Psicologia cognitiva

estudi dels processos mentals implicats en el coneixement

La psicologia cognitiva es dedica a l'estudi del comportament humà, que se centra en els aspectes mentals, allò que hi ha entre l'estímul inicial i la resposta final. Es dedica a les causes i conseqüències que viuen els humans. Té com a objecte d'estudi els processos mentals pels quals s'elabora el coneixement i les idees, des de la percepció, la memòria i l'aprenentatge, fins a la formació de conceptes nous i raonament lògic.[1] Històricament, es pensava que aquests processos irracionals eren privats, però, actualment, els psicòlegs els poden estudiar mitjançant el mètode científic.[2]

Esquema de la caixa negra

ConcepteModifica

La psicologia cognitiva és un camp d'estudi introduït recentment, que estudia els processos cognitius, la resolució de problemes, la presa de decisions i el raonament de les persones. També estudia l'heurística, que són aquells processos mentals que fem amb rapidesa cada dia inconscientment.[3] A més a més, se centra en l'estudi i descobriment de biaixos cognitius.

El psicòleg Daniel Kahneman explica amb detall els dos sistemes de pensament (sistema 1 i sistema 2) en el seu llibre Pensar rápido, pensar despacio, a més d'explicar aquells biaixos cognitius que ha descobert.[2]

El més habitual és investigar aquests mecanismes amb experiments, que exposen les persones a diferents situacions. Després, s'analitza el seu comportament, raonament i la forma en la qual utilitzen una informació determinada.

HistòriaModifica

Article principal: Història de la psicologia

Des de la dècada de 1920 fins a la de 1950 el principal enfocament de la psicologia va ser el conductisme. Inicialment, els seus seguidors consideraven els esdeveniments mentals com pensaments, idees, atenció i consciència com a inobservables, per tant fora de l'àmbit d'una ciència de la psicologia. Un pioner de la psicologia cognitiva, que va treballar fora dels límits (tant intel·lectuals com geogràfics) del conductisme va ser Jean Piaget, que des de 1926 va estudiar els pensaments, el llenguatge i la intel·ligència de nens i adults.[4]

La psicologia cognitiva va néixer entre la dècada de 1940 i la de 1950, juntament amb els ordinadors. En aquella època s'entenia la psicologia cognitiva com un ordinador, en què el cervell actuava com el maquinari d'un ordinador (és a dir, era l'aspecte material) i el treball psicològic actuava com a programari (com a funcionament de la ment).

El desenvolupament de la tecnologia de guerra durant la Segona Guerra Mundial va fer necessària una major comprensió del rendiment humà, trobar la millor manera d'entrenar els soldats per utilitzar les noves tecnologies; com tractar els assumptes d'atenció mentre un soldat es trobava sota coacció es va convertir en una necessitat militar que el conductisme no proporcionava, i el treball del psicòleg britànic Donald Broadbent, integrant conceptes de la investigació del rendiment humà i la teoria de la informació recentment desenvolupada, va forjar el camí en aquesta àrea,[5] que va distingir entre processos "automàtics" i "controlats".

El desenvolupament en informàtica portaria a establir paral·lelismes entre el pensament humà i la funcionalitat computacional dels ordinadors, i obrí àrees completament noves del pensament psicològic. Allen Newell[6] i Herbert Simon[7] van passar anys desenvolupant el concepte d'intel·ligència artificial i més tard van treballar amb psicòlegs cognitius sobre les seves implicacions. Això va encoratjar una conceptualització de les funcions mentals modelades en la manera com els ordinadors manejaven coses com ara l'emmagatzematge i la recuperació de la memòria,[5] i va obrir una porta important per al cognitivisme.

La crítica de Noam Chomsky de 1959 al conductisme i, en general, a l'empirisme, inicià el que es coneixeria com la revolució cognitiva com a conseqüència de la tendència conductista, un camp de la psicologia que es va fer molt popular en aquells temps. Tot i això, la psicologia cognitiva no fou acceptada pels professionals i s'anomenà caixa negra[7] els aspectes que es consideraven inexplorables o no prou interessants. Es pensava que no podia ser estudiada amb el mètode científic, tot i que els psicòlegs cognitius defensaven que cada individu té un esquema cognitiu preexistent i hi actua al respecte. En la crítica al conductisme, J. S. Bruner, J. J. Goodnow i G. A. Austin van escriure "un estudi del pensament" el 1956. El 1960, Miller, E. Galanter i K. Pribram van escriure els seus famosos Plans i l'estructura del comportament. El mateix any, Bruner i Miller van fundar el Harvard Center for Cognitive Studies, que va institucionalitzar la revolució i va promoure el camp de la ciència cognitiva. El reconeixement formal del camp va implicar l'establiment d'institucions de recerca com el Centre de Processament de la Informació Humana de George Mandler el 1964.

