Qadib
El qadib (àrab: قضيب, qaḍīb, ‘bastó’[1]) va ser un dels principals símbols de sobirania dels califes omeies i abbàssides. Quan un califa moria havia de transmetre el qadib i el segell al seu successor, la qual cosa li garantia la legitimitat. El qadib dels califes remetia al bastó que havia dut el profeta Mahoma. A l'Àndalus els califes omeies tenien també un bastó simbòlic anomenat khayzuran. En canvi, els califes abbàssides del Caire no van tenir qadib.
Bibliografia
modifica| Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- E. Tyan, Le Califat, París 1954
Referències
modifica- ↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "قضب". ISBN 978-84-412-1546-7.