Punto Blanco

Punto Blanco és la marca amb què és coneguda la societat anònima Industrias Valls, fundada el 1948 a Igualada i dedicada a la fabricació i comercialització de mitjons i roba interior. Exporta a més de 35 països i les vendes internacionals suposen un 15% del total.[1] Forma part de la Corporació Empresarial Valls, grup que compta amb Grafopack, empresa d'arts gràfiques, així com diverses empreses de confecció, filatura i gènere de punt[2] i les marques tèxtils Punto Blanco, Cóndor, Donna,[1][3] Marum i Point.[2] A més de l'outlet d'Igualada, Punto Blanco té botigues pròpies a Barcelona i La Roca del Vallès i també a Madrid, La Corunya, Las Rozas i Vigo.[4]

Infotaula d'organitzacióPunto Blanco
Punto Blanco - logística i magatzem (Òdena).JPG
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusempresa Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria tèxtil Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1948 Modifica el valor a WikidataIgualada Modifica el valor a Wikidata
Fàbrica Punto Blanco, a Igualada, obra de 1956

La fàbrica Punto Blanco és un edifici racionalista de la dècada de 1950[5] situat al centre d'Igualada amb una superfície de 10.000 m2 repartits en diverses plantes.[4] L'edifici, amb sostre de dent de serra i façana decorada per un ceramista,[5] fou obra de l'arquitecte Robert Terradas i Via.[6] Les àrees logístiques i de magatzem es troben en un edifici d'11.000 m2 a un polígon industrial d'Òdena.[4]

HistòriaModifica

Els antecedents de Punto Blanco cal situar-los en l'empresa Pedro Valls, S. en C. de Pere Valls i Montserrat, que tenia una fàbrica de gènere de punt i mitges, coneguda com a cal Barraqueta o cal Valls, situada a Igualada, al carrer de sant Magí, entre el carrer de la Torre i el Passeig Verdaguer.[7] L'empresa usava tricotosa i gènere de cotó o llana, i va créixer de forma considerable.[7] Les marques comercials eren Fanny i Gala i fabricaven faldillons (en castellà refajos), samarretes amb cinta i llacet de sedalina, vestits de bany, jerseis i mitges de seda i posteriorment de niló.[7] Pere Valls va contraure matrimoni amb Assumpció Rius. La filla gran del matrimoni, Assumpció, fixà directrius a l'empresa en els darrers temps del gènere de punt.[7] El primer fill varó, Pere, i el segon fill varó, Manuel Valls i Rius (3 d'agost de 1917[7] - 25 de febrer de 2000)[8] serien posteriorment els fundadors de Punto Blanco. En Manuel, en la seva etapa adolescent, tenia costum, a la sortida del col·legi dels Escolapis, de donar una ullada a la fàbrica des del capdamunt de l'escala on hi havia les oficines.[7] La seva presència feia que els treballadors deixessin la xerrameca i tornessin ràpidament a la feina.[7] En Pere i en Manuel van portar d'un viatge a Colòmbia idees renovades i van posar en marxa la fabricació de mitjons, inicialment a la fàbrica del carrer Sant Magí.[7]

 
Fàbrica Polifibra, posteriorment Hisitex, que fou adquirida el 1992 pel grup Antex

Industrias Valls 1 S. A., matriu de Punto Blanco, va ser fundada a Igualada l'any 1948 pels germans Pere i Manuel Valls Rius.[4] Manuel, home de perfil eminentment tècnic, incorporà màquines de darrera generació, a les que introduí modificacions per adaptar-les a la producció de l'empresa.[2] L'exportació de productes cap a mercats europeus, americans i asiàtics s'inicià el 1953.[4] L'any 1961 la fàbrica es traslladà a l'emplaçament de l'avinguda Balmes, a Igualada,[7] en un edifici d'arquitectura racionalista construït l'any 1956.[9] L'any 1965 varen fundar la filatura Polifibra SA, situada a la carretera N-II.[7] En la dècada de 1960 Industries Valls va adoptar normes de control de qualitat de fabricació desenvolupades per l'exèrcit dels Estats Units.[10] L'any 1966 l'empresa va ser considerada com una de les més modernes d'Europa degut al seu parc de màquines, l'ús d'un ordinador electrònic, i els seus sistemes de producció, control de qualitat i organització.[11] L'empresa consumia 100 milions de metres de fil cada dia, fabricant mitges i mitjons.[11] En aquella època fou coneguda pel mitjó Tentesolo, que quedava adherit a la cama sense necessitat d'una banda elàstica.[12] Durant la dècada de 1960, els seus mitjons eren anunciats regularment en televisió.[13] L'any 1976 l'empresa va comprar Depunt, firma que es dedicava a la producció de roba exterior de punt, i que va tancar l'any 2004.[14] A finals de la dècada de 1970 l'empresa va incorporar com a director general un professional extern a la família, decisió innovadora en el context del sector i la comarca.[2] Manuel Valls va adquirir la participació dels hereus del seu germà Pere, mort l'any 1990, i ja com a únic propietari va crear una corporació, societat titular de les empreses del grup.[15] D'aquesta forma l'any 1993 va sorgir la Corporació Empresarial Valls, coneguda com a Vallscorp.[15]

 
Logística i magatzem de Punto Blanco a la N-II, Òdena

Manuel Valls, casat amb Maria Biosca, va tenir 6 fills:[7] Maria, farmacèutica de professió,[7] Manuel, un temps campió automobilístic i posteriorment ànima de la filatura Defiber SA[7] i involucrat en la gestió del grup,[1] Marta Valls Biosca (Barcelona, 1954), presidenta executiva de la corporació des de febrer de 2000 i consellera delegada des de 1995,[16][3] David, dissenyador, i les bessones Glòria i Clara,[7] aquesta darrera interiorista de professió.[17] Els germans formen part del consell de la corporació.[18][1] David Valls i Biosca (1956), quart dels sis fills de Manuel Valls, als 22 anys d'edat va començar a gestionar una filial de Punto Blanco i als 28 anys va deixar l'empresa per fundar la seva pròpia marca.[19] Manuel Valls morí el 25 de febrer de 2000.[8] Després de la mort del patriarca de la família, els seus fills van heretar el grup industrial amb una facturació agregada de prop de 100 milions d'euros i que dóna feina a un miler de persones.[1]

L'any 1996 Industries Valls va iniciar la comercialització de roba interior, roba de llar i roba de bany. L'any 2004 els mitjons representaven el 65% de les vendes, i la roba interior, roba de casa i de bany, l'altre 35%, amb un total de 485 empleats i vendes de 38 milions d'euros.[2] El 2006 el grup va iniciar la creació d'una xarxa de botigues pròpies. L'any 2009 va obrir una botiga on-line.[20]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Punto Blanco