Publi Corneli Maluginense (cònsol 397 aC)

(S'ha redirigit des de: Publi Corneli Maluginense II)

Publi Corneli Maluginense (llatí: Publius Cornelius P. F. M. N. Maluginensis) va ser un magistrat romà. Formava part de la família Maluginense, una branca de l'antiga gens Cornèlia.

Plantilla:Infotaula personaPubli Corneli Maluginense
Nom original(la) Publius Cornelius Maluginensis Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle IV aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort en combat Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Tribú amb potestat consular
397 aC – 397 aC
Mestre de cavalleria
396 aC – 396 aC
Cònsol romà
393 aC – 393 aC
Juntament amb: Luci Valeri Potit
Tribú amb potestat consular
390 aC – 390 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSenador romà Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle V aC Modifica el valor a Wikidata)
Família
FamíliaMaluginense Modifica el valor a Wikidata
ParesPubli Corneli Maluginense I Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansServi Corneli Maluginense (presumiblement)
Marc Corneli Maluginense (censor) (presumiblement) Modifica el valor a Wikidata
ParentsMarc Corneli Maluginense, avi Modifica el valor a Wikidata

Va ser tribú amb potestat consolar l'any 397 aC i després magister equitum del dictador Marc Furi Camil, quan aquest va voler fer l'assalt definitiu a Veïs, el 396 aC segons els Fasti, encara que Titus Livi i Plutarc anomenen al magister equitum d'aquell any Publi Corneli Escipió. Va ser tribú amb potestat consular per segona vegada l'any 390 aC, any en què Roma va ser ocupada pels gals. En algunes edicions, Livi l'anomena Servius, però sens dubte el seu nom era Publi.[1]

Referències

modifica
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 909.