Publi Corneli Lèntul Espinter (proqüestor)
Publi Corneli Lèntul Espinter (llatí: Publius Cornelius P. F. P. N. Lentulus Spinther) va ser un magistrat romà. Era fill del cònsol de l'any 57 aC Publi Corneli Lèntul Espinter. Com el seu pare, formava part de la branca dels Lèntuls de la gens Cornèlia, una antiga família romana.
| Nom original | (la) Publius Cornelius Lentulus Spinther  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 72 aC antiga Roma |
| Mort | 42 aC (29/30 anys) Filipos (Grècia) |
| Senador romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Carrera militar | |
| Rang militar | legat |
| Família | |
| Família | Corneli Lèntul i Manli Torquat (família) |
| Pares | Publi Corneli Lèntul Espinter i Titus Manlius Torquatus (en)  i valor desconegut |
| Germans | Titus Manlius Torquatus (en) |
| Cronologia | |
| 43 aC | proscripció
|
L'any 57 aC quan el seu pare va ser cònsol, va assolir la toga viril el que voldria dir que devia néixer l'any 74 aC. El mateix 57 aC va ser escollit àugur, però abans la gens Mànlia el va adoptar de forma simulada, ja que no hi podia haver dos membres del col·legi d'àugurs que fossin de la mateixa gens, i ja en formava part Faust Corneli Sul·la. Com va fer el seu pare, va inclinar-se pel partit de Pompeu en front del de Juli Cèsar. Sembla que va anar a Alexandria després de la mort de Pompeu, per intercedir davant Cèsar pels pompeians i per ell mateix. Cèsar el perdonà i després va tornar a Itàlia.
L'any 45 aC es va divorciar de la seva dona Cecília Metel·la (Caecilia Metella) perquè duia una vida suposadament alegre. Poc després es va relacionar amb Ciceró i tenia estreta relació amb Marc Juni Brutus. després de l'assassinat de Cèsar l'any 44 aC es va unir obertament als conspiradors republicans i el senat el va enviar com a proqüestor a l'Àsia, al servei del procònsol Gai Treboni que governava la província en nom dels republicans. Quan Dolabel·la va vèncer i va matar a Treboni, Espinter va assumir el títol de propretor i va enviar un informe a Roma en el que exagerava els seus propis serveis.
Va donar diners a Cassi perquè pogués lluitar contra Dolabel·la. Va acompanyar a Cassi en la lluita i va emetre moneda en el seu nom amb la figura i títol de Libertas. Va lluitar també per Cassi contra Rodes i per Brut a Lícia. Després de la batalla de Filipos es va poder escapar. Se'n perd la seva pista fins a l'any 27 aC en què apareix com àugur sota August.[1]
Referències Modifica
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 731.