Pingüí d'Adèlia

(S'ha redirigit des de: Pygoscelis adeliae)

El pingüí d'Adèlia, (Pygoscelis adeliae) és comú a tota l'Antàrtida, i les illes properes. El 1840 l'explorador francès Jules Dumont d'Urville li va donar el nom de la seva esposa, Adélie.

Infotaula d'ésser viuPingüí d'Adèlia
Pygoscelis adeliae Modifica el valor a Wikidata
Adeliepinguin-01.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes124 g (pes al naixement)
5,35 kg (pes d'adult)
4,74 kg (pes d'adult) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22697758 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreSphenisciformes
FamíliaSpheniscidae
GènerePygoscelis
EspèciePygoscelis adeliae Modifica el valor a Wikidata
Hombr. i Jacquinot, 1841
Nomenclatura
EpònimTerra Adèlia Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Pygoscelis adeliae Distribuzione.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Distribució i hàbitatModifica

Hi ha 38 colònies de pingüí d'Adèlia i uns 55 milions d'individus a la regió del Mar de Ross. L'illa de Ross hostatja una colònia d'un mig milió d'aquests pingüins.

DescripcióModifica

  • Fan de 46 a 75 cm de llargada i pesen entre 3,9 a 5,8 kg. Les marques distintives són un anell blanc al voltant dels ulls.
  • Cap, gola i zones posteriors negre.
  • Blanc per les zones inferiors.
  • Bec menut roig fosc. Potes rosades.
  • Cua més llarga que altres pingüins.
  • Els immaturs són semblants, però amb la gola blanca i el bec negre.

ComportamentModifica

 
Pingüins Adèlia a Cap Adare

Són socials i poden ser agressius amb altres pingüins que robin pedres del seu niu.
Poden nadar a 45 milles per hora.

AlimentacióModifica

Principalment krill antàrtic i krill del gel, peixos i calamars glacials. L'anàlisi isotòpic dels fòssils de la closca d'ou mostra que el krill ha passat a ser l'aliment principal des de fa només 200 anys, coincidint amb el declivi de les balenes hi ha més krill disponible pels pingüins.[1]

ReproduccióModifica

 
Aparellament a l'Antàrtida
 
Pygoscelis adeliae

Arriben a la zona de cria l'octubre-novembre. Els seus nius són munts de pedres. Al desembre els mascles i femelles es tornen per a alimentar-se i criar. El març els adults i les cries tornan al seu lloc d'origen. La població ha disminuït un 65% en els darrers 20 anys.[2]

MigracióModifica

Els pingüins d'Adèlia que viuen al Mar de Ross migren uns 13.000 km cada any d'anada i tornada.[3]

ReferènciesModifica

  1. S.D. Emslie & W.P. Patterson «Abrupt recent shift in δ13C and δ15N values in Adélie penguin eggshell in Antarctica». Proceedings of the National Academy of Sciences, 104, 28, July 2007, pàg. 11666–11669. DOI: 10.1073/pnas.0608477104. PMC: 1913849. PMID: 17620620.
  2. Eccleston, Paul «Penguins now threatened by global warming». The Daily Telegraph [London], 11-12-2007 [Consulta: 23 abril 2010].
  3. «Researchers follow Adélie penguin winter migration for the first time». The Antarctic Sun.

Enllaços externsModifica