El protosemític és la protollengua que constitueix una aproximació reconstruïda de la llengua mare que hauria donat lloc a les llengües semítiques. Encara que es tracta d'una llengua no testimoniada, gran part del seu lèxic i les seves característiques gramaticals són hipotèticament reconstruibles sobre la base de les modernes llengües semítiques.

Infotaula de llenguaProtosemític
Tipusprotollengua
Modifica les dades a Wikidata

El protosemític hauria de situar-se entorn del mil·lenni IV aC, sent més o menys contemporani del protoindoeuropeu. Els primers testimoniatges escrits de les llengües semítiques estan en accadi i daten del segle XXIII aC (vegeu Sargon d'Accad). Les primeres inscripcions en escriptura protosinaítica, utilitzades presumiblement per parlants d'una llengua semítica daten del segle XVIII aC.

FonologiaModifica

En l'últim estadi del protosemític el sistema vocàlic de la llengua comprenia tres vocals breus (a, i, o) i tres vocals llargues (ā, ī, ū). quant a les consonants el protosemític consta de 29 fonemes consonàntics, que transcrivim a continuació segons les convencions semitològiques habituals (entre parèntesis es dóna l'equivalent AFI temptatiu):[1][nota 1][nota 2][nota 3]

Consonants Sonora Sorda Emfàtica Nasal
Labials oclusives b [b] p [p] m [m]
aproximant w [w]
Interdentals fricatives [ð] [θ] [θˁ,θʼ] n [n]
Alveolars oclusives d [d] t [t] [tˁ,tʼ]
fricativa

postalveolar

š [ʃ]
fricatives

alveolars

z [z] s [s] [sˁ,sʼ]
laterals l [l] ś [ɬ] ṣ́ [ɬˁ,ɬʼ]
vibrant r [r]
Palatals aproximant i [j]
Velars oclusives g [ɡ] k [k] q [kˁ,kʼ]
fricatives ġ [ɣ] [x]
Faringals fricatives ʻ [ʕ] [ħ]
Glotals oclusiva ʼ [ʔ]
fricativa h [h]
Vocals curta llarga
Tancada i [i] o [u] ī [iː] ū [uː]
Oberta a [a] ā [aː]

Llista de termes protosemíticsModifica

La següent és una petita mostra del lèxic hipotèticament reconstruït:

  • ba (negació)
  • bak 'copejar, dividir, partir'
  • dim / *dam 'sang'
  • dar- 'incrementar, engrandir'
  • -fir 'flor, fruit'
  • kama? 'menjar'
  • pir- 'volar'
  • sum / *sim 'nom'
  • sin/ *san 'nas'
  • -tuf 'escopir'

Vegeu tambéModifica

Notes i referènciesModifica

  1. Recientemente se ha propuesto que los fonemas /z/, /s/, /[sʼ]/, y tal vez /[ɬʼ]/ podrían ser de hecho africadas, i.e. /dz/, /ts/, /[tsʼ]/, and /[tɬʼ]/.
  2. Los sonidos denominados enfáticos aparecen en casi todas las lenguas semíticas, y en la mayoría de lenguas afroasiáticas.
  3. En arameo y hebreo, todas las oclusivas no enfáticas se suavizan a fricativas cuando aparecen tras vocal, lo cual llevó a la creación de un contraste fonológico tras la pérdida de la geminación.

ReferènciesModifica

  1. Sáenz-Badillos, Angel. «Hebrew in the context of the Semitic Languages». A: A History of the Hebrew Language (Historia de la Lengua Hebrea). trans. John Elwolde. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 1988, p. 18-19. ISBN 0-521-55634-1. 

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica