Premi Hugo a la millor novel·la

premi literari per obres en anglès de ciència ficció o fantasia

El Premi Hugo a la millor novel·la és un dels Premis Hugo atorgat cada any a novel·les de ciència-ficció o fantasia publicades en anglès o traduïdes l'any anterior. Aquest premi és per a escrits de més de 40.000 paraules, d'altres premis Hugo s'atorguen a novel·les curtes, relats i relats curts.[1][2]

Infotaula d'esdevenimentPremi Hugo a la millor novel·la
Tipuspremi literari
Premi Hugo Modifica el valor a Wikidata
Vigència1953 Modifica el valor a Wikidata –
OrganitzadorWorld Science Fiction Society (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Guanyador
Alfred Bester, per l'obra The Demolished Man (1953)
Frank Riley, per l'obra They'd Rather Be Right (1955)
Mark Clifton, per l'obra They'd Rather Be Right (1955)
Robert A. Heinlein, per l'obra Double Star (1956)
Fritz Leiber, per l'obra The Big Time (1958)
James Blish, per l'obra A Case of Conscience (en) Tradueix (1959)
Robert A. Heinlein, per l'obra Starship Troopers (en) Tradueix (1960)
Walter M. Miller, per l'obra A Canticle for Leibowitz (en) Tradueix (1961)
Robert A. Heinlein, per l'obra Stranger in a Strange Land (en) Tradueix (1962)
Philip K. Dick, per l'obra The Man in the High Castle (en) Tradueix (1963)
Clifford D. Simak, per l'obra Way Station (en) Tradueix (1964)
Fritz Leiber, per l'obra The Wanderer (en) Tradueix (1965)
Frank Herbert, per l'obra Duna (1966)
Roger Zelazny, per l'obra This Immortal (en) Tradueix (1966)
Robert A. Heinlein, per l'obra The Moon Is a Harsh Mistress (en) Tradueix (1967)
Roger Zelazny, per l'obra Lord of Light (en) Tradueix (1968)
John Brunner, per l'obra Stand on Zanzibar (en) Tradueix (1969)
Ursula K. Le Guin, per l'obra La mà esquerra de la foscor (1970)
Larry Niven, per l'obra Ringworld (en) Tradueix (1971)
Philip José Farmer, per l'obra To Your Scattered Bodies Go (en) Tradueix (1972)
Isaac Asimov, per l'obra Fins i tot els déus (1973)
Arthur C. Clarke, per l'obra Rendezvous with Rama (en) Tradueix (1974)
Ursula K. Le Guin, per l'obra Els desposseïts (1975)
Joe Haldeman, per l'obra The Forever War (en) Tradueix (1976)
Kate Wilhelm, per l'obra Where Late the Sweet Birds Sang (en) Tradueix (1977)
Frederik Pohl, per l'obra Gateway (en) Tradueix (1978)
Vonda N. McIntyre, per l'obra Dreamsnake (en) Tradueix (1979)
Arthur C. Clarke, per l'obra The Fountains of Paradise (en) Tradueix (1980)
Joan D. Vinge, per l'obra The Snow Queen (en) Tradueix (1981)
C. J. Cherryh, per l'obra Downbelow Station (en) Tradueix (1982)
Isaac Asimov, per l'obra Els límits de la Fundació (1983)
David Brin, per l'obra Startide Rising (en) Tradueix (1984)
William Gibson, per l'obra Neuromàntic (1985)
Orson Scott Card, per l'obra El Joc d'Ender (1986)
Orson Scott Card, per l'obra La veu dels morts (1987)
David Brin, per l'obra The Uplift War (en) Tradueix (1988)
C. J. Cherryh, per l'obra Cyteen (en) Tradueix (1989)
Dan Simmons, per l'obra Hyperion (en) Tradueix (1990)
Lois McMaster Bujold, per l'obra The Vor Game (en) Tradueix (1991)
Lois McMaster Bujold, per l'obra Barrayar (en) Tradueix (1992)
Vernor Vinge, per l'obra A Fire Upon the Deep (en) Tradueix (1993)
Connie Willis, per l'obra Doomsday Book (en) Tradueix (1993)
Kim Stanley Robinson, per l'obra Green Mars (en) Tradueix (1994)
Lois McMaster Bujold, per l'obra Mirror Dance (en) Tradueix (1995)
Neal Stephenson, per l'obra The Diamond Age (en) Tradueix (1996)
Kim Stanley Robinson, per l'obra Blue Mars (en) Tradueix (1997)
Joe Haldeman, per l'obra Forever Peace (en) Tradueix (1998)
Connie Willis, per l'obra To Say Nothing of the Dog (en) Tradueix (1999)
Vernor Vinge, per l'obra A Deepness in the Sky (en) Tradueix (2000)
Joanne Rowling, per l'obra Harry Potter i el calze de foc (2001)
Neil Gaiman, per l'obra American Gods (en) Tradueix (2002)
Robert J. Sawyer, per l'obra Hominids (en) Tradueix (2003)
Lois McMaster Bujold, per l'obra Paladin of Souls (en) Tradueix (2004)
Susanna Clarke, per l'obra Jonathan Strange & Mr Norrell (en) Tradueix (2005)
Robert Charles Wilson, per l'obra Spin (en) Tradueix (2006)
Vernor Vinge, per l'obra Rainbows End (en) Tradueix (2007)
Michael Chabon, per l'obra The Yiddish Policemen's Union (en) Tradueix (2008)
Neil Gaiman, per l'obra The Graveyard Book (en) Tradueix (2009)
China Miéville, per l'obra The City & the City (en) Tradueix (2010)
Paolo Bacigalupi, per l'obra The Windup Girl (en) Tradueix (2010)
Connie Willis, per l'obra Blackout/All Clear (en) Tradueix (2011)
Jo Walton, per l'obra Among Others (en) Tradueix (2012)
John Scalzi, per l'obra Redshirts (en) Tradueix (2013)
Ann Leckie, per l'obra Ancillary Justice (en) Tradueix (2014)
Liu Cixin, per l'obra The Three-Body Problem (en) Tradueix (2015)
N. K. Jemisin, per l'obra The Fifth Season (2016)
N. K. Jemisin, per l'obra The Obelisk Gate (en) Tradueix (2017)
N. K. Jemisin, per l'obra The Stone Sky (en) Tradueix (2018)
Mary Robinette Kowal, per l'obra The Calculating Stars (en) Tradueix (2019)
Arkady Martine, per l'obra A Memory Called Empire (en) Tradueix (2020) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webthehugoawards.org Modifica el valor a Wikidata

