Viquipèdia

Primitivo Peire Cabaleiro

militar espanyol

Primitivo Peire Cabaleiro (n. 1880) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra civil.

Infotaula de personaPrimitivo Peire Cabaleiro
Biografia
Naixement23 novembre 1880 Modifica el valor a Wikidata
Valladolid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 1942 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Nascut el 23 de novembre de 1880, va ser militar de carrera. Va arribar a ser ajudant militar del capità general de la III Regió Militar.[1]

El juliol del 1936 es trobava destinat a Castelló de la Plana com a cap del Batalló de metralladores núm. 3 i comandant militar de la plaça, ostentant el rang de tinent coronel.[2][3] Oposat a la revolta militar, Peire va aconseguir evitar que no es produís cap conat de rebel·lió a Castelló.[4] A mitjan setembre va formar a Llevant l'anomenada Columna Peire amb forces del seu batalló de metralladores i de petites milícies de partit.[5][6] Aquesta força va marxar cap al Front de Terol, on va arribar a intervenir en diverses accions. A la fi d'octubre d'aquest any Peire seria substituït al capdavant de la Columna pel capità Isidoro Serrano.[5][7]

Va arribar a ser governador militar d'Almeria.[8] Al maig de 1937 va ser nomenat comandant de la 44a Divisió,[9] unitat amb la qual va intervenir en la batalla de Belchite. En 1938, després de les derrotes republicanes al Front d'Aragó, va ser designat comandant d'un centre de recuperació de tropes escampades; posteriorment, seria nomenat governador militar d'Igualada.[3] Després del final de la contesa es va exiliar a França, al costat d'altres dels seus companys militars.[10][11]

Referències modifica

  1. ↑ Lull, 1998, p. 228.
  2. ↑ Martínez Bande, 2007, p. 431.
  3. ↑ 3,0 3,1 Alpert, 2013, p. 346.
  4. ↑ Maldonado, 2007, p. 66.
  5. ↑ 5,0 5,1 Mainar, 1998, p. 45.
  6. ↑ Gabriel, 2011, p. 335.
  7. ↑ Romero García, 2001, p. 420.
  8. ↑ Quirosa-Cheyrouze, 1986, p. 192n.
  9. ↑ Engel, 1999, p. 306.
  10. ↑ Téllez, 1996, p. 65.
  11. ↑ Segovia, 2000, p. 70.

Bibliografia modifica

  • Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939. Cambridge University Press, 2013. 
  • Gabriel, Pere. Historia de la UGT IV. Un sindicalismo en guerra (1936-1939). Siglo XXI de España Editores, 2011. 
  • Engel, Carlos. Historia de las brigadas mixtas del Ejército Popular de la República. Almena Ediciones, 1999. 
  • Lull, Enrique. Jesuitas y pedagogía: el Colegio San José en la Valencia de los años veinte. Madrid: UPCO. ISBN 84-89708-16-9. 
  • Mainar, Eladi. De milicians a soldats. Les columnes valencianes en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Universidad de Valencia, 1998. ISBN 84-370-3349-7. 
  • Maldonado, José M.ª. El frente de Aragón. La Guerra Civil en Aragón (1936–1938). Mira Editores, 2007. ISBN 978-84-8465-237-3. 
  • Martínez Bande, José Manuel. Los años críticos: República, conspiración, revolución y alzamiento. Madrid: Encuentro, 2007. ISBN 84-306-0487-1. 
  • Quirosa-Cheyrouze, Rafael. Política y guerra civil en Almería. Cajal, 1986. 
  • Romero García, Eladi. Itinerarios de la guerra civil española. Guía del viajero curioso. Laertes, 2001. 
  • Segovia, Rafael. Misión de Luis I. Rodríguez en Francia. La protección de los refugiados españoles, julio a diciembre de 1940. Colegio de México, 2000. 
  • Téllez, Antonio. La red de evasión del grupo Ponzán: anarquistas en la guerra secreta contra el franquismo y el nazismo (1936-1944). La Lletra SCCL Virus, 1996. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Primitivo_Peire_Cabaleiro&oldid=33243064»