Premi Hugo a la millor novel·la

premi literari per obres en anglès de ciència ficció o fantasia

El Premi Hugo a la millor novel·la és un dels Premis Hugo atorgat cada any a novel·les de ciència-ficció o fantasia publicades en anglès o traduïdes l'any anterior. Aquest premi és per a escrits de més de 40.000 paraules, d'altres premis Hugo s'atorguen a novel·les curtes, relats i relats curts.[1][2]

Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi Hugo a la millor novel·la
Tipuspremi literari
Premi Hugo Modifica el valor a Wikidata
Vigència1953 Modifica el valor a Wikidata - 
Conferit perWorld Science Fiction Society Modifica el valor a Wikidata
Guanyador
Alfred Bester, Per l'obra The Demolished Man (1953)
Frank Riley, Per l'obra They'd Rather Be Right (1955)
Mark Clifton, Per l'obra They'd Rather Be Right (1955)
Robert A. Heinlein, Per l'obra Double Star (1956)
Fritz Leiber, Per l'obra The Big Time (1958)
James Blish, Per l'obra A Case of Conscience (en) Tradueix (1959)
Robert A. Heinlein, Per l'obra Starship Troopers (1960)
Walter M. Miller, Per l'obra A Canticle for Leibowitz (en) Tradueix (1961)
Robert A. Heinlein, Per l'obra Stranger in a Strange Land (en) Tradueix (1962)
Philip K. Dick, Per l'obra The Man in the High Castle (en) Tradueix (1963)
Clifford D. Simak, Per l'obra Way Station (1964)
Fritz Leiber, Per l'obra The Wanderer (en) Tradueix (1965)
Roger Zelazny, Per l'obra This Immortal (en) Tradueix (1966)
Frank Herbert, Per l'obra Duna (1966)
Robert A. Heinlein, Per l'obra The Moon Is a Harsh Mistress (en) Tradueix (1967)
Roger Zelazny, Per l'obra Lord of Light (en) Tradueix (1968)
John Brunner, Per l'obra Stand on Zanzibar (en) Tradueix (1969)
Ursula K. Le Guin, Per l'obra La mà esquerra de la foscor (1970)
Larry Niven, Per l'obra Ringworld (en) Tradueix (1971)
Philip José Farmer, Per l'obra To Your Scattered Bodies Go (en) Tradueix (1972)
Isaac Asimov, Per l'obra Fins i tot els déus (1973)
Arthur C. Clarke, Per l'obra Rendezvous with Rama (1974)
Ursula K. Le Guin, Per l'obra Els Desposseïts (1975)
Joe Haldeman, Per l'obra The Forever War (en) Tradueix (1976)
Kate Wilhelm, Per l'obra Where Late the Sweet Birds Sang (en) Tradueix (1977)
Frederik Pohl, Per l'obra Gateway (en) Tradueix (1978)
Vonda N. McIntyre, Per l'obra Dreamsnake (1979)
Arthur C. Clarke, Per l'obra The Fountains of Paradise (1980)
Joan D. Vinge, Per l'obra The Snow Queen (en) Tradueix (1981)
C. J. Cherryh, Per l'obra Downbelow Station (en) Tradueix (1982)
Isaac Asimov, Per l'obra Els límits de la Fundació (1983)
David Brin, Per l'obra Startide Rising (en) Tradueix (1984)
William Gibson, Per l'obra Neuromàntic (1985)
Orson Scott Card, Per l'obra El joc de l'Ender (1986)
Orson Scott Card, Per l'obra Speaker for the Dead (1987)
David Brin, Per l'obra The Uplift War (en) Tradueix (1988)
C. J. Cherryh, Per l'obra Cyteen (en) Tradueix (1989)
Dan Simmons, Per l'obra Hyperion (en) Tradueix (1990)
Lois McMaster Bujold, Per l'obra The Vor Game (en) Tradueix (1991)
Lois McMaster Bujold, Per l'obra Barrayar (en) Tradueix (1992)
Vernor Vinge, Per l'obra Un foc sobre l'abisme (1993)
Connie Willis, Per l'obra Doomsday Book (en) Tradueix (1993)
Kim Stanley Robinson, Per l'obra Green Mars (en) Tradueix (1994)
Lois McMaster Bujold, Per l'obra Mirror Dance (en) Tradueix (1995)
Neal Stephenson, Per l'obra The Diamond Age (en) Tradueix (1996)
Kim Stanley Robinson, Per l'obra Blue Mars (en) Tradueix (1997)
Joe Haldeman, Per l'obra Forever Peace (en) Tradueix (1998)
Connie Willis, Per l'obra To Say Nothing of the Dog (en) Tradueix (1999)
Vernor Vinge, Per l'obra Una profunditat al cel (2000)
Joanne Rowling, Per l'obra Harry Potter i el calze de foc (2001)
Neil Gaiman, Per l'obra American Gods (2002)
Robert J. Sawyer, Per l'obra Hominids (en) Tradueix (2003)
Lois McMaster Bujold, Per l'obra Paladin of Souls (en) Tradueix (2004)
Susanna Clarke, Per l'obra Jonathan Strange & Mr Norrell (en) Tradueix (2005)
Robert Charles Wilson, Per l'obra Spin (en) Tradueix (2006)
Vernor Vinge, Per l'obra Més enllà de l'arc de Sant Martí (2007)
Michael Chabon, Per l'obra The Yiddish Policemen's Union (en) Tradueix (2008)
Neil Gaiman, Per l'obra El llibre del cementiri (2009)
Paolo Bacigalupi, Per l'obra The Windup Girl (2010)
China Miéville, Per l'obra The City & the City (en) Tradueix (2010)
Connie Willis, Per l'obra Blackout/All Clear (en) Tradueix (2011)
Jo Walton, Per l'obra Among Others (en) Tradueix (2012)
John Scalzi, Per l'obra Redshirts (en) Tradueix (2013)
Ann Leckie, Per l'obra Ancillary Justice (en) Tradueix (2014)
Liu Cixin, Per l'obra El problema dels tres cossos (2015)
N. K. Jemisin, Per l'obra The Fifth Season (2016)
N. K. Jemisin, Per l'obra The Obelisk Gate (en) Tradueix (2017)
N. K. Jemisin, Per l'obra The Stone Sky (en) Tradueix (2018)
Mary Robinette Kowal, Per l'obra The Calculating Stars (en) Tradueix (2019)
Arkady Martine, Per l'obra A Memory Called Empire (en) Tradueix (2020)
Martha Wells, Per l'obra Network Effect (en) Tradueix (2021)
Arkady Martine, Per l'obra A Desolation Called Peace (en) Tradueix (2022)
Ursula Vernon, Per l'obra Nettle & Bone (en) Tradueix (2023)
Emily Tesh (en) Tradueix, Per l'obra Some Desperate Glory (en) Tradueix (2024) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webthehugoawards.org Modifica el valor a Wikidata

