Publi Servili Vàtia Isàuric (cònsol 48 aC)

Publi Servili Vàtia Isàuric (en llatí Publius Servilius Vatia Isauricus), va ser un magistrat romà. Era fill de Publi Servili Vàtia Isàuric (cònsol 79 aC). Va tenir com a model a Cató i Ciceró el considerava un partidari dels optimats. Formava part de la gens Servília i era de la família dels Vàtia.

Infotaula de personaPubli Servili Vàtia Isàuric
Nom original(la) Publius Servilius Vatia Isauricus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 94 aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
48 aC – 48 aC
Juntament amb: Juli Cèsar
Procònsol Àsia
46 aC – 44 aC
Àugur
Pretor
Qüestor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític de l'antiga Roma i Ancient Roman military personnel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJunia Prima (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsServilia Isaurica (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParePubli Servili Vàtia Isàuric Modifica el valor a Wikidata
ParentsDècim Juni Silà (sogre)
Servília Cepionis (sogra) Modifica el valor a Wikidata

L'any 54 aC va ser pretor i es va oposar a concedir un triomf a Gai Pomptí. L'any 49 aC quan es va iniciar la Segona guerra civil va sortir del partit dels optimats i es va declarar partidari de Juli Cèsar. El 48 aC va ser elegit cònsol juntament amb Juli Cèsar, i es va quedar a Roma mentre el dictador anava a Grècia. per combatre Gneu Pompeu Magne.

En el curs del 48 aC va dominar l'intent revolucionari del pretor Marc Celi Ruf. L'any 46 aC va ser procònsol a Àsia, des d'on va mantenir correspondència amb Ciceró.

A la mort de Cèsar el 44 aC va donar suport a Ciceró i al senat contra Marc Antoni, però quan Octavi va abandonar al senat, Servili va fer el mateix, ja que la seva filla Servília estava promesa a Octavi, i segurament per influència d'aquest es va reconciliar amb Marc Antoni. A la formació del Segon triumvirat l'any 43 aC, Octavi va trencar la seva promesa amb Servília per casar-se amb Clòdia la filla de Fúlvia (esposa de Marc Antoni), i en compensació Servili va rebre la promesa del consolat pel 41 aC amb Luci Antoni com a col·lega. Era a Roma quan Luci Antoni es va apoderar de la ciutat en la seva lluita contra Octavi (guerra de Perusa). No va donar suport al seu col·lega però tampoc se li va oposar activament.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 1233.