Priscià de Cesarea

Priscià de Cesarea (fl. segle vi), conegut de comú com a Priscià, fou un gramàtic llatí.

Infotaula de personaPriscià de Cesarea
Priscianus della Robbia OPA Florence.jpg
Priscià, o la Gramàtica, relleu procedent del campanar de Florència, de Luca della Robbia
Biografia
Naixementsegle V modifica
Sersell modifica
Mortsegle VI modifica
Activitat
OcupacióEscriptor, filòsof i poeta modifica
PeríodeImperi Romà modifica
Activitat500 modifica –  530 modifica
Obra
Obres destacables

BiografiaModifica

Va escriure les Institutiones grammaticae, que constituí una obra àmpliament usada per a l'estudi del llatí a les escoles a l'Edat mitjana i que forní la matèria primera per a l'àmbit de la gramàtica especulativa de l'Escola modista.

Els detalls de la vida de Priscià són desconeguts. D'ascendència grega, nasqué i s'educà a Cesarea (actualment Cherchell, Algèria), la capital de la provincia romana de Mauretania Caesariensis, i d'acord amb Cassiodor, va ensenyar llatí a Constantinoble.

Entre les obres menors de Priscià hi ha un panegíric a l'emperador romà Anastasi I (491—518), que ajuda a ubicar-lo en el temps. A més, els manuscrits de les seves Institutiones grammaticae conténen una referència al fet que foren copiades el 526 o 527 per Flavius Theodorus, un escrivent del secretarial imperial.

ObresModifica

 
Institutiones Grammaticae, 1290 circa, Biblioteca Medicea Laurenziana, Florencia

L'obra més famosa de Priscià, les Institutiones grammaticae, és una exposició sistemàtica de la gramàtica llatina. La dedicatòria a Julià probablement fa referència al cònsol i patrici Julià l'Apòstata. Aquesta gramàtica està dividida en divuit llibres, els primers setze dels quals tracten principalment dels sons, la formació de les paraules i les inflexions; els dos darrers, que suposen entre una quarta part i una tercera part de la total obra, tracten de la sintaxi.

La gramàtica de Priscià es basa en obres prèvies de Eli Herodià i Apol·loni Díscol. Els exemples que inclou per a il·lustrar les normes han servit per a preservar nombrosos fragments d'autors llatins que d'altra forma s'haurien perdut, incloent-hi Ennius, Pacuvius, Accius, Lucilius, Cató i Marc Terenci Varró. Però els autors més citats són Virgili i, al costat seu, Terenci, Ciceró, Plaute; després Lucà, Horaci, Juvenal, Sal·lusti, Estaci, Ovidi, Livi i Persi.

Entre les obres menors de Priscià s'hi inclouen:

  • Tres tractats dedicats a Simancus (el sogre de Anicius Manlius Severinus Boetius): sobre pesos i mesures; sobre la mètrica de Terenci; i el Praeexercitamina, una traducció al llatí dels exercicis retòrics grecs d'Hermògenes de Tars.
  • De nomine, pronomine, et verbo ("Sobre el nom, el pronom i el verb"), un resum de part de les seves Institutiones per a l'ensenyament de gramàtica a les escoles.
  • Partitiones xii. versuum Aeneidos principalium: un altre manual escolar, usant preguntes i respostes per a disseccionar les primeres dotze línies de l'Eneida. N'examina la mètrica, cada vers i cada paraula.
  • El poema a Anastasi abans esmentat, en 312 hexàmetres amb una breu introducció iàmbica.
  • Una traducció en vers, en 1087 hexàmetres, del Periegesis de Dionís Periegeta, un repàs geogràfic del món.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Priscià de Cesarea
  • A. Schönberger: Priscians Darstellung der lateinischen Pronomina: lateinischer Text und kommentierte deutsche Übersetzung des 12. und 13. Buches der Institutiones Grammaticae, Frankfurt am Main: Valentia, 2009, ISBN 978-3-936132-34-2 (text llatí i traducció alemanya dels llibres XII i XIII sobre el pronom).
  • A. Schönberger: Priscians Darstellung der lateinischen Präpositionen: lateinischer Text und kommentierte deutsche Übersetzung des 14. Buches der Institutiones Grammaticae, Frankfurt am Main: Valentia, 2008, ISBN 978-3-936132-18-2 (text llatí i traducció alemanya del llibre XIV sobre la preposició).
  • A. Schönberger: Priscians Darstellung der lateinischen Konjunktionen: lateinischer Text und kommentierte deutsche Übersetzung des 16. Buches der Institutiones Grammaticae, Frankfurt am Main: Valentia, 2010, ISBN 978-3-936132-09-0 (text llatí i traducció alemanya del llibre XVI sobre la conjunció).
  • A. Schönberger: Priscians Darstellung der lateinischen Syntax (I): lateinischer Text und kommentierte deutsche Übersetzung des 17. Buches der Institutiones Grammaticae, Frankfurt am Main: Valentia, 2010, ISBN 978-3-936132-10-6 (text llatí i traducció alemanya del llibre XVII sobre la sintaxi llatina; primera part del Priscianus minor).
  • A. Schönberger: Priscians Darstellung des silbisch gebundenen Tonhöhenmorenakzents des Lateinischen: lateinischer Text und kommentierte deutsche Übersetzung des Buches über den lateinischen Akzent, Frankfurt am Main: Valentia, 2010, ISBN 978-3-936132-11-3 (text llatí i traducció alemanya del llibre "De accentibus").
  • A. Schönberger: ''Zur Lautlehre, Prosodie und Phonotaktik des Lateinischen gemäß der Beschreibung Priscians.'' dins: ''[[Millennium (Zeitschrift)|Millennium]].'' vol. 11 (2014), pàgs. 121–184.