Aquest premi s'ha atorgat anualment des del 1953, excepte el 1954 i el 1957 per la World Science Fiction Society. A més d'aquests premis, i a partir del 1966 s'han atorgat els premis Restrospective Hugo (Hugo retrospectiu) pels anteriors 50, 75 o 100 anys anteriors. Fins al 2018, s'han atorgat premis retrospectius pels anys 1939, 1941, 1943, 1946, 1951 i 1954.[3]

Els nomenats i premiats son escollits pels membres de la convenció anual Worldcon. La forma de votació és en forma de segona volta continua amb sis nomenats. Les novel·les nomenades son les sis més votades durant l'any pels membres sense cap límit en el nombre de nomenats. Des del 1959 es reconeix als sis candidats seleccionats.[4] Les votacions es fan de gener a març, i les votacions a les sis novel·les candidates es fa aproximadament d'abril fins a juliol, depenent de quan se celebra la convenció, que acostuma a ser al setembre i a un lloc diferent del món cada any.[5][6][7]

Durant els 70 anys de premi, s'han nomenat 145 autors, 48 han guanyat, incloent-hi empats, co-autors i "retro hugos". Robert A. Heinlein és l'autor que més premis i nominacions a l'Hugo a la millor novel·la ha rebut, amb 5 premis (incloent un "retro hugo") i 12 nominacions. Lois McMaster Bujold ha rebut 4 premis i 10 nominacions. Els altres autors que n'han guanyat més de 2 son Isaac Asimov, Connie Willis i Vernor Vinge que l'han guanyat 3 cops. Deu autors han rebut dos cops el premi. Tres autors han guanyat el premi en anys consecutius: Orson Scott Card (1986, 1987), Lois McMaster Bujold (1991, 1992) i N. K. Jemisin (2016, 2017).

GuanyadorsModifica

Aquesta llista l'actualitza periòdicament un bot. Els canvis manuals es perdran en la propera actualització!

