Províncies de Sud-àfrica

Sud-àfrica està dividida en nou províncies. La vigília de les eleccions generals a Sud-àfrica del 1994, els homelands, coneguts com a bantustans, van ser reintegrats a la República i les quatre províncies existents es van dividir en nou. Les esmenes 12, 13 i 16 de la Constitució van variar les fronteres de set de les províncies.

Províncies actualsModifica

 
Mapa de les províncies de Sud-àfrica
Bandera Província Capital Ciutat més poblada Sup.[1] (km2) Població (2011)(hab.[2]) Densitat (2011) (hab/km2)
IDH (2003)[3]
  Cap Septentrional Kimberley Kimberley 372 889 1 145 861 3,1 0,69
  Cap Occidental† Ciutat del Cap Ciutat del Cap 129 462 5 822 734 45,0 0,77
  Cap Oriental Bhisho (Bisho) Port Elizabeth 168 966 6 562 053 38,8 0,62
  Estat Lliure Bloemfontein Bloemfontein 129 825 2 745 590 21,1 0,67
  Gauteng Johannesburg Johannesburg 18 178 12 272 263 675,1 0,74
  KwaZulu-Natal Pietermaritzburg‡ Durban 94 361 10 267 300 108,8 0,63
  Limpopo Polokwane (Pietersburg) Polokwane 125 754 5 404 868 43,0 0,59
  Mpumalanga Nelspruit Nelspruit 76 495 4 039 939 52,8 0,65
  Nord-oest Mahikeng (Mafikeng) Rustenburg 104 882 3 509 953 33,5 0,61
  República de Sud-àfrica Pretòria, Ciutat del Cap, Bloemfontein Johannesburg 1 220 813 51 770 560 42,4 0,67

Notes:

† Aquestes estadístiques no inclouen les Illes Príncep Eduard (335km2, amb residents no permanents), les quals són territoris subantàrtics a l'Oceà Índic, però part de la Província Occidental del Cap a efectes legals i electorals.
‡ Pietermaritzburg i Ulundi van ser capitals conjuntes de KwaZulu-Natal des de 1994 fins al 2004.

HistòriaModifica

La Unió Sud-africana es va establir el 1910, combinant les quatre colònies britàniques: la Colònia del Cap, la Colònia Natal, la Colònia Transvaal i la Colònia del Riu Orange (les dues ùltimes abans de la Segona Guerra Boer eren repúbliques independents anomenades República Sud-africana i Estat lliure d'Orange). Aquestes colònies van esdevenir les quatre províncies originals de la Unió: Província del Cap, Província Transvaal, Província Natal i Província de l'Estat Lliure d'Orange.

La segregació de la població negra va començar el 1913, restringint als propietaris de terres de la majoria negra a certes àrees que representaven el 13% del país. A finals dels anys 50 aquestes àrees es consolidarien com a "homelands", també anomenats "batustans".

El 27 d'abril de 1994, data de les primeres eleccions no-racials, i de l'adopció de la Constitució provisional, totes aquestes provícies i homelands es van dissoldre i es van establir les nou noves províncies.

1910-1994Modifica

 
Les províncies després de la creació de la Unió Sud-africana el 1910.
 
Províncies i bantustans, després de la implementació de l'apartheid.
Província Capital Població màxima
El Cap (1910-1994) Ciutat del Cap 6 125 335
Natal (1910-1994) Pietermaritzburg 2 430 753
Estat Lliure d'Orange (1910-1994) Bloemfontein 2 193 062
Transvaal (1910-1994) Pretòria 9 491 265
Homelands Capital Població màxima
Bofutatsuana (1977-1994)† Mmabatho 1 478 950
Ciskei (1972-1994)† Bisho 677 920
Gazankulu (1971-1994) Giyani 954 771
KaNgwane (1981-1994) LouievilleSchoemansdal (de facto)



779 240
KwaNdebele (1981-1994) KwaMhlanga 404 246
KwaZulu (1981-1994) Nongoma (fins a 1980)Ulundi (1980-1994)



3 400 000
Lebowa (1972-1994) Lebowakgomo 2 740 587
QwaQwa (1974-1994) Phuthaditjhaba 342 886
Transkei (1976-1994)† Untata 2 323 650
Bena (1979-1994)† Thohoyandou 558 797
Mandats Capital Població màxima
Àfrica del Sud-oest Windhoek -

Notes:

† Estats on el Homeland va ser independent.

El 1994 la Província del Cap es va dividir en tres (Oriental, Septentrional i Occidental), es van unificar la Província de Natal i el bantustán de Kwa-Zulu, l'estat Lliure d'Orange va passar a dir-se província de l'Estat Lliure, i la província de Trasvaal es va dividir entre Gauteng, Mpaumalanga i Limpopo. També es va crear la província del Nord-oest amb parts del Transvaal, el Cap i la totalitat de Bophuthatswana.

ReferènciesModifica

  1. Census 2011: Census in brief (en anglès). Pretoria: Statistics South Africa, 2012, p. 9. ISBN 9780621413885. 
  2. Census 2011: Census in brief (en anglès). Pretoria: Statistics South Africa, 2012, p. 18. ISBN 9780621413885. 
  3. Adelzadeh, Asghar. South Africa Human Development Report 2003 (en anglès). Ciudad del Cabo: Oxford University Press, p. 282. ISBN 978-0-19-578418-3. 

Enllaços externsModifica