Procel·lariformes
Els procel·lariformes (Procellariiformes) són un ordre d'ocells palmípedes i pelàgics que comprèn 92 espècies, repartides en 24 gèneres i 4 famílies.
Procellariiformes | |
---|---|
petrell del Cap | |
Enregistrament | |
Període | |
Eocè – Actualitat
| |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Subregne | Bilateria |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Superordre | Aequornithes |
Ordre | Procellariiformes Fürbringer, 1888 |
Famílies | |
Morfologia
modifica- Fan entre 13 i 130 cm de llargària.
- Tenen les obertures nasals en forma de dos tubs a la base de la mandíbula superior.
- El bec és compost per un conjunt de peces còrnies soldades i amb l'extrem distal superior ganxut.
- Tenen l'esquelet molt pneumatitzat.
- El dit posterior de les potes és rudimentari o absent.
- El plomatge és compacte i oliós. Les rèmiges secundàries són curtes.
- Les ales són llargues i estretes.
- Els peus són palmats.
- No presenten dimorfisme sexual.
Reproducció
modificaPonen un sol ou blanc i els pollets triguen molt a desenvolupar-se, encara que al final arriben a sobrepujar el pes dels seus progenitors, ja que acumulen greixos. Tornen al mateix niu any rere any.
Hàbitat
modificaTots els membres d'aquest ordre són únicament marins i sovint niuen als illots i penya-segats costaners d'arreu de la Terra (aquest és un dels pocs moments en què es poden observar tocant el terra, on caminen amb força dificultat).[1]
Distribució geogràfica
modificaSón cosmopolites i es troben als oceans de tot el planeta, amb especial incidència, pel que fa a la seua diversitat, al voltant de Nova Zelanda.
Costums
modificaSón monògams, nidícoles i formen colònies. També són característics els seus crits estridents.
Taxonomia
modificaLa classificació de Sibley-Ahlquist inclou les diferents famílies de l'ordre caradriformes al gran ordre dels ciconiformes. Aquesta taxonomia ha sigut molt contestada. En general s'accepta la classificació clàssica amb 4 famílies i més de 130 espècies vives.[2]
- Família procel·làrids (Procellariidae) amb 14 gèneres i 95 espècies.
- Família diomedeids (Diomedeidae), amb 4 gèneres i 21 espècies
- Família hidrobàtids (Hydrobatidae), amb 7 gèneres i 22 espècies. Alguns autors opinen que les dues subfamílies dels hidrobàtids, hidrobatins i oceanitins, podrien ser famílies diferents.
- Família pelecanòidids (Pelecanoididae) amb un gènere i 4 espècies.
Conservació
modificaEls procel·lariformes han estat una font d'aliment per a moltes cultures humanes i, encara avui, són caçats a algunes parts del món per a ésser menjats. Moltes espècies estan amenaçades d'extinció a causa de depredadors introduïts en les seues colònies de cria (com ara rates i gats), contaminació de les aigües marines i captures accidentals per part de la indústria pesquera. Per a evitar els perills que amenacen les seues poblacions l'any 2001 es va signar l'Agreement on the Conservation of Albatrosses and Petrels (Acord per a la Conservació d'Albatros i Petrells) ratificat per l'Estat espanyol l'any 2003, per França l'any 2005, Austràlia (2001), Equador (2003), Nova Zelanda (2001), Sud-àfrica (2003), Perú (2005), Regne Unit (2004), Xile (2005), Argentina (2006) i Noruega (2007). Va entrar en vigor l'1 de febrer del 2004.
Referències
modifica- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 16. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ «Classificació del COI». Arxivat de l'original el 2011-07-24. [Consulta: 23 novembre 2009].
Enllaços externs
modifica- «Procel·lariformes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Informació sobre els procel·lariformes. (francès) i (anglès)
- Taxonomia dels procel·lariformes. (anglès)