Guanyador Any Obra
Alfred Bester 1953 The Demolished Man
Ray Bradbury 1954 Fahrenheit 451
Mark Clifton 1955 They'd Rather Be Right
Robert A. Heinlein 1956 Double Star
Fritz Leiber 1958 The Big Time
James Blish 1959 A Case of Conscience
Robert A. Heinlein 1960 Starship Troopers
Walter M. Miller 1961 A Canticle for Leibowitz
Robert A. Heinlein 1962 Stranger in a Strange Land
Philip K. Dick 1963 The Man in the High Castle
Clifford D. Simak 1964 Way Station
Fritz Leiber 1965 The Wanderer
Frank Herbert 1966 Duna
Roger Zelazny 1966 This Immortal
Robert A. Heinlein 1967 The Moon Is a Harsh Mistress
Roger Zelazny 1968 Lord of Light
John Brunner 1969 Stand on Zanzibar
Ursula K. Le Guin 1970 La mà esquerra de la foscor
Larry Niven 1971 Ringworld
Philip José Farmer 1972 To Your Scattered Bodies Go
Isaac Asimov 1973 Fins i tot els déus
Arthur C. Clarke 1974 Rendezvous with Rama
Ursula K. Le Guin 1975 Els desposseïts
Joe Haldeman 1976 The Forever War
Kate Wilhelm 1977 Where Late the Sweet Birds Sang
Frederik Pohl 1978 Gateway
Vonda N. McIntyre 1979 Dreamsnake
Arthur C. Clarke 1980 The Fountains of Paradise
Joan D. Vinge 1981 The Snow Queen
C. J. Cherryh 1982 Downbelow Station
Isaac Asimov 1983 Els límits de la Fundació
David Brin 1984 Startide Rising
William Gibson 1985 Neuromàntic
Orson Scott Card 1986 El Joc d'Ender
Orson Scott Card 1987 La veu dels morts
David Brin 1988 The Uplift War
C. J. Cherryh 1989 Cyteen
Dan Simmons 1990 Hyperion
Lois McMaster Bujold 1991 The Vor Game
Lois McMaster Bujold 1992 Barrayar
Connie Willis 1993 Doomsday Book
Vernor Vinge 1993 A Fire Upon the Deep
Kim Stanley Robinson 1994 Green Mars
Neal Stephenson 1996 The Diamond Age
Kim Stanley Robinson 1997 Blue Mars
Joe Haldeman 1998 Forever Peace
Connie Willis 1999 To Say Nothing of the Dog
Vernor Vinge 2000 A Deepness in the Sky
Joanne Rowling 2001 Harry Potter i el calze de foc
Neil Gaiman 2002 American Gods
Robert J. Sawyer 2003 Hominids
Lois McMaster Bujold 2004 Paladin of Souls
Susanna Clarke 2005 Jonathan Strange & Mr Norrell
Robert Charles Wilson 2006 Spin
Vernor Vinge 2007 Rainbows End
Michael Chabon 2008 The Yiddish Policemen's Union
Neil Gaiman 2009 The Graveyard Book
Paolo Bacigalupi 2010 The Windup Girl
China Miéville 2010 The City & the City
Connie Willis 2011 Blackout/All Clear
Jo Walton 2012 Among Others
John Scalzi 2013 Redshirts
Ann Leckie 2014 Ancillary Justice
Liu Cixin 2015 The Three-Body Problem
N. K. Jemisin 2016 The Fifth Season
N. K. Jemisin 2017 The Obelisk Gate
N. K. Jemisin 2018 The Stone Sky
Mary Robinette Kowal 2019 The Calculating Stars
Arkady Martine 2020 A Memory Called Empire
Fi llista auto-generada.

ReferènciesModifica

  1. Jordison, Sam. «An international contest we can win» (en anglès), 07-08-2008. [Consulta: 8 agost 2018].
  2. «WebCite query result» (en anglès). [Consulta: 8 agost 2018].
  3. «The Locus Index to SF Awards: About the Retro Hugo Awards», 03-01-2010. [Consulta: 8 agost 2018].
  4. «WebCite query result» (en anglès). [Consulta: 8 agost 2018].
  5. «Introduction» (en anglès). The Hugo Awards, 18-07-2007.
  6. «The Locus Index to SF Awards: About the Hugo Awards», 03-01-2010. [Consulta: 8 agost 2018].
  7. «Worldcon» (en anglès). [Consulta: 8 agost 2018].