Pterocactus megliolii

espècie de planta

Pterocactus hickenii és una espècie que pertany a la família de les cactàcies (Cactaceae).

Infotaula d'ésser viuPterocactus megliolii Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN152225 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaCactaceae
TribuPterocacteae
GènerePterocactus
EspèciePterocactus megliolii Modifica el valor a Wikidata
R.Kiesling, 1971

Descripció

modifica

Pterocactus meglioliiforma tiges cilíndriques i rarament articulades. Són de color verd marronós i fan de 3 a 10 cm de llarg i de 0,5 a 1,0 cm de diàmetre. Les arèoles estan densament llanoses i tenen pocs o cap gloquidi . Hi ha de 4 a 5 espines centrals de color marró clar a fosc per arèola, però de vegades en falten. Les 10 a 20 espines marginals de vidre es troben a prop de les tiges i fan fins a 2 mm de llarg. Les arrels són tuberoses i fan fins a 15 cm de llarg.

Les flors són grogues i són en forma de roda, creixen fins a 3 cm de diàmetre. Els fruits no creixen més que la mida de les tiges.

Distribució

modifica

Pterocactus megliolii està molt estès al centre de l'Argentina a la província de San Juan al nord de la ciutat de San Juan de la Frontera, en zones molt pedregoses, àrids i seques a altituds de 500 a 1000 metres.

Taxonomia

modifica

Pterocactus megliolii va ser descrita per R. Kiesling i publicat a Boletín de la Sociedad Argentina de Botánica 14: 111, a l'any 1971.[1]

Etimologia

Pterocactus: nom genèric que deriva de les paraules gregues: "πτερόν" (pteron), que significa "ales", i fa referència a les llavors alades que són típiques del gènere i úniques dins de la família dels cactus.

megliolii: epítet atorgat en honor al col·leccionista de cactus i alpinista argentí Silvio Meglioli.[2]

Referències

modifica
  1. «Pterocactus megliolii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden, 08-08-2024.
  2. Eggli, Urs; Newton, Leonard E. Etymological Dictionary of Succulent Plant Names (en anglès). Birkhäuser, 2004, p. 151. ISBN 3-540-00489-0. 

Enllaços externs

modifica