Aquest premi s'ha atorgat anualment des del 1953, excepte el 1954 i el 1957 per la World Science Fiction Society. A més d'aquests premis, i a partir del 1966 s'han atorgat els premis Restrospective Hugo (Hugo retrospectiu) pels anteriors 50, 75 o 100 anys anteriors. Fins al 2018, s'han atorgat premis retrospectius pels anys 1939, 1941, 1943, 1946, 1951 i 1954.[3]

Els nomenats i premiats son escollits pels membres de la convenció anual Worldcon. La forma de votació és en forma de segona volta continua amb sis nomenats. Les novel·les nomenades són les sis més votades durant l'any pels membres sense cap límit en el nombre de nomenats. Des del 1959 es reconeix als sis candidats seleccionats.[4] Les votacions es fan de gener a març, i les votacions a les sis novel·les candidates es fa aproximadament d'abril fins a juliol, depenent de quan se celebra la convenció, que acostuma a ser al setembre i a un lloc diferent del món cada any.[5][6][7]

Durant els 70 anys de premi, s'han nomenat 145 autors, 48 han guanyat, incloent-hi empats, coautors i "retro hugos". Robert A. Heinlein és l'autor que més premis i nominacions a l'Hugo a la millor novel·la ha rebut, amb 5 premis (incloent un "retro hugo") i 12 nominacions. Lois McMaster Bujold ha rebut 4 premis i 10 nominacions. Els altres autors que n'han guanyat més de 2 son Isaac Asimov, Connie Willis i Vernor Vinge que l'han guanyat 3 cops. Deu autors han rebut dos cops el premi. Tres autors han guanyat el premi en anys consecutius: Orson Scott Card (1986, 1987), Lois McMaster Bujold (1991, 1992) i N. K. Jemisin (2016, 2017).

Guanyadors

modifica

Informació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!

