Pteroptochos

gènere d'ocells

Pteroptochos és un gènere d'ocells de la família dels rinocríptids (Rhinocryptidae) que agrupa tres espècies que habiten des del nord al sud de Xile, i sobre una franja fronterera adjacent de l'Argentina.[1]

Infotaula d'ésser viuPteroptochos Modifica el valor a Wikidata

Pteroptochos tarnii
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaRhinocryptidae
GènerePteroptochos Modifica el valor a Wikidata
Kittlitz, 1830

Distribució i hàbitat

modifica

A Xile habiten des del nord àrid (Regió d'Atacama) fins al sud (Regió del Bío-Bío).[1]

A l'Argentina es distribueixen en valls boscoses del cordó andí de la patagònia argentina des del nord-oest de la província del Neuquén, fins al parc nacional Los Glaciares, al sud-oest de la província de Santa Cruz.[2]

Els hàbitats característics van des de zones de matolls àrids amb roques i cactàcies fins al bosc valdivià d'angiospermes sempre verds, de fulles amples i brillants (laurifolies), passant per boscos amb diverses espècies de faigs del sud tant perennes com caducifòlies.[2][3][4][5][6]

Característiques

modifica

Els ocells d'aquest gènere són de plomatge atractiu, grossos, fan entre 24 i 25 cm. Les cames són llargues i tarsos grossos i forts amb llargues urpes.[7]

Nidificació

modifica

Construeixen els nius en talussos de terrenys, entre roques o a prop d'algun curs d'aigua.[7]

Alimentació

modifica

S'alimenten de petits animals que capturen al terra del bosc, remenant la fullaraca; en fer-ho, solen portar la cua dreta.[7]

Taxonomia

modifica

El gènere Pteroptochos va ser introduït l'any 1830 pel naturalista prussià Heinrich von Kittlitz amb el tapacul gros bigotut com espècie tipus.[8] El nom del gènere combina el grec antic «πτερον, pteron» que significa “ala” i «πτωχος, ptōkhosr» “captaire”, “pobre”.[9]

Els estudis de genètica molecular d'Ericson et al., 2010[10] confirmen la monofília de la família Rhinocryptidae i suggereixen l'existència de dos grans grups dins d'aquesta, de forma molt general, el format per les espècies més grosses, a què pertany el present, i l'integrat per les espècies menors. Ohlson et al. 2013 proposen la divisió de la família en dues subfamílies. Aquest gènere pertany a una subfamília Rhinocryptinae Wetmore, 1930 (1837), juntament amb Scelorchilus, Liosceles, Psilorhamphus, Acropternis, Rhinocrypta i Teledromas.[11]

P. castaneus i P.tarnii podrien ser coespecifics.[8]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per tres espècies:[12]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 9 març 2025].
  2. 2,0 2,1 Pearman, Mark; Grigoli, Alejandra «Nueva información del Huet-Huet Castaño (Pteroptochos castaneus) en la Argentina» (en castellà). Nuestras Aves, 43, 01-07-2002. DOI: 10.56178/na.vi43.987. ISSN: 3008-8305.
  3. Chebez, Juan Carlos. Guía de las reservas naturales de la Argentina. Buenos Aires : Editorial Albatros, 2005, p. 15. ISBN 978-950-24-1056-2. 
  4. Laclau, Pablo. «Los Ecosistemas Forest Ales y El Hombre en El Sur de Chile» (PDF) (en castellà) p. 110. Boletín Técnico 31. Fundación Vida Silvestre Argentina, World Wild Life Foundation, juliol 1997. [Consulta: 9 març 2025].
  5. «Flora patagonica : introduccion, clave general de familias, Pteridophyta y Gymnospermae.-- ( Cientifica del INTA ; 8 )» (en castellà). Instituto Nacional de Tecnologia Agropecuaria. INTA | Ventara SA. [Consulta: 9 març 2025].
  6. Pearman, Mark «Notes on a population of Chestnut-throated Huet-huet Pteroptochos castaneus in Neuquen province: a new rhinocryptid for Argentina». El Hornero, 15, 2, 01-02-2000, pàg. 145–150. DOI: 10.56178/eh.v15i2.936. ISSN: 1850-4884.
  7. 7,0 7,1 7,2 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: University of Texas Press ; In association with the Academy of Natural Sciences of Philadelphia ; World Land Trust-US, 2009, p. 392, làmina 39(1-2). ISBN 978-0-292-71748-0. 
  8. 8,0 8,1 Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.7. Cambridge: Harvard University Press, 1951, p. 278 [Consulta: 9 març 2025]. 
  9. «The Key to Scientific Names: Pteroptochos» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 9 març 2025].
  10. Ericson, Per G. P.; Olson, Storrs L.; Irestedt, Martin; Alvarenga, Herculano; Fjeldså, Jon «Circumscription of a monophyletic family for the tapaculos (Aves: Rhinocryptidae): Psiloramphus in and Melanopareia out» (en anglès). Journal of Ornithology, 151, 2, 4-2010, pàg. 337–345. DOI: 10.1007/s10336-009-0460-9. ISSN: 2193-7192.
  11. Ohlson, Jan I.; Irestedt, Martin; Ericson, Per G. P.; Fjeldså, Jon «Phylogeny and classification of the New World suboscines (Aves, Passeriformes)». Zootaxa, 3613, 1, 07-02-2013. DOI: 10.11646/zootaxa.3613.1.1. ISSN: 1175-5334.
  12. Gill, Frank; Donsker, David. «Antthrushes, antpittas, gnateaters, tapaculos, crescentchests – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 9 març 2025].