latso

Preludi op. 28, núm. 16 en si bemoll menor
Giorgi Latso

Preludi op. 28, núm. 20 en do menor
enregistrament MIDI per Michael Angelkovich

Preludi op. 28, núm. 23 en fa major
Giorgi Latso

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

Notes i referènciesModifica

Notes

  1. Amb posterioritat a la mort de Chopin es van associar epítets i sobrenoms a molts dels preludis, particularment Alfred Cortot (AC) i Hans von Bülow (HvB), i ho feren basant-se en les seves impressions personals.[7] Un dels que segueix vigent en l'actualitat és "Gota d'aigua" per al Preludi núm. 15 (i, algun cop encara, "Acord" per al Preludi núm. 20).

Referències

  1. Brown, Maurice J. E. «The Chronology of Chopin's Preludes». The Musical Times, 98, 1957, pàg. 423–4. DOI: 10.2307/937215. ISSN: 0027-4666. JSTOR: 937215.
  2. «Chopin, Fryderyk Franciszek». A: Grove Music Online. Oxford Music Online [Consulta: 19 gener 2014]. 
  3. Taruskin, p. 333
  4. Kallberg, p. 143
  5. Meier, Marilyn. Chopin twenty-four preludes opus 28. University of Wollongong, 1993 [Consulta: 21 gener 2014]. 
  6. Higgins, Thomas. «Music and Letter». oxfordjournals.org.
  7. 7,0 7,1 7,2 chopinmusic.net
  8. Vancouver Chopin Society: The Preludes.
  9. 9,0 9,1 Benward & Saker (2009). Music in Theory and Practice, Vol. II, pp. 217–18. ISBN 978-0-07-310188-0
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Preludis