L'any 1970 es va començar a dubtar de la validesa del pensament computacional, ja que els científics apuntaven que els humans tenen resposta emocional i actuen de manera diferent depenent del seu entorn, així que el seu pensament no podia ser igual que el d'un ordinador. Anys després es va crear la Fundació de la Psicologia Cognitiva, es començà a introduir com a camp d'estudi i va anar guanyant terreny.[8]

Biaixos cognitiusModifica

Els biaixos cognitius formen part de l'heurística i són estudiats per la psicologia cognitiva. Sorgeixen de diversos processos mentals que de vegades són difícils de distingir, ja que es duen a terme inconscientment. Aquests processos de la informació es realitzen mitjançant dreceres (heurística) i són resultat de situacions emocionals, morals o de la influència social. Aquest concepte va ser introduït per Daniel Kahneman i el seu company Amos Tversky.[2]

Tant ells com altres investigadors han demostrat l'existència de diversos patrons de conducta en què els judicis i decisions humanes són predictibles segons la teoria de l'elecció racional. Van explicar aquestes conductes en termes heurístics, processos intuïtius que introdueixen errors sistemàtics perquè actualment no tenen la mateixa utilitat que abans.[2] Per exemple, antigament el nostre cos estava buscant greixos i sucres constantment perquè eren escassos i necessitava sobreviure. Actualment aquesta ja no és una prioritat, ja que és un problema que tenim cobert, tot i així ens continuen atraient aquests tipus d'aliments.[9]

AplicacionsModifica

N'hi ha nombroses aplicacions pràctiques, com ara proporcionar eines i coneixement per tal de millorar la memòria, ajudar a les persones a recuperar-se després d'una lesió cerebral i oferir tractaments eficaços per millorar els trastorns de l'aprenentatge.

Aprendre com pensen les persones ajuda a comprendre la feina del cervell humà, a més de permetre desenvolupar noves vies d'ajuda a persones amb dificultats cognitives o psicològiques. En tenir un major coneixement sobre com funcionen aquests processos, els psicòlegs poden desenvolupar noves formes d'ajuda a les persones per millorar els seus records o lluitar contra possibles problemes de memòria.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «¿En qué consiste la Psicología Cognitiva?» (en castellà). Blog de Psicoactiva, 08-02-2016.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Kahneman, Daniel. Pensar rápido, pensar despacio. Debate, p. 672. 
  3. «Psicología cognitiva: definición, teorías y autores principales» (en castellà). Psicologia Cognitiva, 29-05-2016.
  4. Luedke, Ashley J. «Jean Piaget». A: ABC-CLIO. Mental Health and Mental Disorders: An Encyclopedia of Conditions, Treatments, and Well-Being: An Encyclopedia of Conditions, Treatments, and Well-Being (en anglès). ABC-CLIO, 2015, p. 846. ISBN 1440803838. 
  5. 5,0 5,1 Anderson, J.R.. Cognitive Psychology and Its Implications lloc=New York, NY (en anglès). Worth Publishers, 2010. 
  6. «Allen Newell, 65; Scientist Founded A Computing Field» (en anglès). The New York Times, 20-07-1992. [Consulta: 28 novembre 2010].
  7. 7,0 7,1 David Klahr, Kenneth Kotovsky. Complex Information Processing: The Impact of Herbert A. Simon (en anglès). Psychology Press, 2013, p. xv. ISBN 1134739346. 
  8. «Psicología cognitiva: ¿qué es, en qué consiste y quiénes la formularon?» (en castellà). La Mente es Maravillosa, 05-07-2017.
  9. Pascual Guijalba, Francisco. Cómo ser un superhéroe en la vida real (en castellà), p. 250 pàgines. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica