Primo Levi (Torí, Itàlia, 31 de juliol del 1919 - 11 d'abril del 1987[1]) va ser un escriptor italià d'origen jueu, autor de memòries, relats, poemes i novel·les. Va ser un resistent antifeixista, supervivent de l'Holocaust. És conegut sobretot per les obres que va dedicar a donar testimoniatge sobre l'Holocaust, particularment el relat de l'any que va estar presoner en el camp d'extermini d'Auschwitz. La seva obra Si això és un home és considerada com una de les més importants del segle xx.

Plantilla:Infotaula personaPrimo Levi

(1950) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 juliol 1919 Modifica el valor a Wikidata
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 abril 1987 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental
suïcidi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri monumental de Torí Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaTorí Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme i judaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Torí
Liceu clàssic Massimo d'Azeglio Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballActivitat literària i filosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, novel·lista, escriptor de ciència-ficció, autobiògraf, escriptor, poeta, polític, filòsof Modifica el valor a Wikidata
Activitat1947 Modifica el valor a Wikidata - 11 abril 1987 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit d'Acció Modifica el valor a Wikidata
GènereMemòries Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaDamiano Malabaila
Damiano Malabalia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeLucia Morpurgo Modifica el valor a Wikidata
ParentsSimona Levi, oncle Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1933-1945Holocaust Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0505485 Allocine: 86319 Allmovie: p222175 IBDB: 394809 TMDB.org: 1770936
Musicbrainz: 76973584-91bb-4117-9516-869563db6cf1 Goodreads author: 4187 Goodreads character: 10245 Find a Grave: 10484482 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Levi va néixer a Torí el 1919 en el si d'una família lliberal jueva. Es va llicenciar en química per la Universitat de Torí el 1941.

El 1943, ell i uns camarades van sortir al camp i van intentar unir-se a la resistència antifeixista italiana. Completament inexpert per a tal aventura, va ser arrestat per la milícia feixista, que el va lliurar a l'exèrcit d'ocupació alemany en identificar-se com a jueu –com a partisà, l'haurien afusellat immediatament–.

Va ser deportat a Auschwitz el 1944, un dels camps d'extermini situat en la Polònia ocupada pels nazis, on va passar deu mesos abans que el camp fos alliberat per l'Exèrcit Roig. Dels 650 jueus italians de la seva "remesa", Levi va ser un dels 20 supervivents que va deixar viu el camp.

En tornar a Itàlia, Levi va exercir com a químic industrial en la factoria química SIVA a Torí. Aviat va començar a escriure sobre les seves experiències en el camp, que es van convertir en les seves dues memòries clàssiques: Si això és un home (Se Questo è un Uomo) i La treva (La tregua). També va escriure altres dues memòries molt benvolgudes, Moments d'indult i El sistema periòdic.

Moments d'indult brega amb personatges que va observar durant la seva presó. El sistema periòdic és una col·lecció de peces curtes, majorment episodis de la seva vida, però també dos relats curts, tots relacionats d'alguna manera amb algun dels elements químics.

L'ambiciosa novel·la Si ara no, quan?, que conta la història d'una banda de partisans jueus durant la Segona Guerra Mundial errants per Rússia i Polònia, va guanyar els destacats premis Viareggio i Campiello, quan va ser publicada a Itàlia, i van fer Levi internacionalment conegut.

Els seus relats curts més coneguts es troben en La Torcedura del Mico (1978), una col·lecció de relats curts sobre treball i treballadors contats per un narrador que recorda al mateix Levi. Levi es va retirar de la seva posició com a gestor de SIVA el 1977 per a dedicar-se a escriure a temps complet.

El més important dels seus últims treballs va ser el seu llibre final, Els enfonsats i els salvats, una anàlisi de l'Holocaust en el qual Levi va explicar que encara que no odiava el poble alemany pel qual havia passat, no els havia perdonat. Levi va morir, aparentment per suïcidi, l'11 d'abril del 1987, encara que alguns amics i biògrafs han qüestionat el veredicte. La qüestió continua fascinant els crítics literaris a causa de la barreja característica de foscor i optimisme en l'escriptura de Levi, que no va deixar cap nota de suïcidi.

Bibliografia

modifica

Memòries i assajos

modifica

Novel·la

modifica
  • Si ara no, quan?
  • A una hora incerta

Altres treballs

modifica
  • El sisè dia i altres contes
  • Negocis d'altres gents
  • La recerca de les arrels: una antologia personal
  • La veu de la memòria: entrevistes, 1961-1987
  • Converses amb Primo Levi
  • Lilit i altres relats

Referències

modifica
  1. «Primo Levi». GEC. [Consulta: 28 febrer 2021].