Obre el menú principal

Festa del Corpus Christi de València

(S'ha redirigit des de: Processó del Corpus de València)

La Festa del Corpus Christi de València és una celebració de caràcter religiós que cada any ompli el centre de la ciutat amb actes que tenen com a objecte la veneració del sagrament de l'eucaristia. El calendari litúrgic la situa el dijous següent a l'octava de Pentecosta, tot i que, al no ser ja festiu, la Conferència Episcopal Espanyola traslladà la festa del Corpus i les celebracions al diumenge.

Infotaula d'esdevenimentFesta del Corpus Christi de València
Estat Espanya
Modifica les dades a Wikidata
Dansa dels Arquets.

Es tracta d'una festa que es remunta al segle XIV i que durant segles (almenys fins al segle xix) fou considerada la Festa Grossa de la ciutat de València. El Corpus Christi de València ha estat declarat Bé d'Interés Cultural Immaterial pel Consell de la Generalitat Valenciana.[1]

OrigenModifica

L'origen de la festa a València es remunta a 1326 quan, a proposta del bisbe Hug de Fenollet i els jurats de la ciutat, es convida al poble a participar de la celebració de caràcer religiós, tot i que la primera processó és de 1355, té continuïtat des de 1372.

La processó es va celebrar entre 1355 i 1505 durant el matí i en 1506 es va traslladar a la vesprada, no deixant de ser vespertina fins ara, encara que això sí amb el canvi de dijous a diumenge.

PeculiaritatsModifica

Els principals actes de la Festa del Corpus Christi de València són la Cavalcada del Convit i la Processó General, ambdues el diumenge, tot i que la més popular i concorreguda és la Processó General.

Cavalcada del ConvitModifica

És un acte de menor pes dins de la festa, i de menor antiguitat (data de 1516), de fet ha estat suprimida en nombroses ocasions. Es tracta d'una invitació que realitzaven els Jurats de la Ciutat, per mitjà del Capellà de les Roques,[2] a les autoritats i al poble pla perquè assistissin a la Solemne Processó del Corpus Christi. Des de fa més d'una dècada ha estat recuperada.

La cavalcada comença a les 12 del migdia del diumenge, a la porta del Palau de la Generalitat Valenciana, a la plaça de Manises i acaba a la Casa de les Roques. Diverses figures i personatges componen aquesta cavalcada com la Moma i els Momos, els gegants i cabuts o la Degolla. També es ballen danses i es representen diversos misteris bíblics.

Ha quedat a València la locució popular "Conèixer o saludar més gent que el capellà de les Roques" amb el significat d'estar molt relacionat o saludar molta gent. Es diu això per al·lusió al capellà de les Roques, que mentre passava pels carrers de València per anunciar la festa del Corpus saludava cerimoniosament i amb molta freqüència les persones que trobava en el seu trajecte.[2]

Processó generalModifica

És l'acte central de la festa que es desenvolupa la vesprada de diumenge. Comença des de la Porta dels Apòstols de la Catedral de València, discorre pel districte de Ciutat Vella i en ella desfilen les conegudes Roques arrossegades per cavalls i altres personatges bíblics. Tota la processó està amenitzada per la música valenciana del tabal i la dolçaina.

FiguresModifica

 
Algunes de les figures al·legòriques que desfilen a la processó del Corpus de València.

Les figures del Corpus Christi de València, tenen com a objectiu recordar-nos diversos moments en el decurs de la història de la religió catòlica, amb figures del Nou Testament, Antic Testament i tradicions de l'església.

  • Les Àguiles són tres, una gran i dues de més petites, i desfilen durant la processó del diumenge, entre els personatges bíblics. La més gran fa referència a Sant Joan Evangelista, litúrgicament conegut com l'Àguila de Patmos. L'àguila gran va ser realitzada l'any 1979 mentre que les dues petites són de 1985.
  • La Tarasca o drac de grans gargamelles, símbol de santa Marta. El seu origen prové d'una llegenda medieval provençal, la qual ens conta que Santa Marta, germana de Llàtzer de Betània, a la mort de Jesús marxa a Occitània i en la vila de Tarascó, els vilatans li demanen ajuda per a vèncer un monstre que rep el nom de la Tarasca. Santa Marta amb l'única ajuda d'aigua beneïda aconsegueix apaivagar la fera i la passeja lligada d'una corretja per tota la població.
  • El Drac, símbol de sant Jordi.
  • La Cuca Fera o gran tortuga, representa el dimoni dominat per Margarida d'Antioquia.
  • La barca de Sant Nicolau és una barca que surt en processó per primera vegada l'any 2006. Sant Nicolau és patró dels navegants.
  • El Gegant Sant Cristòfol és una figura que va sortir per primera vegada el 2005 i que substitueix la que va ser cremada durant la Guerra Civil de 1936.

Roques del Corpus ChristiModifica

 
Roca de la Mare de Déu dels Desamparats a la plaça de la Mare de Déu de València.

Són onze estructures de fusta amb forma de vaixell antic. Porten grups escultòrics que al·ludeixen a relats bíblics o de sants. Diferents autors daten el seu origen entre 1373 i 1392. Des de 1417 ja hi ha registres escrits que testimonien l'ús de les Roques per a la festa del Corpus. Van arrossegades per cavalleries. També se'ls coneix com a carros triomfals i s'hostatgen durant tot l'any a la Casa de les Roques.

