Presa de Pando

acció guerrillera a Uruguai al 1969

La presa de Pando fou un episodi emmarcat a la guerra de guerrilles que va viure l'Uruguai durant els anys 1960 i 1970. El 8 d'octubre de 1969, diversos integrants del Moviment d'Alliberament Nacional-Tupamaros van prendre el control de la comissaria, la caserna de bombers, la central telefònica i molts bancs de la ciutat de Pando, ubicada a 32 quilòmetres de Montevideo.[1]

Plantilla:Infotaula esdevenimentPresa de Pando
Map
 34° 43′ 00″ S, 55° 57′ 30″ O / 34.7167°S,55.9583°O / -34.7167; -55.9583
Tipusesdeveniment Modifica el valor a Wikidata
Data8 octubre 1969 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPando (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
EstatUruguai Modifica el valor a Wikidata
Participant
Daniel Viglietti en un festival a favor dels treballadors de la canya de sucre a Bella Unión (Artigas). El guitarrista va compondre una cançó en honor de la presa de Pando

Desenvolupament modifica

L'operatiu va començar a les 13 hores del 8 d'octubre de 1969. La comissaria de policia va ser copada per un grup de guerrillers, encapçalats per una parella que es va presentar com a membres de la força aèria. Tot seguit va ser presa la caserna de bombers, al costat de la comissaria. Simultàniament, altres comandos van prendre la central telefònica i les sucursals dels bancs Pan de Azúcar i República. Del Banc de la República els guerrillers van robar l'equivalent a 400.000 dòlars estatunidencs, una fortuna per a l'època.

Els fets van durar uns 20 minuts. Culminat l'operatiu, els vehicles del grup guerriller es van reunir fora de la ciutat i van emprendre la fugida. La caravana va simular ser un seguici fúnebre. En arribar al departament de Montevideo, el grup es va dividir en dos. Les armes van ser passades a nous vehicles, mentre que alguns dels participants es van allunyar en autocar.

Els vehicles van ser interceptats per la policia i es va produir un enfrontament, en el qual va morir el sergent de policia Enrique Fernández Díaz i els guerrillers Jorge Salerno, Alfredo Cultelli i Ricardo Zabalza.[2][3] Alguns dels guerrillers, com Raúl Sendic, van escapar, però setze en van ser capturats i traslladats a la Prefectura de Policia de Montevideo.

Referències modifica

Bibliografia modifica