Governació d'Oriola
La governació d'Oriola, també coneguda en època foral com governació dellà Xixona, era una de les dues demarcacions administratives en les quals es dividia l'antic Regne de València.
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | País Valencià  | |||
| Capital | Oriola | |||
| Creació | 1366 | |||
La procuració d'Oriola va ser creada el 1304 després de la incorporació definitiva de la zona nord del Regne de Múrcia a la Corona d'Aragó per Jaume el Just després de la Sentència Arbitral de Torrellas[1] i comprenia les actuals comarques del Baix Segura, el Baix Vinalopó, l'Alacantí, les Valls del Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i Elda i Salines d'Elda de l'Alt Vinalopó, la resta d'aquesta comarca va quedar sota sobirania de la Corona de Castella, amb el seu límit nord situat sobre el riu Montnegre o de Xixona, límit de l'antiga Governació de Xàtiva que era l'administració foral situada més al sud en aquell moment del Regne de València. El 1366 la procuració esdevingué Governació.[2]
S'establí en 1315 en la governació la prohibició als musulmans d'acollir musulmans estrangers, i la responsabilitat col·lectiva dels sarraïns per les morts o captures (crim de collera[3]) de cristians a Petrer, Elda, Novelda, Asp, Xinosa, Monòver, Crevillent o Favanella, de manera que els naturals del lloc on hagués succeït havien de reparar el dany, per mirar d'evitar la col·laboració amb els granadins.[4]
Referències modifica
- ↑ Ferrero, Remedios. Corts i Parlaments de la Corona d'Aragó. Universitat de València, 2011, p. 336. ISBN 8437084393.
- ↑ «Governació d'Oriola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Guia, Josep. D'esclaus i captius. Dos moros collerats de Biar, l'any 1456 [Consulta: 14 juliol 2013].
- ↑ Ferrer i Mallol, María Teresa. La frontera amb l'Islam en el segle xiv. CSIC, 1988, p. 67-68. ISBN 8400068149.