Qüestació al carrer
La qüestació al carrer [1] és una manera de sol·licitar donacions en nom d'una organització benèfica Els captadors de fons poden ser voluntaris no remunerats com és costum a Espanya, o com passa als països anglosaxons poden ser empleats pagats per l'organització benèfica (i de vegades fins i tot poden ser autònoms). A Espanya, el Dia mundial contra el càncer[2] s'usa també de manera particularment eficaç implicant els joves o fins i tot els nens a demanar diners usant petites guardioles de llauna i posant una bandereta als donants.[3]
La "qüestació al carrer" a part de destacar la importància de les campanyes organitzades més grans i ja conegudes com la Campanya de lluita contra el cáncer,[2] també serveix per donar a conèixer obres de caritat poc conegudes que s'inicien, compartint amb la gent tota la informació important que desconeixen.
Captadors de fons voluntarisModifica
Els captadors de fons poden ser emprats directament per l'organització benèfica, com a part d'un equip 'in-house'. Les organitzacions benèfiques sempre han confiat en les persones per ajudar a recaptar diners. Aquestes persones utilitzen molts mètodes, com ara la recollida de diners en efectiu en petits pots de llauna, captant diners dels assistents a esdeveniments patrocinats per l'organització, o fins i tot visitant a les persones a casa seva per demanar-los una donació.
Els voluntaris poden contribuir com una acció única només unes hores o treballar regularment per a una obra de caritat durant molts anys. Hi ha alguns grans exemples de persones que dediquen enormes sumes de diners a la seva caritat preferida, en el seu temps lliure. No obstant això, per a les principals organitzacions de caritat i degut a la seva pròpia naturalesa,és una forma poc fiable d'obtenir fons. Si les organitzacion benèfiques estiguessin obligades a comptar només amb les donacions espontànies, moltes haurien de reduir les seves operacions considerablement, i algunes ni tan sols podrien funcionar.
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ Joaquim Rafel i Fontanals. Diccionari de freqüències. Joaquim Rafel i Fontanals [Consulta: 7 abril 2013].
- ↑ 2,0 2,1 Juan Oleza. Tots els jocs de tots els jugadors. Prometeo, 1981 [Consulta: 7 abril 2013].
- ↑ Ibon Larrazabal. El paciente ocasional: Una historia social del sida. Ediciones Península, març 2011, p. 11–. ISBN 978-84-9942-092-9 [Consulta: 7 abril 2013].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Qüestació al carrer |