  • Roca Diablera (1511)
  • Roca de Sant Miquel (1528-1535)
  • Roca de la Puríssima (1542)
  • Roca de la Fe (1542)
  • Roca de Sant Vicent Ferrer (1665)
  • Roca de la Santíssima Trinitat (1674)
  • Roca València (1855)
  • Roca la Fama (1899)
  • Roca del Patriarca (1961)
  • Roca de la Mare de Déu dels Desemparats (1995)
  • Roca del Sant Calze (2001)

Els misteris i els personatges bíblicsModifica

Tot un seguit de personatges bíblics surten representats tant a la Cavalcada com a la processó. Es tracta de persones que participen en la festa vestint-se de manera alusiva a aquests personatges i representant els respectius Misteris:

  • Misteri de Sant Cristofol i els Peregrins on participen Sant Cristòfol, el Nen Jesús, un ermità i una parella de romers amb el seu pare.
  • Misteri d'Adam i Eva on participen el Pare Déu, Àngel Querubí, Àngel "del Llegó", Adam, Eva, la Serp i la Mort.
  • Misteri del Rei Herodes, del Portalet o de la Degolla; participen el rei Melcior, el rei Gaspar, el rei Baltasar, tres patges, el rei Herodes, dos cavallers, la Mare de Déu de "la Burreta", Sant Josep, l'àngel, quatre dides, tres segadors, una espigadora, tres savis, tres sergents de la guàrdia d'Herodes, un trompeta i un agutzil. Tanca el misteri la representació de la Degolla que vol simbolitzar la guàrdia d'Herodes, executora de l'ordre del tetrarca de degollar a tots els nens de Betlem menors de dos anys. És, sense discussió, el grup que major atenció aclapara de la Cavalcada, i és normal que així succeeixi davant l'aparició d'una cinquantena d'individus amb demoníac aspecte, amagats darrere de màscares i tocats amb corones de pàmpols, vestint esbirros de xarpellera amb sinistres dibuixos, cenyidor de corda i amb un sarró farcit de caramels i un antic "carxot" de pergamí. La seva creació data del segle xvii i té un caràcter esbufegós.
  • La Poalà és el moment en què els membres de la Degolla, al seu pas pels carrers de Cavallers i Avellanes són regats amb galledes d'aigua des de les balconades. La broma és retornada i contraataquen amb una veritable guerra d'aigua.

A la Processó desfilen els també alguns personatges com l'Agüelo Colomet (Noè) entre d'altres.

Les DansesModifica

 
La Moma dansant a la processó del Corpus de València.
  • La Moma i els Momos. Representació de la Virtut i els set pecats capitals, que en la dansa significa la lluita, i a la fi, el triomf d'aquella sobre aquests.
  • Els Cavallets. Dansa que problablemente s'inspira en les evolucions i ornaments eqüestres realitzats des de l'edat mitjana en commemoracions i homenatges. Aquesta dansa l'executen els nens vestits de moros, indumentària evocadora dels turcs o àrabs que figuren en el seguici dels Reis d'Orient amb la significació que, fins i tot els infidels, fan testimoniatge de la seva adoració al Santíssim Sagrament. Cadascun d'aquests dansaires duu un cavall de cartró que dóna nom a aquest grup. Vuit són els dansaires i sembla que l'origen d'aquest ball es remunta a l'any 1615.
  • La Magrana. Els dansaires que van vestits de calabresos, representen en realitat els jueus, que en acabar la dansa quan s'obre la magrana, rendeixen acatament a l'Eucaristia. La dansa és una de les moltes versions dels balls de cintes, dels quals existeixen exemples en diverses localitats valencianes.
  • Els Arquets. Els nens utilitzen arcs florals per a aconseguir diversos efectes coreogràfics. La introducció d'aquesta dansa data de l'any 1846 i simbolitza l'alegria per la participació dels llauradors en la festivitat del Corpus.
  • Els Pastorets. La presència d'aquest grup sembla unida a la representació del Misteri del Rei Herodes i els seus dansaires, també en nombre de vuit, executen graciosament aquest senzill ball.

Els nanos i els gegantsModifica

Obrin amb les seues danses la Processó General del Corpus. La dansa dels gegants i els nanos o cabuts, del 1589, signifiquen la veneració al Santíssim de tot el món, tan alts com menuts. Els quatre gegants que en origen sortien representaven els quatre continents que aleshores es coneixien: Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica.

Els noms dels gegants són els següents: Rei en Jaume, Na Violant d'Hongria, Jueu, Jueva, Moro i Mora; a les quatre parelles habituals del Corpus de Casa Insa, que representen els quatre continents. A aquests se sumen els de la Colla del Rei Barbut de Castelló (Tragapinyols, Arrancapins, Tombatossals, Bufanúvols, Milhòmens i Cague'm) i els dos de la Festa dels Nens de Sant Vicent, el Rei i la Reina, fins a un total de 23.

Amics del Corpus de ValènciaModifica

És en els anys 50 i 60 del segle xx quan un grup de valencians torna a impulsar la processó per a recuperar la vella esplendor, organitzant-se en l'anomenat 'Grup de Mecha' i posteriorment l'Associació Amics del Corpus de la Ciutat de València. L'Associació d'Amics del Corpus de València s'encarrega des dels anys 80 del segle passat del funcionament, difusió i protecció d'aquesta tradició festiva. Va nàixer de l'agrupació dels antics "els Cirialots", personatges que acompanyen la custòdia durant la processó i que s'associaren per la recuperació i defensa de la festa. Actualment l'associació està formada per més de 600 socis, i són més de 275 les persones que participen activament a la festa representant personatges.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica