Projector de vídeo
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Un projector de vídeo o canó de projecció[1] agafa un senyal de vídeo i projecta la imatge corresponent a una pantalla de projecció fent servir un sistema de lents, permetent així visualitzar imatges fixes o en moviment.[2]
Tots els projectors de vídeo utilitzen una llum molt brillant per a projectar la imatge, i els més moderns poden corregir corbes, borrons i d'altres inconsistències a través dels ajustaments manuals. Els projectors de vídeo són majoritàriament usats en sales de presentacions o conferències, en aules docents, encara que també es poden trobar aplicacions per a cinema a casa. El senyal de vídeo d'entrada pot provenir de diferents fonts, com un sintonitzador de televisió (terrestre o via satèl·lit), un ordinador personal…
Un altre terme semblant a projector de vídeo és retroprojector el qual, a diferència del primer, es troba implantat internament a l'aparell de televisió i projecta la imatge cap a l'observador.
Aspectes a considerar Modifica
Les resolucions de pantalla més comuns per a un projector de vídeo són les següents:
- SVGA (800x600 píxels)
- XGA (1024×768 píxels)
- 720p (1280×720 píxels)
- 1080p (1920×1080 píxels)
El cost d'un d'aquests dispositius no només el determina la seva resolució, sinó que també el determinen altres característiques com el soroll acústic a la sortida, la luminància, el contrast… Mentre que els projectors més moderns injecten suficient llum per a una petita pantalla en condicions ambientals de foscor, es requereix un projector amb una gran luminància per a grans pantalles o per a condicions ambientals de molta claredat. La mida de la imatge projectada és important, perquè la quantitat total de llum no canvia, és a dir, si la mida augmenta la luminància disminueix. Les mides de la imatge són mesurats, típicament, en diagonal, ocultant el fet que les imatges majors necessiten molta més llum (aquesta és proporcional a l'àrea de la imatge).
Tecnologies de projecció Modifica
En l'actualitat hi ha diverses tecnologies de projecció al mercat. Les més importants juntament amb un breu resum són les següents:
Projector TRC/CRT Modifica
El projector de tub de raigs catòdics típicament té tres tubs catòdics d'alt rendiment, un vermell, un altre verd i l'altre blau, i la imatge final s'obté per la superposició de les tres imatges (síntesi additiva) en mode analògic.
- Avantatges: és la més estesa en aparells de televisió, ja que és la més antiga.
- Inconvenients: en ser la més antiga, està en extinció en favor dels altres sistemes descrits en aquest punt. Els projectors de TRC són adequats només per a instal·lacions fixes, ja que són molt pesats i grans, a més tenen l'inconvenient de la complexitat electrònica i mecànica de la superposició de les tres imatges.
Projector LCD Modifica
El sistema de pantalla de cristall líquid és el més simple, per tant un dels més comuns i assequibles per a l'ús domèstic. En aquesta tecnologia, la llum es divideix en tres feixos que passen a través de tres panells de cristall líquid, un per a cada color fonamental (vermell, verd i blau); finalment les imatges es recomponen en una, constituïda per píxels, i són projectades sobre la pantalla mitjançant un objectiu.
- Avantatges: és més eficient que els sistemes DLP (imatges més brillants) i produeix colors molt vius i reals.
- Inconvenients: és visible un efecte de pixelació (encara que els avenços més recents en aquesta tecnologia ho han minimitzat), és possible l'aparició de píxels morts.
Projector DLP Modifica
Utilitza la tecnologia Digital Light Processing (Processament Digital de la Llum) de Texas Instruments. Hi ha dues versions, una que utilitza un xip DMD (Digital Micromirror Device, Dispositiu Digital de Micromirall) i un altre amb tres xips i cada píxel correspon a un micromirall; aquests miralls formen una matriu de píxels i cadascun pot deixar passar o no llum sobre la pantalla, a l'estil d'un commutador. La llum que arriba a cada micromirall ha travessat prèviament una roda de color, que ha d'estar sincronitzada electromecànicament amb el color que cada píxel ha de representar.
- Avantatges: gran nivell de contrast, hi ha projectors d'un sol xip DMD econòmics. La versió de 3 xips no té Efecte Arc Iris.
