Prudencio de Guadalfajara Aguilera
Prudencio Pedro Atilano de Guadalfajara y Aguilera (Zamora, 28 d'abril de 1761 –Madrid, 16 de juny de 1855) va ser un militar i polític espanyol, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 abril 1761 Zamora (Espanya) |
| Mort | 16 juny 1855 (94 anys) Madrid |
 Senador al Senat espanyol | |
| 15 agost 1845 – 16 juny 1855 | |
| Senador al Senat espanyol | |
| 5 agost 1839 – 15 agost 1845 Circumscripció electoral: província de Zamora | |
 Ministre de Guerra | |
| 28 agost 1835 – 14 setembre 1835 ← Pedro Agustín Girón – Mariano Quirós Brihuega → | |
| Pròcer del Regne | |
| 27 juliol 1834 – desembre 1835 | |
 Virrei de Navarra | |
| 28 febrer 1826 – 6 novembre 1830 ← Juan Ruiz de Apodaca – Manuel de Llauder i de Camín → | |
| Activitat | |
| Ocupació |  Tinent general |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol |
| Rang militar | tinent general |
| Conflicte | Guerra del Francès |
| Altres | |
| Títol | Duchy of Castro-Terreño (en)  |
| Cònjuge | María Josefa de Gálvez y Valenzuela (en) |
Premis | |
Biografia modifica
Fill de Melchor de Guadalfajara y Eraso, primer comte de Castro-Terreño, i Angela de Aguilera y Orense. En 1792 es va casar amb Maria Josefa de Gálvez y Valenzuela, II marquesa de la Sonora. Ingressà a l'exèrcit i en 1795 assolí el grau de coronel en la Guerra de les Taronges. Va combatre en la Guerra del francès, on assolí el grau de tinent general i Capità General d'Extremadura (1814-1820). Després d'ella, va exercir lleial i eficaçment diversos llocs de govern en el Virregnat de Nova Espanya i va donar suport l'absolutisme de Ferran VII, raó per la quel el va fer primer duc de Castro-Terreño en 1825.[1]
Va exercir després, a partir de 1830, la Capitania General de Navarra i durant la Regència de Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies va ser prócer del regne i, amb caràcter interí, ministre de la Guerra entre agost i setembre de 1835. Va ser des de 1837 Senador per Zamora i, des de 1845, senador vitalici.[2]
A més va ostentar les distincions de Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or (1832) i grans creus de l'Orde de Carles III (1795) i de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1818), així com cavaller de la Real Confradía de Caballeros Cubicularios de Zamora.
Referències modifica
- ↑ Prudencio de Guadalfajara a mcnbiografias.com
- ↑ Fitxa del Senat
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Pedro Agustín Girón |
Ministre de Guerra 1834-1835 |
Succeït per: Mariano Quirós Brihuega |