Prim i Felicià de Mentana
Prim i Felicià (Nomentum?, actual Mentana, província de Roma, s. III - ca. 297 o 303) foren dos cristians, martiritzats durant les perseucions de Dioclecià i Maximià. Són venerats com a sants a tota la cristiandat. Van originar la llegenda dels sants Prim i Felicià d'Agen, en un procés de desdoblament de personalitat hagiogràfica. Se'n sap poca cosa del cert. Una passio[1] tardana (s. VI), poc versemblant, que Jacopo da Varagine fa servir a la Legenda aurea, diu que eren germans, ja grans, d'uns vuitanta anys, que es negaren a fer sacrificis als déus pagans i que foren torturats i decapitats.
 Miniatura francesa del s. XIV, amb el martiri dels sants | |
| Biografia | |
|---|---|
| Grup | duo de germans |
|
Prim de Mentana (220 - 305). Oficial Felicià de Mentana (segle III - 305) | |
| Naixement |
Primus et Felicianus Nomentani Segle III Nomentum?, actual Mentana (província de Roma) |
| Mort |
297 o 303 Nomentum |
| Lloc d'enterrament | Santo Stefano Rotondo (Roma) |
| Període | Imperi Romà |
| màrtirs | |
| Celebració | Tota la cristiandat |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 9 de juny |
| Iconografia | Junts, amb palma de martiri |
 | |
VeneracióModifica
Ja el Martyrologium Hieronymianum del s. V els cita el 9 de juny dient que són sebollits a la XV milla de la Via Nomentana de Roma, prop de l'actual Mentana. El Liber Pontificalis diu que el papa Teodor I (642-649) va fer traslladar els seus cossos a Roma, on foren inhumats a un altar de Santo Stefano Rotondo, on són representats en un mosaic del segle VII, a banda i banda d'una creu. Foren els primers màrtirs dels que consta que les restes foren traslladades a Roma.
Foren inclosos al Martirologi romà, però en 1969 es deixà el seu culte com a optatiu, ja que es considerà que tenien una devoció local.
Veneració a BavieraModifica
Segons una tradició bavaresa, Prim i Felicià eren legionaris romans, cristians i missioners a la regió de Chiemgau. Prim descobrí una font amb propietats guaridores en un bosc, i mentre predicaven, guarien els malalts que hi anaven. En tornar a Itàlia, foren martiritzats per Dioclecià.
La font, encara existent a Adelholzen, té el nom de Font de Sant Prim i és termal; en 1615 es construí a la vora una capella dedicada als dos germans.
Confusió amb els sants d'AgenModifica
Durant el segle X, a Agen, on es veneraven els sants Caprasi i Alberta d'Agen, es desenvolupà el culte a una llegendària santa Fe d'Agen. Alhora, aquest culte es barrejà amb les figures dels sants Prim i Felicià i es crearen les figures llegendàries dels sant Prim i Felicià d'Agen, que suposadament eren germans de Caprasi.
Una llegenda diu que durant les persecucions del prefecte Dacià, Caprasi marxà a Mont-Saint-Vincent, prop d'Agen; fou testimoni del martiri de Fe i, proclamant-se cristià, ell mateix fou condemnat i executat, juntament amb Alberta, la germana de Fe, i segons algunes fonts mare de Caprasi, i els dos germans de Caprasi, Prim i Felicià.
NotesModifica
- ↑ Acta Sanctorum, Junii II, 152-ss.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prim i Felicià de Mentana |