- Inconvenients: la versió d'un sol xip DMD té un problema visible, conegut com a Efecte Arc Iris, que fa que la majoria de persones vegin en major o menor mesura un arc iris al moure els seus ulls per la pantalla, o en moure qualsevol objecte davant d'aquesta. Aquest problema es minimitza en projectors amb millors rodes de color (de més segments i amb més velocitat de gir). Els projectors amb 3 xips DMD són en general força més cars que els LCD.
Projector LCoS Modifica
LCoS (Liquid Crystal on Silicon, Cristall Líquid sobre Silici) és un tipus reflectiu de LCD que entrega molta més llum que un panell LCD transmissor.
- Avantatges: excel·lent reproducció de color i gran nivell de contrast.
- Inconvenients: són sistemes molt cars encara en l'actualitat.
Variants de la tecnologia LCoS:
- D-ILA (Direct-drive Image Light Amplifier, Amplificador de Llum d'Imatge Directament-Dirigida) és una tecnologia especial basada en LCoS desenvolupada per JVC l'any 1998. Cobreix el mercat d'alta gamma de projectors per cinema a casa, amb resolucions de fins a 1920x1080 píxels.
- SXRD (Silicon X-tal Reflective Display, Pantalla Reflectant de Cristall de Silici) és una variant de Sony de l'LCoS que aquest fabricant va incorporar a televisors i projectors l'any 2003. Ha evolucionat fins als actuals projectors professionals de cinema digital de Sony, amb resolucions 2K i 4K.
Projector LED Modifica
Els projectors LED utilitzen una de les tecnologies de creació d'imatges anteriorment mencionades, amb la diferència que aquests utilitzen un conjunt de LEDs (acrònim en anglès de Díodes Emissors de Llum) com a font de llum, evitant (almenys teòricament) la necessitat d'adquirir làmpades de recanvi, oferint de 20.000 a 30.000 hores de vida. Una altra avantatge d'aquesta tecnologia és el seu baixíssim consum, que permet fabricar projectors de butxaca (també coneguts com pico-projectors). Un inconvenient de la majoria de projectors 'purament LED' és que, almenys fins ara (2011), proporcionen una lluminositat molt inferior a la dels projectors amb làmpada convencional més econòmics (10-200 lúmens dels LED Vs 2.500 dels normals).
Variants de la tecnologia LED:
- Sistema híbrid Làser+LED desenvolupat per Casio. Combina la llum blava d'un díode làser de 445nm, la llum verda que produeix un element florescent, i la vermella obtinguda de díodes LED. La imatge es genera amb un xip DLP. Arriben a lluminositats de 2.000 a 3.000 lúmens, però s'escalfen igual i consumeixen gairebé com un projector convencional.
- Projectors de díode làser, fabricats per Microvision i Aaxa Technologies (cap d'ells disponible a l'estat espanyol). Els projectors làser de Microvision utilitzen una tecnologia de redirecció de raig de llum patentada per aquest fabricant, mentre que Aaxa Technologies combina díodes làser i LCoS.
Fabricants Modifica
El mercat de la projecció de vídeo està creixent molt, ja que en els darrers 5 anys s'ha multiplicat per 4 la quantitat de projectors de vídeo venuts, i a l'últim any les seves vendes pugen a un total de 16.000 milions de €.
Els principals fabricants són:
- 3M
- Barco
- BenQ
- Casio El 2010 va treure per al mercat de consum projectors LED de 2.000 i 2.500 lúmens, i a principis del 2011 va treure models de 3.000 lúmens.
- Christie
- Digital Projection International
- EIKI
- Epson - És l'únic fabricant a 28/8/2011 que equipa els seus projectors amb menú d'opcions en català)
- Hewlett Packard
- Hitachi
- InFocus
- JVC
- Lenovo
- Mitsubishi
- NEC
- Optoma
- Panasonic
- Sanyo
- Sharp
- Sony
- Texas Instruments
- Toshiba (Va deixar de fabricar projectors a principis del 2009, però se'n poden trobar làmpades de recanvi)
- Viewsonic
Vegeu també Modifica
Referències Modifica
- ↑ Termcat
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.192. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 desembre 2014].
Enllaços externs Modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Projector de vídeo |
- Xenonlicht FAQ (alemany)