Guanyador Any Obra
Joanne Rowling 2001 Harry Potter i el calze de foc
Paolo Bacigalupi 2010 The Windup Girl
Frank Herbert 1966 Duna
Ray Bradbury 1954 Fahrenheit 451
C. J. Cherryh 1989 Cyteen
Isaac Asimov 1973 Fins i tot els déus
Clifford D. Simak 1964 Way Station
Neil Gaiman 2002 American Gods
Ursula K. Le Guin 1975 Els Desposseïts
Vernor Vinge 2007 Més enllà de l'arc de Sant Martí
Robert A. Heinlein 1960 Starship Troopers
Neal Stephenson 1996 The Diamond Age
James Blish 1959 A Case of Conscience
Vonda N. McIntyre 1979 Dreamsnake
Michael Chabon 2008 The Yiddish Policemen's Union
Liu Cixin 2015 El problema dels tres cossos
Frederik Pohl 1978 Gateway
William Gibson 1985 Neuromàntic
Roger Zelazny 1968 Lord of Light
Arthur C. Clarke 1974 Rendezvous with Rama
Philip K. Dick 1963 The Man in the High Castle
Joan D. Vinge 1981 The Snow Queen
Arthur C. Clarke 1980 The Fountains of Paradise
Orson Scott Card 1986 El joc de l'Ender
Robert A. Heinlein 1962 Stranger in a Strange Land
Isaac Asimov 1983 Els límits de la Fundació
Lois McMaster Bujold 2004 Paladin of Souls
Robert A. Heinlein 1956 Double Star
Neil Gaiman 2009 El llibre del cementiri
Robert A. Heinlein 1967 The Moon Is a Harsh Mistress
John Brunner 1969 Stand on Zanzibar
Susanna Clarke 2005 Jonathan Strange & Mr Norrell
Larry Niven 1971 Ringworld
Walter M. Miller 1961 A Canticle for Leibowitz
C. J. Cherryh 1982 Downbelow Station
Dan Simmons 1990 Hyperion
Ursula K. Le Guin 1970 La mà esquerra de la foscor
Jo Walton 2012 Among Others
Orson Scott Card 1987 Speaker for the Dead
Vernor Vinge 2000 Una profunditat al cel
Robert Charles Wilson 2006 Spin
Alfred Bester 1953 The Demolished Man
David Brin 1984 Startide Rising
Lois McMaster Bujold 1992 Barrayar
Philip José Farmer 1972 To Your Scattered Bodies Go
David Brin 1988 The Uplift War
Roger Zelazny 1966 This Immortal
Connie Willis 1993 Doomsday Book
Connie Willis 1999 To Say Nothing of the Dog
Lois McMaster Bujold 1991
1995
Mirror Dance
Connie Willis 2011 Blackout/All Clear
Kate Wilhelm 1977 Where Late the Sweet Birds Sang
Fritz Leiber 1958 The Big Time
Fritz Leiber 1965 The Wanderer
Kim Stanley Robinson 1997 Blue Mars
Kim Stanley Robinson 1994 Green Mars
China Miéville 2010 The City & the City
Mark Clifton
Frank Riley
1955 They'd Rather Be Right
Lois McMaster Bujold 1991
1995
The Vor Game
Joe Haldeman 1976 The Forever War
John Scalzi 2013 Redshirts
Joe Haldeman 1998 Forever Peace
Ann Leckie 2014 Ancillary Justice
Robert J. Sawyer 2003 Hominids
N. K. Jemisin 2016 The Fifth Season
N. K. Jemisin 2017 The Obelisk Gate
N. K. Jemisin 2018 The Stone Sky
Vernor Vinge 1993 Un foc sobre l'abisme
Mary Robinette Kowal 2019 The Calculating Stars
Arkady Martine 2020 A Memory Called Empire
Martha Wells 2021 Network Effect
Arkady Martine 2022 A Desolation Called Peace
Ursula Vernon 2023 Nettle & Bone
Emily Tesh 2024 Some Desperate Glory
Fi de la llista autogenerada.

Referències

modifica
  1. Jordison, Sam. «An international contest we can win» (en anglès), 07-08-2008. [Consulta: 8 agost 2018].
  2. «http://www.litro.co.uk/index.php/2010/04/20/hugo-awards-announced/ WebCite query result» (en anglès). [Consulta: 8 agost 2018].[Enllaç no actiu]
  3. «The Locus Index to SF Awards: About the Retro Hugo Awards», 03-01-2010. Arxivat de l'original el 2010-01-03. [Consulta: 8 agost 2018].
  4. «http://www.thehugoawards.org/hugo-faq/ WebCite query result» (en anglès). [Consulta: 8 agost 2018].[Enllaç no actiu]
  5. «Introduction» (en anglès). The Hugo Awards, 18-07-2007.
  6. «The Locus Index to SF Awards: About the Hugo Awards», 03-01-2010. Arxivat de l'original el 2010-01-03. [Consulta: 8 agost 2018].
  7. «Worldcon» (en anglès). [Consulta: 8 agost 2018].