Protosemític

protollengua que hauria donat lloc a les llengües semítiques

El protosemític és la protollengua que constitueix una aproximació reconstruïda de la llengua mare que hauria donat lloc a les llengües semítiques. Encara que es tracta d'una llengua no testimoniada, gran part del seu lèxic i les seves característiques gramaticals són hipotèticament reconstruïbles sobre la base de les modernes llengües semítiques.

Infotaula de llenguaProtosemític
Tipusprotollengua Modifica el valor a Wikidata
BayesianSemiticMap.jpg

El protosemític hauria de situar-se entorn del mil·lenni IV aC, sent més o menys contemporani del protoindoeuropeu. Sembla que correspondria als primers semites que van emigrar cap a Orient Pròxim després que el Sàhara es tornés un desert més dur. Els primers testimoniatges escrits de les llengües semítiques estan en accadi i daten del segle XXIII aC (vegeu Sargon d'Accad). Les primeres inscripcions en escriptura protosinaítica, utilitzades presumiblement per parlants d'una llengua semítica daten del segle XVIII aC.

FonologiaModifica

En l'últim estadi del protosemític el sistema vocàlic de la llengua comprenia tres vocals breus (a, i, o) i tres vocals llargues (ā, ī, ū). Pel que fa a les consonants el protosemític consta de 29 fonemes consonàntics, transcrites a continuació segons les convencions semitològiques habituals (entre parèntesis es dona l'equivalent AFI temptatiu):[1][nota 1][nota 2][nota 3]

Consonants Sonora Sorda Emfàtica Nasal
Labials oclusives b [b] p [p] m [m]
aproximant w [w]
Interdentals fricatives [ð] [θ] [θˁ,θʼ] n [n]
Alveolars oclusives d [d] t [t] [tˁ,tʼ]
fricativa

postalveolar

š [ʃ]
fricatives

alveolars

z [z] s [s] [sˁ,sʼ]
laterals l [l] ś [ɬ] ṣ́ [ɬˁ,ɬʼ]
vibrant r [r]
Palatals aproximant i [j]
Velars oclusives g [ɡ] k [k] q [kˁ,kʼ]
fricatives ġ [ɣ] [x]
Faringals fricatives ʻ [ʕ] [ħ]
Glotals oclusiva ʼ [ʔ]
fricativa h [h]
Vocals curta llarga
Tancada i [i] o [u] ī [iː] ū [uː]
Oberta a [a] ā [aː]

Llista de termes protosemíticsModifica

La següent és una petita mostra del lèxic hipotèticament reconstruït:

  • ba (negació)
  • bak 'copejar, dividir, partir'
  • dim / *dam 'sang'
  • dar- 'incrementar, engrandir'
  • -fir 'flor, fruit'
  • kama? 'menjar'
  • pir- 'volar'
  • sum / *sim 'nom'
  • sin/ *san 'nas'
  • -tuf 'escopir'

Vegeu tambéModifica

Notes i referènciesModifica

  1. Recentment s'ha proposat que els fonemes /z/, /s/, /[sʼ]/, i potser també /[ɬʼ]/ podrien ser de fet consonants africades, i.e. /dz/, /ts/, /[tsʼ]/, and /[tɬʼ]/.
  2. Els sons anomenats emfàtics apareixen en gairebé totes les llengües semítiques, i en la majoria de llengües afroasiàtiques.
  3. En arameu i hebreu, totes les oclusives no emfàtiques se suavitzen a fricatives quan apareixen després de vocal, la qual cosa va portar a la creació d'un contrast fonològic després de la pèrdua de la geminació.

ReferènciesModifica

  1. Sáenz-Badillos, Angel. «Hebrew in the context of the Semitic Languages». A: A History of the Hebrew Language (Historia de la Lengua Hebrea). trans. John Elwolde. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 1988, p. 18-19. ISBN 0-521-55634-1. 

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica