Preventori d'Aigües
El Balneari o Preventori d'Aigües és un complex arquitectònic construït el 1816 a un quilòmetre del nucli d'Aigües, a la província d'Alacant.[1] Les deus termals properes van ser descrites en cròniques romanes i musulmanes, ja que al segle xv van ser concedits salconduits als moriscos. Arqueològicament en espais propers s'hi han localitzat restes iberes.[2] El document més antic conegut és un privilegi signat el 30 de novembre de 1596, donant la propietat de les aigües a la ciutat d'Alacant, que l'ostentarà fins a l'any 1816.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Antic hospital  | |||
| Ús | Preventori | |||
| Característiques | ||||
| Pisos per sobre el terra | 4 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Aigües (l'Alacantí) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Valentín Botella | |||
Balneari
modificaEl complex urbanístic va ser encarregat a l'enginyer i arquitecte Pedro García Faria per part del Comte de Casa Rojas i Marquès del Bosch per ser l'Hotel Miramar Estació d'Hivern situat al davant d'antics deus termals. L'edifici central era l'hotel i al voltant hi havia altres edificis com dues capelles catòliques, piscina navegable, un forn de pa, una granja, múltiples bancs, rotondes i altres elements, la majoria dels quals foren destruïts al segle xx.
En 1865 va començar la construcció del "Hotel Miramar" i un nou balneari aprofitant les aigües termals de la zona. Esdevingué una Estació mèdica i sanatori.[3][4] El fundador de la Institució Lliure d'Ensenyament, Fernando Giner de los Ríos, va dir que tenia "l'elegància dels millors establiments d'Espanya i l'estranger".[1] Aquest hotel comptava amb un casino, sala de festa, església, instal·lacions esportives i zona de jocs per als nens i la seva esplendor va durar fins a 1930.
Sanatori
modificaEl 1936 l'Estat va adquirir l'edifici i el va convertir en hospital antituberculós per a nens. Després de la Guerra Civil (1936-1939) i controlar-se la malaltia es va abandonar. Des de la dècada del 1960 està abandonat.[1]
Cap al 1973 el Patronat Nacional Antituberculós va fer un projecte per rehabilitar i ampliar l'edifici, però va quedar en el paper. A la dècada de 1970 hi va haver un intent de recuperar l'edifici per part del Patronat Nacional Antituberculós, propietari de l'edifici, però que no va arribar a bon terme i, des d'aleshores, el balneari d'Aigües ha sofert un deteriorament accelerat pel fet que el lloc era visitat per nombroses persones amb finalitats lúdiques, vandàliques o esotèriques.[5] El seu estat d'abandó l'ha convertit en escenari d'històries fantàstiques.[6]
En 1989 l'empresa Prognosis va adquirir l'edifici amb la intenció de reformar-ho. El 1993 va signar un conveni urbanístic amb el Consistori per desenvolupar el projecte de construcció de dos hotels i un balneari. Després de diversos plets entre aquesta empresa i l'Ajuntament d'Aigües, el Balneari va ser comprat el 2006 per 12 milions d'euros per l'empresa Procumasa, del constructor Valentín Botella, president de l'Hèrcules CF. El projecte que es preveia fer no es va desenvolupar per la crisi econòmica i l'edifici fou embargat pel Banc Sabadell.[1]
Referències
modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Bono, Ferran «No es un espíritu, es la ruina que no perdona» (en castellà). El País [Madrid], 15-08-2016. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Teresa Moneo. Religio iberica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I A.C.). Real Academia de la Historia, 2003, p. 128–. ISBN 978-84-95983-21-3.
- ↑ Balneario de Busot (Alicante). Gran establecimiento de los Baños termales de Busot (provincia de Alicante): propietario el Exmo. Sr. Marqués del Bosch. Imprenta de Juan José Carratalá, 1897, p. 5–.
- ↑ Balneario de Busot (Alicante); Francisco Valenzuela Busot (Alicante) estación médica de invierno y sanatorio permanente para el tratamiento climatológico de las enfermedades del pecho y para la curación de la tuberculosis por el régimen higiénico. Imprenta: calle de San Isidro, 1897, p. 17–.
- ↑ Eguzkiñe Urreta Okeranza. UF0083 - Diseño de productos y servicios turísticos locales. Ediciones Paraninfo, S.A., 11 novembre 2019, p. 130–. ISBN 978-84-283-4440-1.
- ↑ INFORMACION. «El Preventorio de Aigües, escenario para el terror en una novela» (en castellà). [Consulta: 12 febrer 2020].